Paisatges gravats partits: Canaletto, Goya i Hokusai

Autors/ores

  • Maria Rosa Vives Piqué Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2022.64.3.01

Paraules clau:

Paisatge, Gravat, Partició, Simbologia, Percepció

Resum

Per diferents motius, siguin conceptuals, formals, funcionals o materials -planxa i paper-, la partició compositiva ha estat freqüent en els gravats de gran format, en allò que anomenem gravat o estampa mural. No obstant això, aquí es tracta de casos singulars de partició de gravats de mida mitjana o petita, gravats de paisatge de Canaletto, Goya i Hokusai, la composició dels quals s’ha partit per la meitat. Una composició dividida simètricament pel que fa a l’espai mesurat i que condueix a analogies formals, simbòliques i iconogràfiques amb un altre tipus d’obres i diferents contextos des de la tradició fins a la modernitat.
D’acord amb això es reflexiona sobre les interrelacions entre autors i vincles en les maneres d’observar una estampa i, especialment, pel que fa a la continuïtat fragmentada de la mirada, donat que una lectura ordenada i convencional de la composició total d’un gravat porta implícita la sensació d’avenç entre els traços negres i els espais blancs del paper entre textures, tant òptiques com tàctils, de gran proximitat i impacte sensorial. Una sensació que, de cop i volta, es veu truncada per un buit, una fractura, una esquerda o un plec segons sigui l’amplada de la vertical divisòria i segons el mitjà tècnic del gravat. I com que la reimpressió de les dues meitats de les planxes mitges, tant a Canaletto com a Goya, al·ludeix a la resistència de l’espectador a la partició, al desig per veure el conjunt primigeni, de reunir una vegada més el paisatge que abans havia estat una unitat, com una voluntat oposada a la fragmentació i tendent a allò ‘un’, a allò que es considera el complet, fins i tot per sobre de la voluntat de l’autor.

Biografia de l'autor/a

Maria Rosa Vives Piqué, Universitat de Barcelona

Llicenciada en Història de l'Art i Belles Arts. Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de pintura i gravat i investigadora en Arts visuals a la Universitat de Barcelona. Artista independent. Actualment és Professora Honorífica de la Universitat de Barcelona. Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ( Barcelona)

Referències

ALBERTI, Leon Bautista Alberti. “Los tres libros de la Pintura”, en: El tratado de la Pintura por Leonardo de Vinci y los tres libros que sobre el mismo arte escribio Leon Bautista Alberti (trad. de Diego Antonio Rejón de Silva; intro. Valeriano Bozal). Murcia, Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Murcia, 1980. (p. 215).

ARMSTROG, Lilian; BOORSCH, Suzanne; GODDARD Stephen & STEWART Alison. Grand Scale. Monumental prints in the age of Dürer and Titian. (Larry Silver, and Elizabeth Wyckoff, ed.) New Haven and London, Davis Museum and Cultural Center, Wellesley College, Yale University Press, 2008.

BARTSCH Adam von, Illustrated Bartsch (General ed. Walter L. Strauss), New York, Abaris Books, vol 10, nº 138.

BERUETE, A. de, Goya grabador. Madrid, Blass y Cía, vol. III, 1918, pp.145-146.

BIALLER, Nancy . Chiaroscuro Woodcuts. Hendrick Goltzius (1550-1617). Ghent. Rijksmuseum Amsterdam/ Snoeck-Ducaju & Zoon, 1993, pp.186-189

BOORSCH Suzanne, Venetian Prints and Books in the Age of Tiepolo, New York, The Metropolitan Museum, p. 18

BOUQUILLARD, Jocelyn and MARQUET, Christopher Hokusai. First Manga Master. New York, Abrams, 2007

BROCK, Maurice “L’invention du paysage, le voyage des Rois Mages dans la peinture toscane de la Renaissance”, en Les paysages du cinéma, Champ Vallon, 1999, p. 263

BROMBERG Ruth Canaletto’s etchings Revised and enlarged edition of the catalogue raisonné. Alan Wofsy Fine Arts, San Francisco, 1993, cat. no. 12, p. 95, ill.;

CARRETE PARRONDO, J. Goya. Estampas: grabado y litografía, Barcelona: Electa (Random House Mondadori), 2007, p. 363, nº. 110, p. 174.

