Passat i present: innovació docent i les crisis financeres a Espanya 1850-2014
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2015.7.4Paraules clau:
Innovació docent, Crisis financeres, EEES, TICs.Resum
L’objectiu d’aquest treball és doble. D'una banda, analitzar els avantatges i limitacions de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) en l'ensenyament de la història econòmica. Per aquest motiu, primer descrivim algunes de les mesures adoptades dins l'Àrea d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de València. De l'altra, explicar mitjançant l'exposició d'una pràctica concreta, com hem tractat de combinar diferents metodologies per estimular la motivació de l'alumne, el treball en grup, i l'estudi autònom. Amb aquest objectiu, exposem una pràctica sobre un tema de gran actualitat: les crisis financeres espanyoles entre 1850 i 2014.Referències
[1] Arroyo, F., García, A., Luengo, C., Mahillo, A., Manzano, P. (2012) Plan de Acción Tutorial en la Escuela Universitaria de Informática de la Universidad Politécnica de Madrid. Revista d’Innovació Docent Universitària, 4, pp. 18-25.
[2] Betrán, C., Pons, M. A. (2013) Qué son las crisis financieras y cómo ocurrieron en España, en Martín Aceña, P., Martínez Ruiz, E., Pons, M. A. (eds.) Las Crisis Financieras en la España Contemporánea, 1850-2012, (pp. 17-52). Crítica, Barcelona.
[3] Martín Patiño, J. M. (2003) Cómo Aprender con Internet. Fundación Encuentro, Madrid.
[4] Palafox, J. (ed.) (2014) Los Tiempos Cambian: Historia de la Economía. Tirant Humanidades, Valencia.
[5] Palomar, M. J (2007) Ventajas e inconvenientes del uso de las TICs en la docencia. Revista de Innovación y Experiencias educativas, Diciembre, pp. 1-8.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.