Desenvolupament de les habilitats docents per a la gestió de grans grups: una experiència d’innovació en didàctica de l’expressió musical
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2024.16.6Paraules clau:
Educació Musical, Grup Nombrós, Grans Grups, Aprenentatge Experiencial, Grup FocalResum
Aquest article explora el desenvolupament de les habilitats docents per a la gestió efectiva de grans grups en el context de l’Educació Musical, a través d’una experiència innovadora implementada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleó. La investigació es centra en la creació, organització i ensenyament d’una peça de percussió amb instruments no convencionals, involucrant a 128 estudiants de 2n i 4t curs del grau d’Educació Primària. L'enfocament pedagògic es basa en la pedagogia constructivista, socioconstructivista i l’aprenentatge experiencial, promovent un rol actiu dels estudiants en el seu procés d’aprenentatge i fomentant el desenvolupament de competències socials, emocionals i creatives. A través d’un grup focal i de l’observació participant, es van recopilar dades per analitzar l’efectivitat de les estratègies implementades i els reptes enfrontats pels alumnes del 4t curs de la Menció d’Educació Musical, principals agents de l’experiència, en la gestió de grans grups. Els resultats destaquen la importància de la formació pràctica en aspectes transversals com la gestió de grans grups i suggereixen la necessitat de seguir explorant i avaluant estratègies pedagògiques innovadores en aquest àmbit. Es contribueix al cos de coneixement existent sobre la gestió de grans grups en educació, proporcionant estratègies i pràctiques reflexives per a futurs docents.
Referències
Ariza, M. R. (2010). El aprendizaje experiencial y las nuevas demandas formativas. Antropología Experimental, 10, 89-102. https://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/rae/article/view/1970
Benavides-Lara, M. A., Pompa, M., Agüero, M. de, Sánchez-Mediola, M., y Rendón, V. J. (2022). Los grupos focales como estrategia de investigación en educación: algunas lecciones desde su diseño, puesta en marcha, transcripción y moderación. CPU-e, Revista de Investigación Educativa, 34, 163-196. https://doi.org/10.25009/cpue.v0i34.2793
Carrillo, C., Viladot, L., y Pérez-Moreno, J. (2017). Impacto de la educación musical: una revisión de la literatura científica. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 61-74. https://doi.org/10.5209/RECIEM.54828
Chehaybar, E. (2012). Técnicas para el aprendizaje grupal. Grupos numerosos. Iisue. https://doi.org/10.22201/iisue.9786070258152e.2012
Espinar, E. M., y Vigueras, J. A. (2020). El aprendizaje experiencial y su impacto en la educación actual. Revista Cubana de Educación Superior, 39(3). https://revistas.uh.cu/rces/article/view/2015
Granados, H., y García, C. L. (2016). El modelo de aprendizaje experiencial como alternativa para mejorar el proceso de aprendizaje en el aula. Ánfora, 23(41), 37-54. https://doi.org/10.30854/anf.v23.n41.2016.140
Haselbach, B., Maschat, V., y Sastre, F. (2013). Textos sobre teoría y práctica del Orff-Schulwerk: textos básicos de los años 1932-2010. AgrupArte Producciones.
Kolb, D. A. (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. Prentice-Hall.
Navarro, J. L. (2017). Pautas para la aplicación de métodos de enseñanza musical desde un enfoque constructivista. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 19(3), 143-157. https://doi.org/10.24320/redie.2017.19.3.675
Peñalba, A. (2017). La defensa de la educación musical desde las neurociencias. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 109-127. https://doi.org/10.5209/RECIEM.54814
Rodas, F. D., y Pacheco, V. G. (2020). Grupos focales: Marco de referencia para su implementación. INNOVA Research Journal, 5(3), 182-195. https://doi.org/10.33890/innova.v5.n3.2020.1401
Rodríguez, A., y Díaz, I. (2015). Estrategias y técnicas docentes para aplicar en clases magistrales y trabajo en equipo con grupos grandes de alumnos universitarios. Ikastorratza, e-Revista de Didáctica, 14, 23-38.
Sánchez, C. (2014). Estrategias para la docencia en grupos numerosos: Descripción de la experiencia en la asignatura “Introducción a la lengua española”. Revista del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), 2, 1-11. https://raco.cat/index.php/RevistaCIDUI/article/view/370140
Sein-Echaluce, M. L., Fidalgo, Á., y García, F. J. (2014). Buenas prácticas de innovación educativa: Artículos seleccionados del II Congreso Internacional sobre Aprendizaje, Innovación y competitividad, CINAIC 2013. RED. Revista de Educación a Distancia, 44, 1-5. http://www.um.es/ead/red/44/
Sobrados, M. (2016). El trabajo docente en grupos numerosos. Experiencias en el uso del portafolio. Opción, 32(No. Especial 10), 773-788. https://produccioncientificaluz.org/index.php/opcion/article/view/21851
Vernia, A. M., Gustems, J., y Calderón, C. (2016). Ritmo y procesamiento temporal. Aportaciones de Jaques-Dalcroze al lenguaje musical. Magister, 28(1), 35-41. https://doi.org/10.1016/j.magis.2016.06.003
Viladot, L. (2017). El rol del adulto en el proceso de enseñanza-aprendizaje de la música: consideraciones teóricas desde la perspectiva socio-constructivista. En C. Gluschankof, y J. Pérez-Moreno (Eds.), La música en Educación Infantil: investigación y práctica (pp. 157-166). Dairea.
Wiggins, J. (2016). Teaching music with a social constructivist vision of learning. En C. R. Abril, y B. M. Gault (Eds.), Teaching general music: approaches, issues, and viewpoints (pp. 49-72). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199328093.003.0004
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Saray Prados Bravo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.