CAZENAVE, Michel (dir.). Enciclopédie des symboles. Paris, Le Livre de Poche, 2015.

CENTELLAS SALAMERO, Ricardo. “Una prueba inédita de los paisajes grabados por Goya. Su recepción crítica y mercado (1907-1928)” en Artigrama, nº. 32, 2017, pp. 153-179

COBARRUBIAS, Sebastián. Emblemas Morales. Madrid, Luis Sánchez, 1610.

COLTA Ives, BYRNE Janet S, MYERS Mary L. , BOORSCH Suzanne, NAEF Weston J, KIEHL David W. The Metropolitan Museum of Art: Notable Acquisitions, 1965-1975: Prints, Architecture and Ornament. New York, 1975, p. 194,

CRARY, Jonathan. Las técnicas del observador. Murcia, Cendeac, 2008, p. 28.

CUENCA, M.L; DOCAMPO, J y VINATEA, P. Catálogo de las estampas de Goya en la Biblioteca Nacional, Madrid, Biblioteca Nacional, Sociedad Estatal Goya 96 y Lunwerg, 1996, p. 57, nº. 65

DE VESME, A , Le peintre graveur italien. Milano, 1906, nº 69

DÜRER Albrecht, Etliche underricht zu befestigung der Stett, Schloss und Flecken. Nuremberg, Hieronymus Andreae, 1527;

FORLANI TEMPESTA, Anna. Incisioni di Stefano Della Bella.Firenze, Leo S. Olschki Editore, 1973, pp. 148-149, nº. 86.

FORRER, Matthi. Hokusai. Prints and Drawings. London, Royal Academy of Arts, 1991, p. 87.

FORRER, Matthi ; Jūzō, Suzuki y SMITH II, Henry D. Hiroshige. Prints and Drawings. Munich, New York, Prestel, 1997, nºs. 18, 62 y 119.

GALLEGO, J. “Estampas que no forman serie”, en Goya grabador, Madrid: Fundación Juan March, 1994, p. 227-230 [229], 235, n. 6

GASSIER, P. Y WILSON-BAREAU, J. Vida y obra de Francisco Goya: reproducción de su obra completa, pinturas, dibujos y grabados, Barcelona: Juventud, 1974, n. 750, nota p. 166

GODDARD, Stephen, “Modular prints. A special case of the assembled woodcut in the fifteenth and sixteenth centuries” en Grand Scale. Monumental prints in the age of Dürer and Titian. Wellesley, Mass. Davis Museum and Cultural Center, 2008, pp. 87-97

HARRIS, Tomás. Goya Engravings and Lithographs. San Francisco, Alan Wofsy, 1983, vol II, nºs. 23 y 24, pp. 42-43

HEES, Thomas B. Barnett Newman. Museun of Modern Art, New York, 1971, p.107

HOLLSTEIN Friedrich W. H. German engravings, etchings and woodcuts ca. 1400-1700. Amsterdam, Menno Hertzberger, 1954?- vol. 5, p, 200-201.

INGOLD, Tim. “El corte, la grieta y el pliegue” Líneas. Una breve historia. Barcelona, Gedisa, 2015, pp. 72-77.

JOMBERT, Ch. A . Essai d’un catalogue de l’oeuvre d’Etienne della Bella, peintre et graveur florentin. Paris, 1772, 185 (18)

KANDISKY. Punto y línea sobre el plano. Barcelona, Barral Editores, 1971, p. 59

LE STUM, Philippe. La Bretagne de Henri Rivière. Paris, Bibliothèque de l’Image, 2009

LIEURE, Jules. Jacques Callot. Catalogue raisonné de l’oeuvre grave. San Francisco, Alan Wofsy Fine Arts, 1989, vol. I, nº 593.

MARTINEAU, J- ROBINSON, A (Eds) The Glory of Venice. Art in the Eighteenth Century (Exp. cat.). Washington, National Gallery of Art; London, Royal Academy, cat. no. 145.

MEDER Joseph Dürer-Katalog. New York, Da capo Press, 1971, n º 272.

MENA MARQUÉS, M.B., “Paisaje con peñasco y cascada”, en Goya en tiempos de guerra, Madrid, Museo del Prado, 2008, pp. 172-173, nº. 22- 23. https://www.goyaenelprado.es/obras/comparativa/goya/paisaje-con-cascada/?tx_gbgonline_pi1%5Bgoitemcompareuid%5D=1761

MICHENER, James. The Hokusai sketch-Books. Selections from the Manga.Charles E.Tuttle Comp., Rutland , Vermont y Tokio, Japon, 1983

PALMQUIST, Peter E.. Carleton E. Watkins: Photographer of the American West. University of New Mexico Press, 1983.

PALLUCHINI, Rodolfo y GUARNATI, G.F. Le Acquaforti del Canaletto, Venecia, 1945.

PIGNATTI,T, “La pianta di Venezia di Jacopo de’Barbari”. Bollettino dei Musei Civizi Veneziani, IX, 1964, pp. 9-49

RICHTER, Hans. “Une expérience du mouvement dans la peinture et le film”, Gyorgy Kepes (dir.) Nature et art du mouvement. Bruxelles, La Connaissance, 1968, p. 144

SÁNCHEZ CANTÓN, F. “Como vivía Goya”. Archivo Español de Arte, vol. 19, 1946, p.106.

SAYRE, Eleanor, The Changing Image: Prints by Francisco Goya, Boston: Museum of Fine Arts, 1974, nºs. 93 y 94, pp. 122-124

SCHOR, Gabriele. The Prints of Barnett Newman, 1961-1969. Berlin, Hatje Cantz Publishers, 1996, p. 113.

SCHULZ Juergen, “Jacopo de’Barbari´s view of Venice: Map Making, City Views, and Moralized Geography before the Year 1500”, The Art Bulletin, vol. 60, nº 3 (sep.1978), pp. 425-474.

SERVOLINI, L. Jacopo de’Barbari. Padua, 1944

SUCCI Dario “Canaletto. Vistas inventadas tomadas del lugar”, en Dario Succi y Annalia Delneri. Canaletto, Un Venècia imaginària.Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Institut d’Edicions, Diputació de Barcelona, 2001, pp. 33-41 y 80

SUEUR-HERMEL, Valérie (dir.). Henri Rivière. Entre impressionnisme et japonisme. Paris, Bibliothèque Nationale de France, 2009.

USON GARCÍA, R, Fantasía y razón. La arquitectura en la obra de Francisco Goya, Madrid: Abada Editores; Zaragoza: Fundación Goya en Aragón, 2010, p. 98-99.

VESME Alexandre de, Le peintre-graveur Italien. Milan, 1906, cat. no. 12, 13, p. 451

VIVES PIQUÉ, Rosa M. Fortuny (1838-18874). Madrid, Museo Nacional del Prado, 2017

WAJCMAN, Gérard. Fenêtre. Chroniques du regard et de l’intime. Lagrasse, Éditions Verdier, 2006, p. 263.

WILSON-BAREAU, J y SANTIAGO PÁEZ, E., “Ydioma Universal”: Goya en la Biblioteca Nacional, Madrid: Biblioteca Nacional, Sociedad Estatal Goya 96 y Lunwerg, 1996, p. 45, 200, n. 195-196

WILTON-ELY, John. Giovanni Battista Piranesi. The complete etchings. San Francisco, Alan Wofsy Fine Arts, 1994, vol.II, nº , 687 y 708.

YING SUNG, Mei. William Blake and the Art of Engraving. London, Pickering Chatto, 2009, pp. 120-130.

Descàrregues

Publicades

2022-03-23 — Actualitzat el 2022-03-23

Versions

Com citar

Vives Piqué, Maria Rosa. 2022. “Paisatges Gravats Partits: Canaletto, Goya I Hokusai”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 64 (3). https://doi.org/10.1344/waterfront2022.64.3.01.