Metodologies actives i desenvolupament de competències en estudiants universitaris amb diferents estils de pensament

Autors/ores

  • Trinidad García Fernández Universidad de Oviedo
  • Olga Arias-Gundín Universidad de León
  • Celestino Rodríguez Pérez Universidad de Oviedo
  • Raquel Fidalgo Universidad de León
  • Patricia Robledo Universidad de Léon

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2017.9.6

Paraules clau:

Competències generals, Estils de pensament, Metodologies actives,

Resum

La implementació exitosa de metodologies actives per estimular el desenvolupament de competències en el context universitari requereix la consideració prèvia de les característiques dels alumnes que poden influir en la seva manera d’afrontar l’aprenentatge, com són els seus estils de pensament. En aquest context s’ha plantejat el present estudi el qual té com a objectius, en primer lloc, comparar el potencial diferencial de diferents metodologies actives (experts, Aprenentatge Basat en Problemes, estudi de casos, estudi dirigit i estudi compartit) per estimular el desenvolupament de competències generals en els estudiants universitaris i, en segon lloc, analitzar si l’estil de pensament dels alumnes prediu el desenvolupament de competències en funció de la metodologia emprada. La mostra ha estat composta per 87 estudiants de Grau de la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleó (Espanya), que van cursar assignatures diverses, les temàtiques de les quals van ser implementades mitjançant les diferents metodologies actives objecte d’anàlisi. Per valorar l’estil de pensament dels alumnes es va utilitzar l’adaptació espanyola del Thinking Styles Inventory (Sternberg i Wagner, 1991). Per conèixer el desenvolupament de competències percebut pels alumnes, van haver de respondre, després de la implementació de cada metodologia, el Qüestionari d’Avaluació de les Competències Transversals (Fidalgo, Arias i García, 2007). Els resultats indiquen, por una banda, que les cinc metodologies analitzades estimulen de manera similar el desenvolupament de competències en els universitaris, essent les competències instrumentals les més afavorides en tots els mètodes. Per una altra banda, els resultats evidencien que els estils de pensament dels alumnes i la seva edat actuen com a variables predictores del desenvolupament competencial de manera diferent en relació a cada mètode. Per tant, des del punt de vista aplicat, es recomana l’ús combinat de diferents metodologies actives per ajustar-se als perfils diversos de la generalitat dels estudiants i estimular així en tots l’òptim desenvolupament de les competències transversals.

Referències

Albalate, D., Fagueda, X., Perdiguero, J. (2011) Éxito académico, características personales y proceso de Bolonia. Revista d'innovació docent universitària, 3, pp. 11-25.

Alcañiz, M., Alemany, R., Bolancé, C., Chuliá, H., Riera, C., Santolino, M. (2013) Importancia de las actitudes y del progreso en competencias sobre el rendimiento académico del estudiante. Revista d'innovació docent universitària, 8, pp. 20-25.

Allueva, P., Bueno, C. (2011) Estilos de aprendizaje y estilos de pensamiento en estudiantes universitarios. Aprender a aprender y aprender a pensar. Arbor, 187(3), pp. 261-266.

Álvarez, M., Arias, O., Robledo, P., Fidalgo, R. (2013) Análisis de las competencias transversales en los futuros egresados universitarios de Magisterio. En: O. Arias y R. Fidaldo (Eds.), Innovación Educativa en la Educación Superior Fundamentos, Evaluación e Instrucción (pp. 331-350). Editorial Académica Española, Lap Lambert Academic Publishing GmbH y Co, Madrid.

Arias, O., Fidalgo, R. (2013) Innovación educativa en la Educación Superior. Fundamentos, evaluación e instrucción. Editorial Académica Española, Lap Lambert Academic Publishing GmbH y Co, Madrid.

Bernardo, A., Fernández, E., Cerezo, R., Rodríguez, C., Bernardo, I. (2011) Perfiles de estilos de pensamiento en estudiantes universitarios: implicaciones para el ajuste al Espacio Europeo de Educación Superior. Revista Iberoamericana de Psicología y Salud, 2(2), pp. 145-164.

Bernardo, A., Núñez, J., González-Pienda, J., Rosario, P., Álvarez, L., González, P., Rodríguez, C. (2009) Estilos intelectuales y rendimiento académico: una perspectiva evolutiva. Psicothema, 21, pp. 555-561.

Bernardo, A., Núñez, J.C., Rodríguez, C., Bernardo, I., Fernández, E., Cerezo, R., González, A. (2011) Variables predictoras del rendimiento académico en el EEES: estilos de pensamiento, metas académicas, nota media de entrada a la titulación y horas de estudio. Revista d’innovació docent universitària, 3, pp. 26-34.

Bernardo, A.B., Zhang, L.F., Callueng, C. (2002) Thinking styles and academic achievement among Filipino students. The Journal of Genetic Psychology, 163, pp. 149-163.

Cano-García, F., Hughes, E. (2000) Learning and thinking styles: An analysis of their interrelationship and influence on academic achievement. Educational Psychology, 20, pp. 413-430.

De Miguel, M. (2005) Modalidades de enseñanza centradas en el desarrollo de competencias. Orientaciones para promover el cambio metodológico en el Espacio Europeo de Educación Superior. Ediciones de la Universidad de Oviedo, Oviedo.

