La ciutat democràtica, el moviment veïnal, el model Barcelona i la participació ciutadana: un estat de la qüestió i una proposta d’anàlisi en tres temps

Autors/ores

  • Arnau López Espinosa, Universitat de Barcelona Universitat Barcelona

Paraules clau:

moviments socials urbans, moviment veïnal, model Barcelona, participació ciutadana, ciutat democràtica

Resum

El present article és una proposta de punt de partida analític a l’hora d’estudiar historiogràficament l’evolució i transformació d’una ciutat com Barcelona. Una proposta de diàleg a tres bandes que pretén incloure les diferents vessants del poliedre que és l’anàlisi d’una ciutat. Així doncs, aquest anàlisi parteix de la premissa que per analitzar la ciutat cal estudiar el diàleg -existent o no- entre els governants i la ciutadania organitzada; incloent-hi, doncs, els diferents actors que intervenen en l’evolució i transformació de la ciutat: moviments socials, governs municipals i polítiques de participació ciutadana. És a dir, a través de l’anàlisi del diàleg entre els moviments socials urbans i els governs municipals barcelonins democràtics en el marc de les polítiques de participació ciutadana, assenyalant-ne la seva naturalesa, abast i limitacions.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Arnau López Espinosa, Universitat de Barcelona, Universitat Barcelona

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professor de secundària. El seu camp d’investigació se centra en l’anàlisi del moviment veïnal barceloní i del diàleg establert entre aquest i les institucions municipals a través de les polítiques de participació ciutadana. Un punt de vista analític ue va estudiar –en el marc de la investigació de la seva tesis doctoral- a través de l’estudi de cas del diàleg entre el moviment veïnal del barri barceloní de Poble-sec i les institucions municipals durant els consistoris d’esquerres a Barcelona (1979-2011), ampliant la cronologia que tradicionalment s’empra a l’hora d’analitzar la importància del moviment veïnal i que només reflecteix els anys del tardofranquisme i la transició. Partint des d’aquest enfocament dialèctic s’ha especialitzat en l’estudi del desenvolupament de les polítiques urbanes de la ciutat de Barcelona durant el període democràtic emprant un enfocament historiogràfic basat en la History from below.

Referències

Henri Lefebvre, El derecho a la ciudad, Madrid, Capitán Swing, 2017.

Juanma Agulles, La destrucción de la ciudad, Madrid, Catarata, 2017.

Bernardo Secchi: La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres, Madrid, Catarata, 2017.

Henri Lefebvre, La producción del espacio, Madrid, Capitán Swing, 2013.

Henri Lefebvre, Espacio y política, Barcelona, Ediciones Península, 1976, p. 66.

José Luis Oyón, “Historia Urbana: el espacio no es inocente”, Historia Contemporánea, 39.

José Luis Oyón, “Historia urbana e historia obrera: reflexiones sobre la vida obrera y su inscripción en el espacio urbano 1900-1950”, a Perspectivas Urbanas, núm. 24, 2002.

José Luis Oyón, Juan José Gallardo (coords.), El cinturón rojinegro: radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona 1918-1939, Barcelona, Carena Editores, 2004.

José Luis Oyón, La quiebra de la ciudad popular: espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936, Barcelona, Ediciones del Serbal, 2008.

José Luis Oyón, Juanjo Romero (eds.), Clase antes que nación: trabajadores, movimiento obrero y cuestión nacional en la Cataluña metropolitana, 1840-2017, Barcelona, El Viejo Topo, 2017.

Stavros Stavrides, Hacia la ciudad de umbrales, Madrid, Akal, 2016.

Mireia Belil; Jordi Borja; Marcelo Corti (eds.), Ciudades una ecuación imposible, Barcelona, Icària, 2011.

Jane Jacobs, Muerte y vida de las grandes ciudades, Madrid, Capitán Swing, 2013.

José Manuel Martí, La España de las ciudades, Barcelona, ED Libros, 2017.

Jordi Borja, ¿Qué son las Asociaciones de Vecinos?, Barcelona, Editorial La Gaya, 1977.

Jordi Borja, “Movimientos urbanos y estructura urbana” a Documents d’Anàlisi Urbana, núm. 1, gener de 1974, Publicacions del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Jordi Borja, Movimientos sociales urbanos, Buenos Aires, Ediciones Siap-Panteos, 1975.

Manuel Castells, Movimientos Sociales Urbanos, Madrid, Siglo XXI, 1974.

Manuel Castells, Ciudad, democracia y socialismo, Madrid, Siglo XXI, 1977.

Marcel Domingo, Maria Rosa Bonet, Barcelona i els moviments socials urbans, Barcelona, Editorial Mediterrània, 1998.

Anna Alabart, “Els moviments socials urbans a Catalunya” a Revista Catalana de Sociologia, Núm. 7, 1998.

Marc Martí i Costa; Jordi Bonet, “Los movimientos urbanos: de la identidad a la glocalidad” a Scripta Nova, Vol. XII, Núm. 270 (121), agost 2008.

Charles Tilly; Lesley Wood, Los movimientos sociales, 1768-2008. Desde sus orígenes hasta Facebook, Barcelona, Crítica, 2010.

Donatella Della Porta; Mario Diani, Los movimientos sociales, Madrid, CIS, 2011.

Sidney G Tarrow, El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política, Madrid, Alianza Editorial, 2011.

Montserrat Duch; Ramón Arnabat; Xavier Ferré (eds.), Sociabilitats a la Catalunya contemporània. Temps i espais en conflicto, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015.

Jordi Carbonell et al., La lucha de barrios en Barcelona, Barcelona, Elía Querejeta ediciones, 1976.

