Representacions i actituds del professorat de llengües de secundària envers la diversitat lingüística i cultural

María Saladich-Garriga

Resum


L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar les representacions i actituds del professorat de llengües de secundària envers la diversitat lingüística i cultural. La recollida de dades s’ha dut a terme mitjançant entrevistes individuals en profunditat i una discussió de grup. Els resultats ens mostren que si bé predomina la idea que el plurilingüisme és un valor positiu, no totes les llengües són valorades de la mateixa manera. Així mateix, prevalen concepcions de la cultura com quelcom estàtic i en bloc, que condueixen a la interpretació del contacte intercultural en termes de substitució. Des d’aquesta perspectiva, la diversitat cultural es percep com una amenaça a la pròpia identitat. S’evidencia la necessitat de formació que aprofundeixi en els conceptes de plurilingüisme i interculturalitat i en la necessitat de dotar els centres educatius de recursos que permetin una vivència positiva de la diversitat lingüística i cultural.

Paraules clau


Competència plurilingüe i intercultural; representacions; actituds; professorat de llengües de secundària; investigació cualitativa.

Text complet:

PDF

Referències


Alonso, L. E. (1995). «Sujeto y discurso: el lugar de la entrevista abierta en las prácticas de la sociología cualitativa». A: Delgado, J. M.; Gutierrez, J. (coord.). Métodos y técnicas cualitativas de investigación en Ciencias Sociales. Metodología de las ciencias del comportamiento. Madrid: Proyecto Editorial Síntesis Psicología.

Barth, F. (1976). Los grupos étnicos y sus fronteras. La organización social de las diferencias culturales. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

Barth, F. (1995). Ethnicity and the Concept of Culture. Presentació a la conferència Rethinking Culture. Harvard: Universitat de Harvard.

Bennett, M. J. (1993). «Towards a Developmental Model of Intercultural Sensitivity». A: Paige, M. (ed.). Education for the Intercultural Experience. Yarmouth, ME: Intercultural Press.

Bloomfield, J. (2008). «Perfiles de innovadores interculturales». Espacios y dinámicas interculturales: innovación, participación y proximidad. Fundació CIDOB.Sèrie Dinámicas Interculturales, núm. 13. Disponible a: http://www.cidob.org/es/publicaciones/documentos_cidob/dinamicas_interculturales/num_13_espacios_y_dinamicas_interculturales_innovacion_participacion_y_proximidad [Consulta: 22 febrer 2010]

Boix, E. (2004). «Les representacions: un camp de recerca des de l’antropologia lingüística per mantenir la diversitat». A: Congrés Linguapax. Diàleg sobre diversitat lingüística, sostenibilitat i pau. Barcelona, 20-23 de maig de 2004. Barcelona: Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Disponible a: http://www.linguapax.org/congres04/pdf/3_boix.pdf [Consulta: 19 maig 2010].

Cambra, M.; Ballesteros, C.; Palou, J.; Civera, I.; Riera, M.; Perera, J.; Llobera, M. (2000). «Creencias y saberes de los profesores entorno a la enseñanza de la lengua oral». Cultura y educación, 17/18, 25-40.

Cambra, M. (2006). «Algunes claus bàsiques per abordar el plurilingüisme a l’escola». Escola Catalana [Monografia: Terra d’acollida], 432, 20-22.

Cambra, M.; Palou, J. (2007). «Creencias, representaciones y saberes de los profesores de lenguas en las nuevas situaciones plurilingües escolares de Cataluña». Cultura y educación, vol. 19. 2, 149-163.

Canales, M.; Peinado, A. (1995). «Grupos de discusión». A: Delgado, J. M.; Gutiérrez, J. (coord.). Métodos y técnicas cualitativas de investigación en Ciencias Sociales. Metodología de las ciencias del comportamiento. Madrid: Proyecto Editorial Síntesis Psicología.

Candelier, M. (coord.) (2007). A travers les Langues et les Cultures/ Across Languages and Cultures. CARAP. Framework of reference for pluralistic approaches to languages and cultures. Disponible a: http://carap.ecml.at/Portals/11/documents/C4pub2007E_20080302_FINAL.pdf [Consulta: 19 maig 2010].

