Pedagogies alternatives i pràctiques d’aula en educació infantil: la veu dels docents
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2021.14.132266Paraules clau:
Pedagogies alternatives, Pràctica docent, Docents, Educació infantil, Recerca qualitativaResum
INTRODUCCIÓ. El present article té com a propòsit indagar sobre les pràctiques de trenta-cinc docents d’educació infantil que desenvolupen pedagogies alternatives a l’aula en la província de Castelló (Espanya). El que es pretén conèixer és: 1) Com treballen a l’aula? Quines són les seues pràctiques, els espais d’aprenentatge, la gestió del temps, els recursos que utilitzen, les estructures d’agrupaments, els continguts curriculars, la metodologia i l’avaluació? 2) Per què ho fan així? Quines creences, actituds, valors, percepcions i experiències tenen? 3) Quin rol juguen els infants i l’adult en les pedagogies alternatives? MÈTODE. La metodologia ha sigut qualitativa. Es tracta d’un estudi descriptiu. La informació s’ha recollit mitjançant trenta-cinc entrevistes semiestructurades i s’ha analitzat mitjançant la ferramenta ATLAS.ti. RESULTATS. Els resultats donen veu als docents d’educació infantil, els quals expliquen com porten a terme les pràctiques d’aula seguint els principis i elements de les pedagogies alternatives. CONCLUSIÓ. En les conclusions es pot veure com els docents es troben en un canvi per desenvolupar i materialitzar, en la seua aula, els principis de les pedagogies alternatives. Tot açò suposa un canvi de mirada cap a l’infant, per tal d’avançar cap a l’escola que volen.Referències
Alabart, M. A. (2017). La educación viva. En R. Jové (ed.), La escuela más feliz (p. 269–278). La Esfera de los Libros.
Albert, I. (2019). Educando en el respeto: Hacia una pedagogia viva y activa. Grupo Editorial Círculo Rojo.
Altimir, D. (2017). Com escoltar els infants? Temes d’infància, 53. Rosa Sensat (Associació de mestres).
Altimir, D. (2019). Mirades: Més enllà de les pedagogies alternatives. Revista Escoles sense armaris, 397. https://www.rosasensat.org/revista/escoles-sense-armaris-num-397/mirades-mes-enlla-de-les-pedagogies-alternatives
Bersaluce, R. (2009). Las escuelas reggianas como modelo de calidad en la etapa de educación infatil. Aula Abierta, 37(2), 123–130.
Bisquerra, R. (coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. La Muralla.
Brailovsky, D. (2018). Lo nuevo y lo tradicional en educación: Una oposición engañosa. Revista Senderos Pedagógicos, 9(9), 161–176.
CAIEV (s. d.). Centre d’assessorament i investigació d’escola viva [web]. https://caiev.com
Carbonell, J. (2019). Pedagogías del siglo XXI: Alternativas para la innovación educativa. Octaedro.
Cardoso, C., i García-Torralba, M. (2018). Enséñale a pensar diferente. Toromítico, Editorial Almuzara.
Davoli, M. (2016). Documentar la vida dels infants a l’escola: Xarxa territorial d’educació Infantil a Catalunya. Temes d’infància, 59. Rosa Sensat (Associació de mestres).
Díaz, M. P. (2019). Panorama actual de las pedagogías alternativas en España. Papeles Salamantinos de Educación, 23, 247–281. https://doi.org/10.36576/summa.108394
Estremeda, L. (2018). Ser niños acompañados: Crianza y escuela. Universo de las Letras.
Ferri, G. (2019). Educar de 0 a 6 anys: Com s’està transformant l’escola? Revista Infància, 220. https://www.rosasensat.org/revista/infancia-220/compartir-sempre-es-aprendre
García, A. (2017). Otra educación ya es possible: Introducción a las pedagogías alternativas. Litera.
Jové, R. (ed.) (2017). La escuela más feliz. La Esfera de los Libros.
L’Ecuyer, C. (2014). Educar en el asombro. Plataforma Editorial.
Malaguzzi, L. (2011). La educación infantil en Reggio Emilia. Octaedro.
Miles, M., i Huberman, A. (1994). Qualitative data analysis. Sage Publications.
Moreno, P. L. (2013). Rosa Sensat, la cultura material de l’escola i el material d’ensenyament. Temps d’Educació, 44, 77–99. https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/268250/355820
Muñoz, B. (2017). El método Montessori. En R. Jové (ed.), La escuela más feliz (p. 337–350). La Esfera de los Libros.
Riba, G. (2019). L’escola en construcció: Un camí en i per a la transformació. Grupo Editorial Círculo Rojo.
Sales, A., Moliner, O., i Traver, J. A. (2019). Estrategias de investigación-acción participativa para la transformación. En B. Ballesteros (ed.), Investigación social desde la práctica educativa (p. 225–266). UNED.
Sandín, M. P. (2003). Investigación cualitativa en educación: Fundamentos y Tradiciones. McGrawhill.
Silvente, J. (2017). La educación en Reggio Emilia. En R. Jové (ed.), La escuela más feliz (p. 351–361). La Esfera de los Libros.
Stern, A. (2017). Jugar. Litera.
Trilla, J., i Puig, J. M. (2003). El aula como espacio educativo. Cuadernos de Pedagogía, 325, 52–55.
Trueba, B. (2015). Espacios en armonía: Propuestas de actuación en ambientes para la infancia. Octaedro.
Wild, R. (2011). Educar para ser: Vivencias de una escuela activa. Herder.
Zarrias, E. (2019). Un cambio de mirada: Los inicios de una escuela pública activa. Ediciones Disset.
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.