Narrativa d’una víctima d’assetjament cibernètic: una mirada des de l’enfocament ecològic d’Urie Bronfenbrenner

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2017.10.217040

Paraules clau:

Narrativa, Enfocament ecològic, Assetjament cibernètic, Víctima

Resum

INTRODUCCIÓ. Aquest article d’investigació aprofundeix l’estudi de l’assetjament cibernètic des d’un enfocament qualitatiu a partir de la tècnica de produccions narratives. S’hi analitza l’experiència d’exclusió i acorralament, mitjançant l’ús de tecnologies, d’una jove de segon any d’educació secundària a la ciutat de Mérida, Veneçuela. MÈTODE. En primer lloc es va analitzar la situació d’assetjament segons les categories que van emergir de la narrativa de la víctima: mitjà d’assetjament cibernètic, lloc i intensitat, assetjament en grup versus individual, motiu, temporalitat i possible solució del conflicte. Posteriorment es va establir la seva correspondència amb els contextos en els quals es manifestes les conductes (microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema) segons l’enfocament ecològic d’Urie Bronfenbrenner (1987). RESULTATS. Es va generar un marc interpretatiu sobre la victimització per assetjament cibernètic per teixir comprensions sobre les seves característiques, la seva expressió en els diferents entorns i les percepcions de la jove. DISCUSSIÓ. Finalment, es planteja la pertinència d’analitzar el problema des de la seva complexitat en una consideració ecològica, evitant les explicacions binàries i causals, per a l’adequada aplicació en l’àrea educativa i psicològica.

Biografies de l'autor/a

Marianela Reinoza-Dugarte, Universidad de Los Andes, Mérida - Venezuela

Magister Scientiae en Educación, mención Informática y Diseño Instruccional. Integrante de la Unidad de Investigación del Desarrollo Humano y Vida Familiar (UNIDEHF), adscrita al Departamento de Psicología y Orientación de la Facultad de Humanidades y Educación de la Universidad de Los Andes, Mérida – Venezuela. E-mail: mreinoza@ula.ve

María Gisela Escobar-Domínguez, Universidad de Los Andes

Doctora en Psicología Social por la Universidad Autónoma de Barcelona. Integrante de la Unidad de Investigación del Desarrollo Humano y Vida Familiar (UNIDEHF), adscrita al Departamento de Psicología y Orientación de la Facultad de Humanidades y Educación de la Universidad de Los Andes, Mérida – Venezuela. E-mail: mariagi@ula.ve

Referències

Álvarez, Z., Porta, L., y Sarasa, M. C. (2011). Buenas prácticas docentes en la formación del profesorado: relatos y modelos entramados. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 1(15), 241-252.

Balasch, M., y Montenegro, M. (2003). Una propuesta metodológica desde la epistemología de los conocimientos situados: las producciones narrativas. Encuentros en Psicología Social, 1(3), 44-48.

Biglia, B., y Bonet Martí, J. (2009). La construcción de narrativas como método de investigación psicosocial. Prácticas de escritura compartida. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 10(1), art. 8.

Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós. Buelga, S., Cava, M. J., y Musitu, G. (2010). Cyberbullying: victimización entre adolescentes a través del teléfono móvil y de internet. Psicothema, 22(4), 784-789. Recuperado de

http://www.psicothema.com/pdf/3802.pdf

Buelga, S., y Pons, J. (2012). Agresiones entre adolescentes a través del teléfono móvil y de internet. Psychosocial Intervention, 21(1), 91-101. http://doi.org/10.5093/in2012v21n1a2

Castro Santander, A., y Reta Bravo, C. (2013). Bullying blando, bullying duro y ciberbullying: nuevas violencias y consumos culturales. Rosario: Homo Sapiens Ediciones.

Hernández Carrera, R. M. (2014). La investigación cualitativa a través de entrevistas: su análisis mediante la teoría fundamentada. Cuestiones Pedagógicas, 23, 187-210.

Li, Q. (2006). Cyberbullying in Schools. School Psychology International, 27, 1-13. http://doi.org/10.1177/0143034306064547

Martínez Guzmán, A., y Montenegro, M. (2014). La producción de narrativas como herramienta de investigación y acción sobre el dispositivo de sexo/género: construyendo nuevos relatos. Quaderns de Psicologia, 16(1), 111-125. http://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1206

Menesini, E., Nocentini, A., y Calussi, P. (2011). The measurement of cyberbullying: dimensional structure and relative item severity and discrimination. Cyberpsychology, behavior, and social networking, 14(5), 267-274. http://doi.org/10.1089/cyber.2010.0002

Mora Merchán, J. A., Ortega, R., Calmaestra, J., y Smith, P. K. (2010). El uso violento de la tecnología: el cyberbullying. En R. Ortega (Coord.), Agresividad injustificada, bullying y violencia escolar (pp. 189-209). Madrid: Alianza Editorial.

Murzi Vivas, M. M. (2007). Desarrollo colaborativo de los profesores del área de inglés para la reforma del currículum. (Tesis doctoral). Disponible en la base de datos Tesis Doctorales en Red. Universidad Rovira i Virgili, España.

Reinoza Dugarte, M., Escobar Domínguez, M. G., y Alonso de González, M. L. (2014). Aproximación al acoso cibernético en instituciones educativas venezolanas. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 7(2), 1-13. http://www.doi.org/10.1344/reire2014.7.2721

Schöngut Grollmus, N., y Pujol Tarrés, J. (2015). Relatos metodológicos: difractando experiencias narrativas de investigación [45 párrafos]. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 16(2), art. 24.

Strauss, A., y Corbin, J. (2002). Bases de la investigación cualitativa. Técnicas y procedimientos para desarrollar la teoría fundamentada. Colombia: Universidad de Antioquia.

Descàrregues

Publicades

2017-02-14

Com citar

Reinoza-Dugarte, M., & Escobar-Domínguez, M. G. (2017). Narrativa d’una víctima d’assetjament cibernètic: una mirada des de l’enfocament ecològic d’Urie Bronfenbrenner. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 10(2), 15–33. https://doi.org/10.1344/reire2017.10.217040

Número

Secció

Articles de recerca

Articles més llegits del mateix autor/a