Anàlisi comparativa entre professors i estudiants davant l'ús de MOODLE a l’Educació Superior en temps de pandèmia
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2023.15.9Paraules clau:
Moodle, TAM, Educació SuperiorResum
L’educació superior en temps de pandèmia de COVID 19 va provocar un canvi dràstic en el procés educatiu reemplaçant la modalitat presencial per un entorn totalment virtual (eLearning) amb sessions sincròniques i asincròniques on la telemàtica va donar lloc a un entorn de connexió virtual entre els actors educatius. Des d’aquesta perspectiva és important identificar l’acceptació i ús del LMS MOODLE en el procés d’ensenyament–aprenentatge contrastant les diferents hipòtesis plantejades en funció del model d’acceptació de tecnologies (TAM) en els docents i en els estudiants. La metodologia aplicada ha estat quantitativa amb un disseny d’investigació experimental de camp quasiexperimental descriptiu correlacional-causal, de recollida de dades transversal. L’anàlisi de dades es va realitzar per mitjà d’estadística descriptiva i inferencial. Els resultats tant en professors com en estudiants són significatius superant la mitjana en l’autoavaluació en funció a l’acceptació i ús de MOODLE en el procés d’ensenyament-aprenentatge mitjançant el TAM de manera unidimensional. En analitzar i contrastar les diferents hipòtesis plantejades es pot esmentar que els resultats són concloents en determinar que la variable externa competència tecnològica es correlaciona amb la utilitat, facilitat i el gaudi d’ús percebut per part del professorat les quals influeixen positiva i significativament en l’actitud i intenció d’ús de MOODLE. S’obtenen resultats similars en els estudiants amb la diferència que la variable competència tecnològica no es correlaciona amb la dimensió de gaudi percebut, que no influeix en l’actitud i intenció d’ús percebut de MOODLE. Per últim, en la variable gènere no existeixen diferències significatives en les dimensions utilitat, facilitat i el gaudi d’ús percebut la qual cosa no influeix en l’adopció i ús de la tecnologia ni en professors ni en estudiants.
Referències
Ajzen, I., y Fishbein, M. (1980). Understanding attitudes and predicting social behaviour. Prentice-Hall Inc.
Arteaga, R., y Duarte, A. (2010). Análisis de las plataformas de enseñanza virtuales desde la perspectiva del TAM. Congreso Euro-Iberoamericano de Alfabetización Mediática y Culturas Digitales, Sevilla, 1-11. http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/sites/default/files/field/adjuntos/analisis_de_las_plataformas_de_ensenanza_virtuales_desde_la_perspectiva_del_tam.pdf
Balkaya, S., y Akkucuk, U. (2021). Adoption and use of learning management systems in education: The role of playfulness and self-management. Sustainability, 13(3), 1-27. https://doi.org/10.3390/su13031127
Barrantes, G., Casas, L., y Luengo, R. (2014). Competencias Tecnológicas de los profesores de Infantil y Primaria de Extremadura en función del género. IE Comunicaciones: Revista Iberoamericana de Informática Educativa, 19, 33-48.
Bradley, V. M. (2021). Learning Management System (LMS) Use with Online Instruction. International Journal of Technology in Education, 4(1), 68-92. https://doi.org/10.46328/ijte.36
Cabero, J., Barroso, J., y Llorente, M. del C. (2016). Technology acceptance model & realidad aumentada: Estudio en desarrollo. Revista Lasallista de Investigación, 13(2), 18-26. https://doi.org/10.22507/rli.v13n2a2
Consejo de Educación Superior. (2015). Reglamento para carreras y programas académicos en modalidades en línea, a distancia y semipresencial o de convergencia. CES, 0, 1-8.
Consejo de Educación Superior. (2020). Normativa transitoria para el desarrollo de actividades académicas en las IES, debido al COVID. 046, 11.
Davis, F. D. (1989). Perceided Usefulness, Perceived Ease of Use, and User Acceptance of Information Technology. MIS Quarterly, 13(3), 319-340. https://doi.org/10.2307/249008
Davis, F. D., Bagozzi, R. P., y Warshaw, P. R. (1989). User acceptance of computer technology: a comparison of two theoretical models. Management Science, 35(8), 982-1003. https://doi.org/10.1287/mnsc.35.8.982
Del Prete, A., y Cabero, J. (2019). The learning management system: Variables that determine its use. Apertura, 11(2), 138-153. https://doi.org/10.32870/ap.v11n2.1521
Eraslan, M., y Kutlu, B. (2019). Examination of students’ acceptance of and intention to use learning management systems using extended TAM. British Journal of Educational Technology, 50(5), 2414-2432. https://doi.org/10.1111/bjet.12798
Fishbein, M., y Ajzen, I. (1977). Belief, attitude, intention, and behavior: An introduction to theory and research. Philosophy and Rhetoric, 10(2), 130-132.
Hidalgo-Cajo, B. G. (2020). Aceptación docente de las tecnologías digitales en la educación superior: Evolución y uso desde los modelos y las teorías que la explican. UTE. Revista de Ciències de l’Educació, 2, 61-76. https://doi.org/10.17345/ute.2020.2.2860
Hidalgo-Cajo, B. G., y Gisbert-Cervera, M. (2021). La adopción y el uso de las tecnologías digitales en el profesorado universitario: un análisis desde la perspectiva del género y la edad. RED. Revista de Educación a Distancia, 21(67), 1-19. https://doi.org/http://dx.doi.org/10.6018/red.481161
Hidalgo-Cajo, B. G., y Gisbert-Cervera, M. (2022). Factores determinantes que permiten establecer tipologías de profesorado en el contexto de la innovación tecnológica. RED. Revista de Educación a Distancia, 22(69), 1-23. https://doi.org/10.6018/red.499171
Hidalgo, B. G., Rivera, L. A., y Delgadillo, R. S. (2019). Integration of Learning Management System Technology and Social Networking Sites in the E-Learning Mode : A Review and Discussion. ASEE Computers in Education Journal, 10(2), 1-13.
Ho, L.-H., Hung, C.-L., y Chen, H.-C. (2013). Using theoretical models to examine the acceptance behavior of mobile phone messaging to enhance parent-teacher interactions. Computers and Education, 61, 105-114. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2012.09.009
Huang, Y.-M. (2016). The factors that predispose students to continuously use cloud services: Social and technological perspectives. Computers and Education, 97, 86-96. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2016.02.016
Liu, I.-F., Chen, M. C., Sun, Y. S., Wible, D., y Kuo, C.-H. (2010). Extending the TAM model to explore the factors that affect Intention to Use an Online Learning Community. Computers and Education, 54(2), 600-610. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2009.09.009
Martín, A. V., García, A., y Muñoz, J. M. (2014). Factores determinantes de adopción de Blended Learning en Educación Superior. Adaptación del Modelo UTAT. Educación XX1, 17(2), 217-240. https://doi.org/10.5944/educxx1.17.2.11489
Mohammadi, M. K., Mohibbi, A. A., y Hedayati, M. H. (2021). Investigating the challenges and factors influencing the use of the learning management system during the Covid-19 pandemic in Afghanistan. Education and Information Technologies, 26, 5165-5198. https://doi.org/10.1007/s10639-021-10517-z
Oguguo, B. C. E., Nannim, F. A., Agah, J. J., Ugwuanyi, C. S., Ene, C. U., y Nzeadibe, A. C. (2021). Effect of learning management system on Student’s performance in educational measurement and evaluation. Education and Information Technologies, 26, 1471-1483. https://doi.org/10.1007/s10639-020-10318-w
Padilla-Meléndez, A., Del Aguila-Obra, A. R., y Garrido-Moreno, A. (2013). Perceived playfulness, gender differences and technology acceptance model in a blended learning scenario. Computers and Education, 63, 306-317. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2012.12.014
Ramírez-Correa, P., Rondán-Cataluña, F. J., y Arenas-Gaitán, J. (2010). Influencia del género en la percepción y adopción de e-learning: Estudio exploratorio en una universidad chilena. Journal of Technology Management and Innovation, 5(3), 129-141. https://doi.org/10.4067/S0718-27242010000300010
Rienties, B., Giesbers, B., Lygo-Baker, S., Ma, H. W. S., y Rees, R. (2016). Why some teachers easily learn to use a new virtual learning environment: a technology acceptance perspective. Interactive Learning Environments, 24(3), 539-552. https://doi.org/10.1080/10494820.2014.881394
Rodríguez-Rodríguez, J., y Reguant-Álvarez, M. (2020). Calcular la fiabilidad de un cuestionario o escala mediante el SPSS: el coeficiente alfa de Cronbach. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 13(2), 1-13. https://doi.org/10.1344/reire2020.13.230048
UNESCO. (2013). Enfoque estratégico sobre las TICs en educación en América Latina y el Caribe. Oficina Regional de Educación para América Latina y el Caribe. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000223251
Villalobos, A., y Melo, Y. (2020). Creatividad y transferencia didáctica en la acción pedagógica de docentes universitarios chilenos. Cuadernos de Investigación Educativa, 11(2), 35-54. https://doi.org/10.18861/cied.2020.11.2.2992
Wang, Q., Woo, H. L., Quek, C. L., Yang, Y., y Liu, M. (2012). Using the Facebook group as a learning management system: An exploratory study. British Journal of Educational Technology, 43(3), 428-438. https://doi.org/10.1111/j.1467-8535.2011.01195.x
Yong-Varela, L. A., Rivas-Tovar, L. A., y Chaparro, J. (2010). Modelo de aceptación tecnológica (TAM): Un estudio de la influencia de la cultura nacional y del perfil del usuario en el uso de las TIC. Innovar, 20(36), 187-203. Recuperado de: https://revistas.unal.edu.co/index.php/innovar/article/view/29202
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Byron Hidalgo-Cajo, Iván Hidalgo-Cajo, Angel Mayacela-Alulema, Diego Hidalgo-Cajo, Luis Satán-Gunza
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.