Demirbas, O., Demirkan, H. (2007) Learning styles of design students and the relationship of academic performance and gender in design education. Learning and Instruction, 17, pp. 345-359.

Estrategia Universidad 2015 (2015) Universidades para el progreso, el bienestar y la competitividad. Ministerio de Ciencia e Innovación, Gobierno de España, Madrid.

Fer, S. (2007) What are the thinking styles of turkishstudent teachers? Teachers college record, 109(6), pp. 1488-1516.

Fernández, A. (2006) Metodologías activas para la formación de competencias. Educatio Siglo XXI, 24, pp. 35-56.

Fidalgo, R., Arias, O., García, J.N. (2007) Una aproximación empírica a la evaluación de las competencias transversales en el grado de magisterio. Artículo presentado a I Jornada Internacional UPM sobre Innovación Educativa y Convergencia Europea, Madrid.

Fuente, J., Justicia, F. (2003) Regulación de la enseñanza para la autorregulación del aprendizaje en la universidad. Aula Abierta, 82, pp. 161-171.

Gokalp, M. (2013) The effect of students’ learning styles to their academic success. Creative Education, 4, pp. 627-632.

González, V. (2002) ¿Qué significa ser un profesional competente? Reflexiones desde una perspectiva psicológica. Revista Iberoamericana de educación, 22, pp. 45-53.

González-Pienda, J.A., Roces, C., Bernardo, A., García, M.S. (2002) Estilos de aprendizaje y estilos de pensamiento. En: J.A. González-Pienda, R.G. Cabanach, J.C. Núñez, A. Valle (Eds.), Manual de psicología de la educación (pp. 165-186). Pirámide, Madrid.

Gridley, M. (2007) Differences in thinking styles of artists and engineers. The Career Development Quarterly, 56, pp. 177-182.

Martínez, M., Crespo, E. (2008) Una aproximación a los factores que influyen en la motivación del alumnado de filología inglesa y traducción e interpretación. VI Jornadas de redes de investigación en docencia universitaria. Alicante, España.

Mogollón, O., Garrido, E. (2004) Estilos de pensamiento de los estudiantes de la Universidad Pública de Navarra y de la Universidad de Pamplona, Colombia. Huarte de San Juan psicología y pedagogía, 11, pp. 87-120.

Núñez, J.C., González-Pienda, J.A., Bernardo, A., Álvarez, L., Rosário, P., Valle, A., et al. (2008) Intellectual abilities, thinking styles and academic achievement. En: A. Valle, J.C. Núñez, R.G. Cabanach, J.A. González-Pienda, y S. Rodríguez (Eds.), Handbook of instructional resources and their applications in the classroom (pp. 45-66). Nova Science, Nueva York.

Riding, R., Rayner, S. (2002) Cognitive Styles and Learning Strategies. London: David Fulton Publishers.

Robledo, P., Fidalgo, R., Arias, O., Álvarez, M. (2013) Estudio comparativo de los enfoques tradicionales frente a los innovadores en la enseñanza universitaria. En: O. Arias y R. Fidaldo (Eds.), Innovación Educativa en la Educación Superior Fundamentos, Evaluación e Instrucción (pp. 313-330). Editorial Académica Española, Lap Lambert Academic Publishing GmbH y Co, Madrid.

Robledo, P., García, J., Díez, C., Álvarez, L., Marbán, J., de Caso, A., et al. (2010) Estilos de pensamiento y aprendizaje en estudiantes de magisterio y psicopedagogía: diferencias según curso y especialidad. Escritos de Psicología, 3(3), pp. 27-36.

Santos, L., Castejón, J., Martínez, F. (2014) Análisis y propuestas de cambio en la metodología y la evaluación en el Espacio Europeo de Educación Superior. Revista Iberoamericana de Evaluación Educativa, 7(3), pp. 127-144.

Sternberg, R.J. (1988) Mental self-government: A theory of intellectual styles and their development. Human Development, 31, pp. 197-224.

Sternberg, R.J. (1994) Allowing for thinking styles. Educational Leadership, 52, pp. 36-39.

Sternberg, R.J. (1997) Thinking styles. Cambridge, UK: University of Cambridge.

Sternberg, R.J. (1999) Estilos de pensamiento: Claves para identificar nuestro modo de pensar y enriquecer nuestra capacidad de reflexión. Paidós, Barcelona.

Sternberg, R.J., Wagner, R.K. (1991) MSG Thinking Styles Inventory (manual). Departamento de Psicología, Universidad de Yale. Adaptación de J. A. González Pienda, J.C Núñez, S. González Pumariega, L. Álvarez, C. Roces, y M. S. García (1997). Universidad de Oviedo.

Sternberg, R.J., Grigorenko, E.L. (1995) Styles of thinking in the school. European Journal for High Ability, 6, pp. 201-219.

Tickle, S. (2001) What have we learnt about student learning? A review of the research on study approach and style. Kybernetes, 30, pp. 955-969.

Villardón, L. (coord.) (2015) Competencias genéricas en educación superior. Metodologías específicas para su desarrollo. Narcea, Madrid.

Zhang, L.F. (2002) Thinking styles: Their relationships with modes of thinking and academic performance. Educational Psychology, 22, pp. 331-348.

Zhang, L.F. (2004) Revisiting the predictive power of thinking styles for academic performance. The Journal of Psychology, 138, pp. 351-370.

Descàrregues

Publicades

2017-01-30

Número

Secció

Articles