L’audiointroducció com a recurs didàctic en la formació de futurs docents

Autors/ores

  • Raquel Sanz Moreno Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2022.14.3

Paraules clau:

Audiointroducció, Gènere discursiu, Innovació docent, Educació Superior

Resum

En el present article pretenem explorar l’audiointroducció com a un nou gènere discursiu amb gran potencial a l’aula de l’assignatura d’Innovació docent i iniciació a la investigació educativa. Encara que es tracti d’una submodalitat relativament recent d’accessibilitat de productes audiovisuals per a un públic cec o amb poca visió, en el Regne Unit la seva aplicació està bastant estesa tant al teatre com a l’òpera o a d’altres espectacles en directe. La audiointroducció consisteix a oferir una breu explicació en forma de text llegit de l’obra i dels elements rellevants, per tal que els espectadors que, a causa de una deficiència visual, no poden accedir a les imatges, puguin comprendre i apreciar millot el text i seguir el desenvolupament de l’obra juntament amb la resta d’espectadors.

Hem dut a terme un projecte innovador en el marc del Màster en Professor de Secundària de la Universitat de València, l’objectiu del qual era la creació d’audiointroduccions de pel·lícules documentals els temes de les quals era la docència. Les pel·lícules seleccionades tractaven de projectes pedagògics innovadors en tot el mon. L’alumnat havia de redactar una audiointroducció en espanyol en la qual aparegués el tema tractat des d’un punt de vista crític i seguint una plantilla que se’ls va facilitar per part de la professora. Els objectius secundaris del projecte eren múltiples: el que es pretenia era que els alumnes desenvolupessin habilitats digitals en referència a la gravació i edició de la pista d’àudio en la qual consistia l’audiointroducció; a més a més volíem afavorir la reflexió sobre la figura del professor innovador, prenent com a referència els documentals que il·lustraven experiències innovadores reals, així com fomentar la creativitat i el treball col·laboratiu i establir relacions entre les experiències docents reflectides a la pantalla i el contingut teòric de les classes impartides.

Les audiointroduccions que ha dut a terme l’alumnat han reflectit la reflexió i l’anàlisi crític dels documentals, establint ponts entre les classes teòriques i la pràctica observada en les experiències docents visionades. Els aspectes formals de l’audiointroducció relatius a la locució, els efectes de so i la redacció, s’han resolt satisfactòriament, encara que no sempre hi ha hagut mostres d’originalitat i han aparegut dificultats a l’hora de garantir la funció apel·lativa de les audiointroduccions. No obstant això, l’audiontroducció constitueix un gènere discursiu amb una gran potencialitat per emprar a l’aula i per guiar i plasmar la reflexió personal de l’alumnat.

Biografia de l'autor/a

Raquel Sanz Moreno, Universitat de València

Profesora asociada

Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación

Referències

Bajtín, M. (1982) El problema de los géneros discursivos. En: Estética de la creación verbal (pp. 248-293). Siglo XXI, México.

Cabero, J. (2004) No todo es Internet: Los medios audiovisuales e informáticos como recursos didácticos. Comunicación y Pedagogía: nuevas tecnologías y recursos didácticos, 200, pp. 19-24.

Fryer, L., Romero-Fresco, P. (2014) Audiointroductions. En: A. Matamala, A. Maszerowska, P. Orero (Eds.), Audio description: new perspectives illustrated (p. 216). John Benjamins Publishing Company, Londres.

Fryer L., Romero-Fresco, P. (2015) Audio introduction for Inglourious basterds. En: A. Remael, N. Reviers, G. Vercauteren (Eds.), Pictures painted in words: ADLAB Audio Description guidelines (pp. 75-78). EUT Edizioni Università di Trieste, Trieste.

Iturregui-Gallardo G., Permuy Hércules de Solás, I. (2019) A template for the audio introduction of operas: A proposal. Hikma, 18(2), pp. 217-235.

Lertola, J. (2019) Audiovisual translation in the foreign language classroom: applications in the teaching of English and other foreign languages. Research-publishing.net, France.

Navarrete, F. (1997) Sistema AUDESC: el arte de hablar en imágenes. Integración, 23, pp. 70-75.

Reviers, N. (2015) Audio Introductions. En: A. Remael, N. Reviers, G. Vercauteren (Eds.), Pictures painted in words: ADLAB Audio Description guidelines (pp. 58-61). EUT Edizioni Università di Trieste, Trieste.

Romero-Fresco. P., Fryer, L. (2013) Could Audio-Described Films benefit from Audio Introductions? An Audience Response Study. Journal of Visual Impairment and Blindness, 107(4), pp. 287-285.

Sanz-Moreno, R. (2021) Vídeo-crítica y análisis de prácticas docentes en películas francófonas. En: IN-RED 2021: VII Congreso de Innovación Edicativa y Docencia en Red (pp. 1410-1424). Editorial Universitat Politècnica de València, València.

Vermeulen, A., Ibáñez Moreno, A. (2014) La audiodescripción como recurso didáctico en el aula de ELE para promover el desarrollo integrado de competencias. En: R. Orozco (Ed.), New directions in hispanic linguistics (pp. 263-292). Cambridge Scholars Press, UK.

Vermeulen, A., Ibáñez Moreno, A (2017) Audio Description as a Tool to Enhance Intercultural Competence. En: J. Deconinck, P. Humblé, A. Sepp, H. Stengers (Eds.), Transcultural competence in translation pedagogy (Vol. 12, pp. 133-156). LIT Verlag, Wien.

Talaván, N., Lertola, J. (2016) Active audiodescription to promote speaking skills in online environments. Sintagma, 28, pp. 59-74.

York, G. (2007) Verdi made visible: audio introduction for opera and ballet. En: J. Díaz Cintas, P. Orero, A. Remael (Eds.), Media for all: subtitling for the deaf, audio description, and sign language (pp. 215-230). Rodopi, Amsterdam.

Zayas, F (2012) Los géneros discursivos y la enseñanza de la composición escrita. Revista Iberoamericana de Educación, 59, pp. 63-85.

Descàrregues

Publicades

2022-01-28

Número

Secció

Articles