Coreografies de la mirada. Un projecte de recerca-creació en dansa
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2025.17.8Paraules clau:
Dansa, Investigació, Creació, Performance, CinemaResum
La investigació-creació artística és un programa emergent de recerca en l’àmbit acadèmic, d’interès per a la producció de coneixement, la generació de discurs, l’educació i la comunicació, i la disseminació de les pràctiques escèniques contemporànies.
En l’àmbit de la dansa, la investigació-creació adquireix una rellevància especial a partir del moment en què la seva pràctica desborda els estrets marcs disciplinars i convencions de l’exhibició escènica per entrar en contacte amb els contextos sociohistòrics i culturals en què es desenvolupa.
D’altra banda, la investigació-creació atén els processos i a les interrelacions que es produeixen entre el subjecte i l’objecte de la investigació, involucrant el cos i els sistemes sensorials, socioafectius i intersubjectius dels participants en aquesta.
L’atenció als processos davant dels productes de la creació no consisteix només en una opció merament metodològica o estètica, sinó que representa un pensament en acte la performativitat del qual implica qüestions polítiques, ètiques i discursives, relatives a la forma de configurar i definir els objectius i l’interès de la investigació, els valors implicats i el posicionament del subjecte en relació amb les tensions i els conflictes presents en els contextos en què habita, i davant dels quals es compromet i actua.
I és precisament aquest posicionament el que fa de la investigació-creació un projecte de coneixement i transformació social, i de coneixement i transformació del propi subjecte de la investigació, en fer sensibles i pensables, a més d’èticament i políticament abordables, qüestions que, per una o altra raó, han quedat relegades i excloses de l’espai social i conseqüentment, de la possibilitat de dissens, debat i deliberació pública.
Referències
Appadurai, A. (1991). La vida social de las cosas. Perspectiva cultural de las mercancías. Grijalbo.
Bal, M. (2003). El esencialismo visual y el objeto de los estudios visuales. Revista de Estudios Visuales, 2, 11-49.
Bal, M. (2009). Conceptos viajeros en las humanidades. CENDEAC.
Barthes, R. (1984). Le bruissement de la langue. Éditions du Seuil.
Bazin, A. (2008). ¿Qué es el cine? Rialp.
Borgdorff, H. (2009). Artistic research within the fields of science. Sensuous Knowledge 6 Knowledge, Bergen National Academy of the Arts.
Code, L. (1991). What can she know? Feminist theory and the construction of knowledge. Cornell University Press.
Deleuze, G. (2001). La imagen-movimiento. Estudios sobre el cine 1. Paidós.
Deleuze, G. (2011). Los signos del movimiento y el tiempo. Cactus.
Deren, M. (1946). An anagram of ideas on art, form and film. The Alicat Book Shop Press.
Fabbri, P. (1995). Campo de maniobras didácticas. En J. L. Rodríguez (Comp.), Educación y comunicación. Paidós.
Godínez, G. L. (2014). Cuerpo: efectos escénicos y literarios: Pina Bausch. Tesis de Doctorado, Departamento de Filología española, clásica y árabe, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria http://hdl.handle.net/10553/13024
Hernández, F. (2006). Campos, temas y metodologías para la investigación relacionada con las artes. En F. Hernández, M. C Gómez Muntané, y H. Pérez López (Coords.), Bases para un debate sobre investigación científica (pp. 9-49). Ministerio de Educación y Ciencia.
Foucault, M. (2009). Nacimiento de la biopolítica. Curso del Collège de France (1978-1979). Akal.
Lorente, J. I. (2015). Investigación-acción y aprendizaje basado en proyectos en las enseñanzas de postgrado en artes escénicas. RIDU. Revista d’Innovació Docent Universitària, 7, 97-115. https://doi.org/10.1344/RIDU2015.7.10
Lorente, J. I. (2020a). Coreografía de la mirada. El cine piensa la danza. En A. Mª. Díaz (Coord.), Comunicar en danza (pp. 37-58). Ed. Libargo.
Lorente, J. I. (2020b). Coreografíar la experiencia urbana: RSVP cycles, de Anna y Lawrence Halprin. AusArt, 8(2), 89-99. https://doi.org/10.1387/ausart.22042
Lefebvre, H. (1992). Éléments de rythmanalyse. Editions Syllepse.
Manning, E., y Massumi, B. (2014). Thought in the act. Passages in the ecology of experience. Unniversity of Minnesota Press.
Rancière, J. (2007). El maestro ignorante. Cinco lecciones sobre la emancipación intelectual. Libros del Zorzal.
Rancière, J. (2010). El espectador emancipado. Manantial.
Rancière, J. (2014). El reparto de lo sensible: estética y política. Prometeo Libros.
Sánchez, J. A. (2007). Prácticas de lo real en la escena contemporánea. Visor Libros.
Simmel, G. (1903). Las grandes urbes y la vida del espíritu. Cuadernos Políticos, 45, México D.F., ed. Era, enero-marzo de 1986, 5-10.
Van Manem, M. (2003). Investigación educativa y experiencia vivida. Idea Books.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 José Ignacio Lorente
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.