Catani, M. (1993). «Algunas precisiones sobre el enfoque biográfico oral». Historia y fuente oral. 3, 151-164.

Comellas, P. (2005). Representacions lingüístiques a l’ensenyament secundari obligatori públic de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

Cots, J. M.; Nussbaum, L. (2003). «Consciència lingüística i identitat». A: Parera, J.; Nussbaum, L.; Milian, M. (ed.). L’educació lingüística en situacions multilingües i multiculturals (pp. 71-89). Barcelona. ICE/HORSORI.

European Council (2001). Common European Framework of Reference for Languages: Learning, Teaching, Assessment. Cambridge: Cambridge University Press.

Dávila, A. (1995). «Las perspectivas metodológicas cualitativa y cuantitativa en las ciencias sociales: debate teórico e implicaciones praxeológicas». A: Delgado, J. M.; Gutiérrez, J. (coord.). Métodos y técnicas cualitativas de investigación en Ciencias Sociales. Metodología de las ciencias del comportamiento. Madrid: Proyecto Editorial Síntesis.

Delgado, J. M.; Gutiérrez, J. (1995) (coord.). Métodos y técnicas cualitativas de investigación en Ciencias Sociales. Metodología de las ciencias del comportamiento. Madrid: Proyecto Editorial Síntesis.

Dooly, M. (2005). Linguistic Diversity: A qualitative analysis of foreign language teacher’s category assembly. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a: http://ldei.ugr.es/cddi/uploads/tesis/DoolyOwenby2004.pdf [Consulta: 20 març 2011].

Duranti, A. (2000). Antropología lingüística. Madrid: Cambridge University Press.

Ghalioun, B. (2004). «Exclusion et dynamiques de représentation en contexte de globalisation. Représentations et interculturalité». Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 66-67, 271-282. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/RevistaCIDOB/article/viewFile/28391/28225 [Consulta: 19 maig 2010].

Geertz, C. (1987). La interpretación de las culturas. México: Gedisa.

Jodelet, D. (2002). «Les représentations sociales dans le champ de la culture». Information sur les Sciences Sociales, 41(1), 111-133.

Junyent, M. C. (1998). Contra la planificació: una proposta ecolingüística. Barcelona: Empúries

Kim, Y. Y. (2007). «Ideology, Identity, and Intercultural Communication: An Analysis of Differing Academic Conceptions of Cultural Identity». Journal of Intercultural Communication Research, 36(3), 237-253.

Kim, M. S.; Ebesu Hubbard, A. S. (2007). «Intercultural Communication in the Global Village: How to Understand ‘The Other’». Journal of Intercultural Communication Research, 36(3), 223-235.

Marinas, J. M.; Santamaría, C. (1993). La historia oral: métodos y experiencias. Madrid: Debate.

Mondada, L. (1999). «L’accomplissement de ‘l’étrangéité’ dans et par l’interaction: procédures de catégorisation des locuteurs». Langages, 134, 20-34.

Noguerol, A. (2004). «Qui ensenya la llengua per aprendre?». Àmbits de Psicopedagogia, 12, 10-16.

Paige, M. (1993) (ed.). Education for the intercultural experience. Yarmouth, ME: Intercultural Press.

Palou Sangrà, J. (2008). L’ensenyament i l’aprenentatge del català com a primera llengua a l’escola. Creences i actuacions dels mestres amb relació a les activitats de llengua oral a l’etapa primària. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Parera, J.; Nussbaum, L.; Milian, M. (ed.) (2003). L’educació Lingüística en situacions multilingües i multiculturals. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona.

Ruiz-Bikandi, U.; Camps, A. (2007). «Corrientes de investigación educativa y formación del profesorado: una visión de conjunto». Cultura y Educación, 19(2), 105-122.




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2012.5.2524



Copyright (c) 2012 Maria J. Saladich Garriga

URL de la llicència: https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona