El desembarcament de Colom a San Salvador. Anàlisi de les narracions de l'alumnat espanyol de 10-11 anys en termes de perspectiva històrica

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2017.10.217702

Paraules clau:

Didàctica, Història, Educació primària, Narració, Pensament històric

Resum

INTRODUCCIÓ. Aquest estudi analitza les narracions resultants d’un exercici proposat a l’alumnat de 5è d’educació primària de quatre centres escolars de la regió de Múrcia amb l’objectiu d’analitzar les seves habilitats de pensament en termes de perspectiva històrica. MÈTODE. Per fer-ho, es va demanar als participants que elaboressin un full de diari i hi descrivissin el moment del desembarcament de Colom a San Salvador, tenint en compte el punt de vista de la població nativa. Es va facilitar a l’alumnat un guió i algunes fonts històriques per ajudar-los a contextualitzar l’exercici. RESULTATS. Les 98 narracions resultants no només ens mostren el coneixement que té l’alumnat participant sobre el fet en qüestió, escàs i molt associat a un discurs narratiu de tall tradicional, sinó que també ens permeten analitzar la seva capacitat d’introduir certa perspectiva històrica en els seus escrits. DISCUSSIÓ. En relació amb aquest punt, sembla observar-se cert desenvolupament d’aquesta habilitat, tot i que de manera incipient, i això porta a pensar que el desenvolupament d’aquest tipus de destreses en l'ensenyament reglat pot consolidar aquesta important habilitat associada al pensament històric contextualitzat.

Biografia de l'autor/a

Laura Arias-Ferrer, Universidad de Murcia

Profesora Contratada Doctora Área de Didáctica de las Ciencias Sociales

Referències

Anguera, C. (2013). Una investigación sobre cómo enseñar el futuro en la educación secundaria. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 12, 27‑35.

Arias, L., Sánchez, R., y Martínez, A. A. (2013). Los estereotipos de la historia en el alumnado universitario. En J. Prats, I. Barca y R. Facal (Org.). Historia e identidades culturales (pp. 660‑670). Braga: CIED- Universidade do Minho.

Bernhard, R. (2015). “Be welcome in your country my lords” – The story of Quetzalcoatl and the Spanish gods in textbooks as a Spanish construction to justify the conquest. International Journal of Historical Learning, Teaching and Research, 13 (1), 49‑59.

Bruner, J. (1991). Actos de significado. Más allá de la revolución cognitiva. Madrid: Alianza Ed.

Carretero, M. (2014). History learning research in Spain and Latin America. En M. Köster, H. Thünemann y M. Zülsdorf-Kersting (Eds.), Researching history education. International perspectives and disciplinary traditions (pp. 56‑80). Schwalnach: Wochenschau Pub.

Carretero, M., Castorina, J. A., Sarti, M., Van Alphen, F., y Barreiro, A. (2013). La construcción del conocimiento histórico. Propuesta Educativa, 39 (1), 13‑23.

Carretero, M., Jacott, L., y López Manjón, A. (2002). Learning history through textbooks: Are Mexican and Spanish students taught the same story? Learning and Instruction, 12, 651-665. https://doi.org/10.1016/S0959-4752(01)00036-6

Carretero, M., López, C., González, M., y Rodríguez, M. (2012). Students historical narratives and concepts about the nation. En M. Carretero (Ed.). History education and the construction of identities (pp. 153‑170). Londres, UK: International Review in History Education.

Carretero, M., López Manjon, A., y Jacott, L. (1997). Explaining historical events. International Journal of Educational Research, 27 (3), 245‑253. https://doi.org/10.1016/S0883-0355(97)89732-7

Carretero, M., y Bermúdez, A. (2011). Constructing histories. En J. Valsiner (Ed.), Oxford handbook of cultura and psychology (pp. 626‑646). Oxford, UK: Oxford University Press.

