La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa: una visió des del seu entorn professional
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2013.6.2625Paraules clau:
Competències instrumentals, Competències interpersonals, Competències professionals, Productivitat, Formació integral, Llicenciats universitarisResum
La recerca que es presenta té com a objectiu enfocar una de les arrels de la manca de rendiment laboral dels treballadors: la formació que han rebut, en particular aquells que han seguit una trajectòria universitària. Per dur-ho a terme s’ha valorat l’encaix entre el marc didàctic i les competències que s’exigeixen als alumnes a l’hora d’incorporar-se al mercat de treball. S’ha partit d’una enquesta a persones acabades de llicenciar de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, a docents d’aquesta mateixa Facultat i a empresaris. A partir dels resultats obtinguts s’ha fet una anàlisi de la situació dels joves treballadors en termes de competències instrumentals, interpersonals i professionals, centrada exclusivament en la percepció dels empresaris. Segons les conclusions, una planificació de la docència més centrada en l’estudiant, des del punt de vista de la seva formació integral, pot contribuir de forma essencial a incrementar la seva futura productivitat laboral.Referències
Adecco Professional (2012). III Informe sobre carreras con más salidas profesionales. Consultat el 9 d’agost de 2012, a: http://www.adecco.es/_data/NotasPrensa/pdf/372.pdf
Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (2004). Competencias específicas de formación disciplinar y profesional. Madrid: ANECA.
Alcañiz, M. (coord.) et al. (2012). Formació universitària i mercat laboral: dues realitats prou confluents? Article final del projecte REDICE-1001-01. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de Barcelona.
Boden, R., Neveda, M. (2010). “Employing discourse: universities and graduate employability”. Journal of Education Policy, 25, 1, 37-54.
Brennan, J. (2008). Higher education and social change. Higher Education, 56, 381-393.
Bridgstock, R. (2009). The graduate attributes we’ve overlooked: enhancing graduate employability through career management skills. Higher Education Research and Development, 28 (1), 31-44.
Corominas, E., Saurina, C., Villar, E. (2010). Adequació de la formació universitària al mercat de treball. Anàlisi de tres cohorts de graduats a Catalunya. Barcelona: AQU.
Etzkowitz, H. (2003). Innovation in innovation: the Triple Helix of university-industry-government relations. Social Science Information sur les Sciences Sociales, 42 (3), 293-337.
García, J.V., Pérez, M.C. (2008). Espacio Europeo de Educación Superior, competencias profesionales y empleabilidad. Revista Iberoamericana de Educación, 46, 1-12.
García-Aracil, A., Van der Velden, R. (2008). Competencies for young European higher education graduates: labor market mismatches and their payoffs. Higher Education, 55, 219-239.
Green, W., Hammer, S., Star, C. (2009). Facing up to the challenge: why is it so hard to develop graduate attributes. Higher Education Research and Development, 28, 17-29.
González, V., González, R.M. (2008). Competencias genéricas y formación profesional: un análisis desde la docencia universitaria. Revista Iberoamericana de Educación, 47, 185-209.
Hager, P., Holland, S. (2006). Graduate Attributes, Learning and Employability. New York: Springer.
Hernández, J., Martín, M., Leguey, S. (2009). Graduates’ skills and higher education: the employers’ perspective. Tertiary Education and Management, 15, 1-16.
Johnston, J.; Dinardo, J. (2001). Métodos de econometría. Barcelona: Vicens Vives.
Kellermann, P. (2007). Acquired and required competencies of graduates. U. Teichler (ed.). Careers of university graduates: Views and experiences in comparative perspectives. Dordrecht: Springer.
Marzo, M., Pedraja, M., Rivera, P. (2009). Curricular profile of university graduates versus business demands: Is there a fit or mismatch in Spain? Education & Training, 51, 56-69.
Moore, S., Murphy, M. (2009). Estudiantes excelentes. 100 ideas prácticas para mejorar el autoaprendizaje en Educación Superior. Madrid: Narcea.
Munroe. T., Westwind, M. (2009). Silicon Valleys Innovative Ecosystem. Ashland: Atlasbooks.
Nusche, D. (2008). Assessment of learning outcomes in higher education: A comparative review of selected practices. París: Organisation for Economic Cooperation and Development (OECD). Consultat el 3 d’agost de 2012, a: http://www.oecd.org/dataoecd/13/25/40256023.pdf
Pagani, R. (2009). Una introducción a Tuning Educational Structures in Europe. La contribución de las universidades al proceso de Bolonia. Bilbao: Publicaciones de la Universidad de Deusto.
Salas, M. (2010). Competences Possessed by Spanish University Graduates and Qualification Requirements for Jobs: Do Higher Education Institutions Matter? SKOPE Research Paper, 92.
Schomburg, H., Teichler, U. (2006). Higher Education and Graduate Employment in Europe: Results of Graduates Surveys from 12 Countries. Dordrecht: Springer.
Serra, A. (ed.) (2007). Educació superior i treball a Catalunya: anàlisi dels factors d’inserció laboral. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
Wooldridge, J.M. (2006). Introducción a la econometría: un enfoque moderno. Madrid: Thomson-Paraninfo.
Descàrregues
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
