La evaluación de las competencias transversales en la enseñanza universitaria
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2010.3.1312Palabras clave:
Docència universitària, avaluació, competències transversals, EEESResumen
El artículo recoge y sistematiza las propuestas surgidas en el Seminario sobre Evaluación de las Competencias Transversales. Se analizan las dimensiones de la competencia, en especial el componente actitudinal que incorporan, proponiendo sugerencias para la evaluación integral de las competencias y señalando las oportunidades y las dificultades asociadas a esta práctica.Citas
ALLEN, D. (ed.) (2000). La evaluación de los aprendizajes de los estudiantes. Una herramienta para el desarrollo profesional de los docentes. Barcelona: Paidós.
BANGERT, A.W. (1995). «Peer assessment: An instructional strategy for effectively implementing performance-based assessment». Dissertation Abstracts International, 56, p. 3505.
BOEKAERTS, M.; PINTRICH, R. I ZEIDNER, M. (2000). Handbook of self-regulation, London: Academic Press.
BOUD, D. (1991, 2a ed.). Implementing student self assessmen. Campbelltown: Higher Education and Development Society of Australasia Incorporated.
BOUD, D. (1988). Developing student autonomy in learning. Kogan Page: Londres.
BOUD, D., i FALCHIKOV, N. (2006). «Aligning assessment with long-term learning». Assessment & Evaluation in Higher Education, 31 (4), p. 399-413.
BROWN S., i GLASNER, A (eds.) (1999). Assessment Matters in Higher Education: choosing and using divers approaches. Buckingham: Open University Press.
CONSELL D’EUROPA (2002). Marc comú europeu de referència per a les llengües: aprenentatge, ensenyament, avaluació URL:http://cvc.cervantes.es/obref/marco/cvc_mer.pdf
DE KETELE, J.M. (2006). «Caminhos para a Avaliaçao de Competencias». Revista Portuguesa de Pedagogia, 40 (3), p. 135-147.
DRESSEL, P. (1961). Evaluation in Higher Education. Cambridge: The Riverside Press/ Boston: Houghton Mifflin.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2004). Síntesi de resultats de les proves d’avaluació de les competències bàsiques dels cursos 2003-2004. Barcelona: Departament d’Ensenyament.
GERARD, F.M. (2005). «L’évaluation des compétences à travers des situations complexes». Actes du Colloque de l’Admee-Europe, IUFM Champagne-Ardenne, Reims, 24-26 octubre 2005.
GIBBS, G. et al. (1989). 53 interesting ways to assess your students. Bristol: TES.
GIJBELS, D.; VAN WATERGING, G. i DOCHY, F. (2005). «Integrating assessment tasks in a problem-based learning environment». Assessment and evaluation in higher education, 30(1), p. 73-86.
HALL, K., i BURKE, W. (2003). Making formative Assessment Work. Londres: Open University Press.
KAFTAN, J. M., BUCH, G. A. i HAACK, A. (2006). «Using formative assessment to individualize instruction and promote learning». Middle School Journal, 37(4), p. 44-49.
LAURIER, M.D. (2005). «Évaluer les compétences: pas si simple…» Formation et Profession (Montreal), 11 (I), p. 14-17.
LE BOTERF, G. (2000). La ingeniería de las competencias. Barcelona: Gestión 2000.
Lévy-Leboyer, C. (2003). Gestión de las competencias. Cómo analizarlas. Cómo evaluarlas. Cómo desarrollarlas. Barcelona: Gestión 2000.
OCDE (2002). Proyecto DeSeCo: Définitions et sélection des competences. Fondements théoriques et conceptuels. Document de strategie. DEELSA/ED/CERI/CD (2002) 9.
MCDONALD, B. (1976): «Evaluation and the control of education», dins D. Tawney (comp.), Curriculum evaluation today: Trends and implications. Londres: McMillan. p. 125-136.
PERRENOUD, Ph. (2001). Diez nuevas competencias para enseñar. Barcelona: Graó.
SCRIVEN, M. et al. (Eds.) (1967). Perspectives of Curriculum Evaluation. Chicago: RandMcNally.
STUFFLEBEAM, D., i SHINKFIELD, A. (1987). Evaluación sistemática. Barcelona: Paidós.
ZABALA, A., i ARNAU, L (2007). 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
El autor conserva los derechos de autoría y concede a REIRE los derechos de la primera publicación del artículo.
Todos los contenidos incluidos en la Revista d’Innovació i Recerca en Educació están sujetos a la licencia de Reconocimiento 4.0 Internacional de Creative Commons, que permite la reproducción, distribución y comunicación pública siempre que se reconozca el autor y la revista.