Carretero, M., y González, M. F. (2008). “Aquí vemos a Colón llegando a América”. Desarrollo cognitivo e interpretación de imágenes históricas. Cultura y Educación, 20 (2), 217‑227. https://doi.org/10.1174/113564008784490389

Carretero, M., y Kriger, M. (2008). Narrativas históricas y construcción de la identidad nacional: Representaciones de alumnos argentinos sobre el “Descubrimiento de América”. Cultura y Educación, 20 (2), 229‑242. Recuperado de https://doi.org/10.1174/113564008784490406

Carretero, M., y López, C. (2009). Estudios cognitivos sobre el conocimiento histórico: Aportaciones para la enseñanza y la alfabetización histórica. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 8, 79‑93.

Carretero, M., y Van Alphen, F. (2014). Do master narratives change among high school students? A characterization of how national history is represented. Cognition and Instruction, 32 (3), 290‑312. Recuperado de https://doi.org/10.1080/07370008.2014.919298

Cooper, H. (2002). History in the early years (2.ª ed.). Londres, UK - Nueva York, NY: Routledge.

Domínguez, J. (2015). Pensamiento histórico y evaluación de competencias. Barcelona: Graó.

Gómez, C. J., Rodríguez, R. A., y Simón, M. M. (2013). Conocimiento y saberes escolares de Ciencias Sociales en tercer ciclo de primaria. En J. Prats, R. López Facal e I. Barca (Eds.), Historia e identidades culturales (pp. 600‑613). Braga: Universidad do Minho.

González, M.ª F., y Carretero, M. (2014). Historical narratives and arguments in the context of identity conflicts. Estudios de Psicología: Studies in Psychology, 34 (1), 73‑82. Recuperado de https://doi.org/10.1174/021093913805403165

González, N., Henríquez, R., Pagès, J., y Santisteban, A. (2009). El aprendizaje de la empatía histórica (eh) en educación secundaria. Análisis y proyecciones de una investigación sobre la enseñanza y el aprendizaje del conflicto y la convivencia en la Edad Media. En R. M.ª Ávila, B. Borghi e I. Mattozzi (Eds.). XX Simposio Internacional de Didáctica de las Ciencias Sociales. Bolonia: Pàtron Editore.

Holt, T. (1990). Thinking historically. Narrative, imagination and understanding. Nueva York, NY: College Board.

Lee, P. J. (1984). Historical imagination. En A. K. Dickinson, P. J. Lee y P. J. Rogers (Eds.), Learning history (pp. 85‑116). Londres, UK: Heinemann Educational Books.

Lee, P., y Ashby, R. (2000). Progression in historical understanding among students ages 7-14. En P. N. Stearns, P. Seixas y S. Wineburg. (Eds.). Knowing, teaching and learning history (pp. 223‑245). Nueva York, NY – Londres, UK: New York University Press.

Lévesque, S. (2000). Thinking historically: Educating students for the twenty-first century. Toronto-Buffalo, Nueva York, NY – Londres, UK: University of Toronto Press.

Levstik, L. S. (2001). Crossing the empty spaces: Perspective taking in New Zealand adolescents’ understanding of national history. En O. L. Davis Jr., E. A. Yeager y S. J. Foster (Eds.), Historical empathy and perspective taking in the social studies (pp. 69‑96). Boston: Rowman & Littlefield.

Levstik, L. S., y Barton, K. C. (2015). Doing history. Investigating with children in elementary and middle schools (5.ª ed.). Nueva York, NY: Routledge.

López, C. (2015). Repensando las narrativas nacionales: Un análisis del origen, transmisión e influencia en el aprendizaje histórico. Panta Rei. Revista Digital de Ciencia y Didáctica de la Historia, 77‑92. Recuperado de https://doi.org/10.6018/pantarei/2015/6

Martínez, N., Valls, R., y Pineda, F. (2009). El uso del libro de texto de historia de España en bachillerato: Diez años de estudio, 1993‑2003, y dos reformas (LGE-LOGSE). Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, 23, 3‑35.

