Implementació d’una app mòbil per afavorir l’èxit de resultats d’aprenentatge en un curs de Farmacologia
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire.47408Paraules clau:
aprenentatge, innovació pedagògica, tecnologia de l'educació, aplicació informàtica, farmàcia, farmacologiaResum
INTRODUCCIÓ. Amb base a múltiples beneficis, la docència universitària s’orienta a la utilització de les aplicacions mòbils amb sentit pedagògic. Els objectius d’aquest estudi són analitzar-ne l’ús i conèixer els factors que intervenen en l’experiència per assolir els resultats d’aprenentatge a través de les tecnologies.
MÈTODE. S’ha fet servir un disseny de recerca de tipus concurrent, en què es recopilen les dades quantitatives i qualitatives de manera separada. En finalitzar el procés de tots dos mètodes, s’han fet inferències a partir dels resultats de manera independent.
RESULTATS. Aquesta experiència reflecteix que el disseny i l’ús d’una aplicació mòbil ha afavorit l’aprenentatge de la farmacologia, facilitant la comprensió del contingut complex. Els factors mediadors de l’experiència han estat l’amigabilitat del dispositiu mòbil, la seqüència didàctica utilitzada, el sentit pedagògic en l’ús de l’aplicació i la integració curricular.
DISCUSSIÓ. Si bé els resultats indiquen que es s’ha aconseguit desenvolupar una aplicació mòbil funcional, simple d’usar i d’entendre, amb informació precisa per a la promoció de l’aprenentatge de continguts complexos de la farmacologia, hi ha aspectes susceptibles de millora, especialment en l’àmbit de la integració curricular.
Referències
Arriaga, W., Bautista, J. K., & Montenegro, L. (2021). Las TIC y su apoyo en la educación universitaria en tiempo de pandemia: una fundamentación facto-teórica. Conrado, 17(78), 201-206.
Biggs, J. (2004). Calidad del aprendizaje universitario. Educatio Siglo XXI, 22, 272-272.
Briede, J., Leal, I., Mora, M., & Pleguezuelos, C. (2015). Propuesta de Modelo para el Proceso de Enseñanza-Aprendizaje Colaborativo de la Observación en Diseño, utilizando la Pizarra Digital Interactiva (PDI). Formación Universitaria, 8(3), 15-26. https://doi.org/nm97
Canese, V., & Castillo, M. (2021). Criterios para evaluar aplicaciones para el aprendizaje de idiomas. Revista Científica en Ciencias Sociales, 3(1), 34-48. https://doi.org/nm98
Castillo, J. (2014). Estrategias para la enseñanza de la farmacología: Aprendizajes significativos. Universidad Militar Nueva Granada.
Chirino-García, R., & Hernández-Corona, J. (2020). M-learning: Estrategia para la promoción del aprendizaje electrónico móvil en instituciones de educación superior. EPISTEME KOINONIA, 3(5), 102-121. https://doi.org/nm99
Folgueiras Bertomeu, P., & Ramirez, C. (2017). Elaboración de técnicas de recogida de información en diseños mixtos. Un ejemplo de estudio en aprendizaje-servicio. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 10(2), 64-78. https://doi.org/mc5c
Garay, J. (2019). Aplicaciones de dispositivos móviles como estrategia de aprendizaje en estudiantes universitarios de enfermería. Una mirada desde la fenomenología crítica. RIDE Revista Iberoamericana para la Investigación y el Desarrollo Educativo, 10(20). https://doi.org/nnbb
Gómez López, R. V. (2023). Educación superior, ambientes virtuales de aprendizaje y pandemia por COVID-19 en Chile. Ducere. Revista de Investigación Educativa, 2(1), e202305. https://doi.org/nnbc
Hernández, T. (2010). M-learning como estrategia de diversificación en ambientes colaborativos. Universidad Dr. Rafael Belloso Chacin. https://tinyurl.com/yn28cedw
Leal, D. (2012). El programa colombiano de uso de medios y tecnologías de información y comunicación: 2002-2010. En G. Sunkel & D. Trucco (Eds.), Las tecnologías digitales frente a los desafíos de una educación inclusiva en América Latina. Algunos casos de buenas prácticas (101-124). CEPAL. https://hdl.handle.net/11362/21658
Ministerio de Transporte y Telecomunicaciones. (2024). Sector Telecomunicaciones Cierre 2023. https://tinyurl.com/36tj2b25
Molina, J., & Romero, D. (2010). Ambiente de aprendizaje móvil basado en micro-aprendizaje. Revista Iberoamericana de Tecnologías del Aprendizaje: IEEE-RITA, 5(4), 156-166.
Mora, J. (2018). Universidades: mitos, modas y tendencias. Revista Iberoamericana de Educación Superior, 9(4), 3-16. https://doi.org/nnbd
Parra-Hernández, M. (2023). Herramientas TAC para la optimización de la enseñanza. CIENCIAMATRIA, 9(17), 145-156. https://doi.org/nnbf
Pollier, K., & Zeballos, M. (2019). La información que se transforma en conocimiento para la participación: TIC, TAC y TEP en la formación docente. Revista Tecnológica-Educativa Docentes 2.0, 7(2), 33-44. https://doi.org/nnbg
Ritter, J., Flower, R., Henderson, G., Rang, H., Yoon Kong Loke, M., & MacEwan, D. (2020). Rang y Dale. Farmacología. Elsevier.
Salas-Rueda, R. (2019). Modelo TPACK: ¿Medio para innovar el proceso educativo considerando la ciencia de datos y el aprendizaje automático? Entreciencias: Diálogos en la Sociedad del Conocimiento, 7(19). https://doi.org/nnbh
Descàrregues
Arxius addicionals
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Romina-Valeria Gómez-López, Leonor Díaz-Velis, Andrea Ortega-Mardones, Nicolás Heredia-Barraza
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
