Miyamoto sensei, una mestra japonesa al Brasil. Una antropologia de l’educació i l’etnicitat cultural
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2015.8.2824Paraules clau:
Immigració, Escola, Etnicitat, Mestra, Japó, BrasilResum
Les escoles del Japó o nihon gakko han reflexat l’especificitat ètnica de les colònies japoneses i nipo brasileres al Brasil, al mateix temps que han estat institucions d’educació japonesa pels infants. La hipòtesi en que se basa aquest article defèn l’idea que l’aprenentatge de la llengua i cultura japonesa a les nihon gakko ha estat i és el principal mitjà de perpetuïtat cultural ètnica per les persones amb ascendència japonesa dintre el context brasiler. L’interès d’aquest text està en la recerca d’una argumentació per a la justificació d’aquesta suposició a partir de la constitució d’una història sociocultural de la immigració japonesa al Brasil i l’educació del descendents, seguida per la història de vida d’una mestra japonesa de nihon gakko al Brasil. La combinació d’aquests dos mètodes confirmen la nostra hipòtesi demostrant simultàniament el que ha estat i és el procés d’inculturació en el context brasiler de la part de tots els actors socials que han format part d’aquestes escoles.Referències
Ando, Z. (1976). Estudos sócio-históricos da imigração japonesa. São Paulo, Centro de Estudos nipo-brasileiros.
Corrêa Leite Cardoso, R. (1995). Estrutura familiar e mobilidade social. São Paulo: Ed. Kaleidos.
Galan, C. (1998a). Le paysage escolaire à la vielle de la restauration de Meiji: écoles et manuels. Revista Ebisu, 17, 5-47.
Galan, C. (1998b). L’enseignement de la lectura à la vielle de la promulgation dugakusei (1872). Revista Ebisu, 18, 5-47.
Garcia Jr., A. (2009). A afirmação da cultura brasileira: dos sertões da Bahia às metamorfoses de cases grandes e de senzalas. Revista del Museo de Antropología, 2, 87-102.
Handa, T. (1987). O imigrante Japonês. História de sua vida no Brasil. São Paulo: Ed. T. A. Querioz - Centro de Estudos Nipo-brasileiros.
Higuchi, N. i Inaba, N. (2013). Travailleurs latino-américains au Japon. Vingt années perdues. Revista Hommes et Migrations, 1302, 23-31.
IBGE, Institut Brasiler de Geografia i d’Estadística http://www.ibge.gov.br
Kuper, A. (2001). Cultura. La versión de los antropólogos. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
Lechevalier, S. (2011). La grande transformation du capitalisme japonais. París: Ed. Presses de Sciences Po.
Sapir, E. (1912). Language. An introduction to the study of speech. Nova York: Harcourt, Brace.
Shibata, H. (2008). Les écoles des immigrants Japonais. Organisation de l’enseignement et orientation japonisante. Revista Cahiers du Brésil Contemporain, 71/72, 85-122.
Souyri, P. F. (2010). Nouvelle Histoire du Japon . París: Ed. Perrin,
Teruisho, H. (1984). Une critique du sisteme d’education japonais. Revue Persée, 4, 27-31.
Wallerstein, I. (2006). Comprendre le monde. Introduction à l’analyse des systèmes-monde. París: Ed. La Découverte.
Weber, M. (1956/1967). Économie et société/2. L’organisation et les puissances de la société dans leur rapport avec l’économie. França: Ed. Pocket.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