McMillan, J. H., y Schumacher, S. (2007). Investigación educativa: Una introducción conceptual. Madrid: Pearson Educación.

Morales, M.ª J. (2015). Evaluando el desarrollo de la competencia histórica en la enseñanza de la historia en España. Panta Rei. Revista Digital de Ciencia y Didáctica de la Historia, 111‑120. Recuperado de http://dx.doi.org/10.6018/pantarei/2015/8

Peck, C., Pointz, S., y Seixas, P. (2011). “Agency” in student’s narratives of Canadian history. En L. Perikleous y D. Shemilt (Eds.), The future of the past: Why history education matters? (pp. 253‑280). Nycosia: The Association for Historical Dialogue and Research.

Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el currículo básico de la educación primaria. (BOE 52, 1 de marzo de 2014). Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Rogers, P. J. (1984). Why teach history? En A. K. Dickinson, P. J. Lee y P. J. Rogers (Eds.), Learning history. Londres, UK: Heinemann Educational Books.

Rüsen, J. (2005). History: Narration, interpretation and orientation. Nueva York, NY - Oxford, UK: Bergham Books.

Sáiz, J. (2013). Empatía histórica, historia social e identidades: pensar históricamente la conquista cristiana de la Valencia musulmana con estudiantes de 2.º de ESO. Clio. History and History Teaching, 39. Recuperado de: http://clio.rediris.es/n39/articulos/historiasocial/saiz.pdf

Sáiz, J., y Colomer, J. C. (2014a). Enseñar pensamiento histórico en actividades de libros de texto de 6.o de primaria. En M. Sánchez, A. B. Mirete y N. Orcajada (Eds.), Investigación educativa en las aulas de primaria (pp. 167‑179). Murcia: Editum.

Sáiz, J., y Colomer, J. C. (2014b). ¿Se enseña pensamiento histórico en libros de texto de educación primaria? Análisis de actividades de historia para alumnos de 10-12 años de edad. Clio. History and History Teaching, 40. Recuperado de: http://clio.rediris.es/n40/articulos/saizycolomer2014.pdf

Sánchez, R., Arias, L., y Egea, A. (2016). The perduration of master narratives: The ‘discovery’, conquest and colonisation of America in Spanish history textbooks. International Journal of Historical Learning Teaching and Research, 13 (2), 127‑137.

Santisteban, A., González, N., y Pagès, J. (2010). Una investigación sobre la formación del pensamiento histórico. En R. M.ª Ávila, M.ª P. Rivero y P. L. Domínguez (Coords.), Metodología de investigación en didáctica de las Ciencias Sociales (pp. 115‑128). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Seixas, P., y Morton, T. (2013). The big six. Historical thinking concepts. Toronto: Nelson Education.

VanSledright, B. A. (2001). From emphatic regard to self-understanding: Im/Positionality, empathy, and historical contextualization. En O. L. Davis Jr., E. A. Yeager y S. J. Foster (Eds.), Historical empathy and perspective taking in the social studies (pp. 51‑68). Boston, MA: Rowman & Littlefield.

Wertsch, J. V. (2002). Voices of collective remembering. Cambridge, UK -Nueva York, NY: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511613715

Wertsch, J. V. (2004). Specific narratives and schematic narrative templates. En P. Seixas (Ed.), Theorizing historical consciousness (pp. 49‑62). Toronto: University of Toronto Press.

Wineburg, S. (2001). Historical thinking and other unnatural acts. Philadelphia, PA: Temple University Press.

Descàrregues

Publicades

2017-06-19

Com citar

Calderón-López, P., & Arias-Ferrer, L. (2017). El desembarcament de Colom a San Salvador. Anàlisi de les narracions de l’alumnat espanyol de 10-11 anys en termes de perspectiva històrica. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 10(2), 34–51. https://doi.org/10.1344/reire2017.10.217702

Número

Secció

Articles de recerca