Zones d’invisibilitat que emergeixen de les relacions pedagogiques. Compartint penombres entre estudiants i docents

Fernando Herraiz-García, Raquel Miño-Puigcercós

Resum


Els docents que formem part del grup d’innovació Indaga-t (GIDCUB-13/087) compartim dilemes en torn a la nostra pràctica docent. El lloc crític que ocupem (lloc de no-saber i/o de voler saber més) ens porta a reflexionar sobre les relacions pedagògiques emergents als diferents espais on intervenim. El projecte Zones d’invisibilitat a l’avaluació formativa de l’aprenentatge autònom (2013PID-UB/001) ens ha portat a explorar les inquietuds que hem experimentat com a docents i a posar-les en relació amb aquelles preocupacions que els i les estudiants diuen haver viscut a les nostres assignatures. Treballar en aquesta línia, va comportar definir les “zones grises” com a àrees de incertesa i incomoditat, a través de les quals, problematitzar la experiència de aprenentatge com un esdevenir, atenent així al joc d’interessos, als dilemes emergents, als temps i els ritmes de treball, i a les complexitats intrínseques de les nostres pràctiques docents. En aquest article donem compte del treball d’investigació vinculat a dos contextos en concret: per una banda, l’àmbit de l’assignatura de Sociologia de l’Art al Grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals, i, per una altra, el curs de La Cultura Digital i Visual als Processos Socioformatius del Grau de Pedagogia. A partir d’una metodologia basada en la construcció de relats docents, la intervenció en Forums del Campus Virtual, i les converses a l’aula, van emergir temes vinculats a: les conseqüències que comporta negociar les formes de treballar entre estudiants i docents, els ritmes d’aprenentatge, la durada de les assignatures i l’avaluació entesa com un procés reflexiu entre els subjectes que aprenen.

Paraules clau


Relacions pedagògiques; Incerteses docents i discents; Investigació participativa; Educació superior; Zones d’invisibilitat

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Atkinson, D. (2011). Art, Equity and Learning. Pedagogies Against the State. Rótterdam: Sense.

Black, P., Harrison, C., Lee, C., Marshall, B. y Wiliam, D. (2003). Assessment for Learning. Putting it into practice. Buckingham: Open University Press.

Brown, M. (2008). Comfort Zone: Model or metaphor? Australian Journal of Outdoor Education, 12(1), 3-12.

Champagne, M.F., Clayton, T., Dimmitt, N., Matthew, L., Savage, W., Shaw, J., Stroupe, R., Thein, M.M. y Walter, P. (2002). The assessment of learner autonomy and language learning. AILA Review, 15(0), 45-55.

Chan, V. (2000). Fostering Learner Autonomy in an ESL Classroom. TESL Canada Journal, 18 (1), 75-86.

Delgado, A.M. y Oliver, R. (2009). Interacción entre la evaluación continua y la autoevaluación formativa: La potenciación del aprendizaje autónomo. Red-U. Revista de Docencia Universitaria, 4, 1-13.

Fendler, R. y Hernández-Hernández, F. (2014). What remains unseen: negotiating the grey areas of collaborative learning in a course on arts-based research. En las actas de: International Society for Education Through Art (InSEA). European Regional Congress, Canterbury, UK, 24-26 de junio.

Kenny, B. (1993). For more autonomy. System 21/4, 431-442.

Sánchez, J.A., Sancho, J.M. y Miño, R. (2013). Una experiencia de evaluación del aprendizaje autónomo. XXI Jornadas Universitarias de Tecnología Educativa. Valladolid. 27 y 28 de junio de 2013.

Siemens, G. (2004). Conectivismo: Una teoría de aprendizaje para la era digital. Recuperado de www.diegoleal.org/docs/2007/Siemens(2004)-Conectivismo.doc

Stoll, L. Fink, D. y Earl, L. (2004). Sobre el aprender y el tiempo que requiere. Implicaciones para la escuela. Barcelona: Octaedro.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/reire2015.8.28224

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c) 2015 Fernando Herraiz-García y Raquel Miño-Puigcercós

URL de la llicència: https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona