Èxit acadèmic, característiques personals i procés de Bolònia: Una aplicación econométrica.

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/105.000001655

Paraules clau:

Educació Universitària, Espai Europeu d'Ensenyament Superior, Èxit educatiu, Experiment natural, Logit ordenat

Resum

La universitat espanyola es troba en ple procés d'implementació de l'espai europeu d’ensenyament superior (EEES), aspecte que modificarà les metodologies docents que habitualment s'han vingut utilitzant. Aquest treball té com a objectiu principal examinar en quina mesura les noves metodologies docents poden influir en les qualificacions obtingudes pels alumnes. Per això s'ha elaborat una enquesta entre els alumnes de l'assignatura de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, on podem distingir dos grups d’estudiants: els que han seguit la metodologia docent de l'EEES d'una banda, i els que han mantingut la metodologia tradicional d'avaluació. Aquest fet conforma una estructura d'experiment natural, en el que hi ha un grup afectat pel canvi en la metodologia docent, i un grup de control. L'estimació d'un model logit ordenat ens permet observar com les noves metodologies docents basades en la implementació de l'EEES ajuden a millorar substancialment les qualificacions obtingudes pels alumnes. Altres variables que ajuden a obtenir millors qualificacions són les hores d'estudi, l'assistència a classe i els coneixements previs dels alumnes. En aquest sentit, una implantació reeixida de l'EEES exigirà desenvolupar les estratègies de motivació pertinents perquè augmenti les hores que els alumnes dediquen a l'estudi, augmenti el percentatge d'assistència a les classes magistrals i hi hagi una coordinació adequada dels diferents programes de les assignatures. En definitiva, la implementació de l'EEES pot ser un bon instrument per millorar el rendiment acadèmic dels estudiants universitaris espanyols sempre que la reforma tingui en compte aquells aspectes que influeixen en aquest rendiment. Això s'ha de tenir en compte a l'hora de valorar una reforma tan complexa i exigent tant per alumnes com per professors.

Referències

Anderson, G.; Benjamin, D.; Fuss, M.A. (1994) The determinants of success in university introductory economies courses. Journal of Economic Education, 25(2), pp. 99-119.

Cuxart, A. (2000) Modelos estadísticos y evaluación: tres estudios en educación. Revista de Educación, 323, pp. 369-394.

De Landazábal, Mª.C.; Bilbao, F.; Otero, J.; Caballero, C. (2002) Formación inicial y rendimiento en física del primer curso universitario. Revista de Educación, 329, pp. 331-347.

Florido, C.; Jiménez, J.L.; Santana, I. Piedras en el camino hacia Bolonia: efectos de la implantación del EEES sobre los resultados académicos. Revista de Educación, en prensa.

García, Mª.; San Segundo, Mª.J. (2001) El rendimiento académico en el primer curso universitario. Presentado en las X Jornadas AEDE, Universidad de Murcia.

Gil, J. (2005) Aplicación del método Bootstrap al contraste de hipótesis en la investigación educativa. Revista de Educación, 336, pp. 251-265.

González, Mª.C.; Castellanos, L.; González De Sela, Mª.A.; Manzano, I.Mª. (1999) Influencia del currículo previo sobre el rendimiento en matemáticas empresariales: un estudio para la Universidad de Oviedo. Revista de Educación, 319, pp. 223-238.

Marcenario, O.; Navarro, Mª.L. (2001) Un análisis microeconómico de la demanda de educación superior en España. Estudios de Economía Aplicada, 19, pp. 69-86.

Marcenario, O.; Navarro, Mª.L. (2007) El éxito en la universidad: Una aproximación cuantílica. Revista de Economía Aplicada, 44(15), pp. 5-39.

Marzo, M.; Esteban, L.; Gargallo, A. (2006) ¿Inciden las nuevas tecnologías en los resultados alcanzados por los alumnos?: Un estudio exploratorio. Revista de Educación, 340, pp. 695-711.

Olmedo, A. (2007) Reescribiendo las teorías de reproducción social: influencia de la clase social en las trayectorias educativa y laboral del alumnado granadino de Secundaria y Bachillerato. Revista de Educación, 343, pp. 477-501.

Rojas, E. (2003) Importancia de la familia en la educación de los hijos: una evaluación cuantitativa en seis países de América Latina. Revista de Educación, 331, pp. 453-488.

Tejedor, F.J.; García-Valcárcel, A. (2007) Causas del bajo rendimiento del estudiante universitario (en opinión de los profesores y alumnos). Propuestas de mejora en el marco del EEES. Revista de Educación, 342, pp. 443-473.

Torío, S.; Hernández, J.; Peña, J.V. (2007) Capital social familiar y expectativas académico-formativas y laborales en el alumnado de educación secundaria obligatoria. Revista de Educación, 343, pp. 559-586.

Vila, J. (2008) Lengua familiar y conocimiento de la lengua escolar en Cataluña al finalizar la Educación Infantil. Revista de Educación, 346, pp. 401-424.

Descàrregues

Publicades

2011-02-08

Número

Secció

Articles