Anna Alabart, “Las asociaciones de vecinos: las conquistas y las facturas” a Nous Horitzons. Nuestra utopia. PSUC: cincuenta años de historia de Cataluña, Barcelona, Planeta, 1986.

Albert Recio; Andrés Naya, “Movimiento vecinal: claroscuros de una lucha necesaria” a Mientras Tanto, Núm. 91-92, estiu-tardor 2004.

Carme Molinero; Pere Ysàs (coords.), Construint la ciutat democrática. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Barcelona, Editorial Icària, 2010.

Ivan Bordetas, Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y movilización vecinal durante el tardofranquismo y el proceso de cambio político, UAB, Tesi de doctorat inèdita, 2012.

FAVB, Quaderns de carrer 5. 1970-2010, 40 anys d’acció veïnal, Barcelona, Editorial Mediterrània, 2010.

Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, Editorial L’Avenç, 2015.

Vicente Pérez; Pedro Sánchez (eds.), Memoria ciudadana y movimiento vecinal. Madrid, 1968-2008, Madrid, Editorial Catarata, 2008.

Xavier Domènech (ed.), “Dossier: Movimiento vecinal y cambio político”, a Revista Historia del Presente, núm. 16, 2010/2.

Rafael Quirosa-Cheyrouze, “El movimiento vecinal: la lucha por la democracia desde los barrios”, a Rafael Quirosa-Cheyrouze (ed.): La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales en el proceso democratizador, Madrid, Biblioteca Nueva, 2011.

David Harvey, Ciudades rebeldes. Del derecho de la ciudad a la revolució urbana, Madrid, Akal, 2013.

Ivan Bordetas, “Els estudis sobre el moviment veïnal: un repte encara per a la historiografía” a Franquisme & Transició 2, 2014.

Carles Santacana, “El moviment veïnal, eina de cohesió i cultura democrática”, a Plecs d’història local, número 141, abril 2011.

Josep Fontana, L’ofici d’historiador, Barcelona, Documenta Universtaria, 2010.

Antonio Gramsci, Antología. Selección, tradicción y notas de Manuel Sacristán, Madrid, Akal, 2015.

Donald McNeill, Urban change and the European left. Tales from the new Barcelona, Londres i Nova York, Routledge, 1991.

Eduard Moreno; Manuel Vázquez Montalbán, Barcelona, cap a on vas? Diàlegs per a una altra Barcelona, Barcelona, Llibres de l’Índex, 1991.

Fernando Martí; Eduard Moreno, Barcelona ¿a dónde vas?, Barcelona, Editorial Dirosa, 1974.

Josep Maria Montaner, “La evolución del modelo Barcelona (1979-2002)” a Jordi Borja; Zaida Muxí (eds.), Urbanismo en el siglo XXI. Bilbao, Madrid, Valencia, Barcelona, Barcelona, ETSAB, 2004.

Pep Martínez, “Del moviment ciutadà i de la democràcia local. Moviments socials i democràcia local. Pinzellades en tres temps”, a Revista Catalana de Sociologia, Núm. 7, 1998.

Fernando Álvarez; Zaida Muxí (eds.), Arxiu crític model Barcelona. 1973-2004, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012.

Josep Maria Montaner; Fernando Álvarez; Zaida Muxí; R. Casanovas (eds.), Reader modelo Barcelona. 1973-2013, Barcelona, Editorial Comanegra, 2013.

Josep Maria Montaner, “La evolución del modelo Barcelona (1979-2002)” a J. Borja; Z. Muxí (eds.): Urbanismo en el siglo XXI. Bilbao, Madrid, Valencia, Barcelona, Barcelona, ETSAB, 2004.

UTE, Barcelona Marca Registrada, Barcelona, Virus, 2004.

Enrique Leiva; Ivan Miró; Xavier Urbano, De la protesta al contrapoder. Nous protagonismes socials en la Barcelona metropolitana, Barcelona, Editorial Virus, 2007.

Jordi Borja, “La ciutat entre la despossessió i la reconquesta” a Barcelona Metropolis. Revista d’Informació i Pensament urbans, [En línia: http://lameva.barcelona.cat/bcnmetropolis/arxiu/ca/page959f.html?id=21&ui=229 ] [Consultat el 21/01/15]

Horacio Capel, El modelo Barcelona: un examen crítico, Barcelona Ediciones del Serbal, 2005.

Horacio Capel, Capitalismo y morfologia urbana en España, Barcelona, Los libros de la frontera, 1983.

Horacio Capel, “El debate sobre la construcción de la ciudad y el llamado ‘Modelo Barcelona’”, a Scripta Nova, Vol. XI, Núm. 233, febrero de 2007.

Manuel Delgado, Elogi del vianant. Del “model Barcelona” a la Barcelona real, Barcelona, Edicions de 1984, 2005.

Manuel Delgado, La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del “Modelo Barcelona”, Madrid, Catarata, 2007.

Manuel Delgado (coord.), Carrer, festa revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1951-2000), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001.

Manuel Delgado, El animal público, Barcelona, Anagrama, 2008[1999].

Manuel Delgado, Ciudadanismo. La reforma ética y estética del capitalismo, Madrid, Catarata, 2016.

Jordi Borja; Zaida Muxí, Espai Públic Urbà 2: L’espai públic: ciutat i ciutadania, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2001.

Jordi Borja, La ciudad conquistada, Barcelona, Alianza, 2003.

Jordi Borja, Revolución urbana y derechos ciudadanos, Barcelona, Alianza, 2013.

Joan Subirats; Álvaro Bernados (eds.), Innovación social y políticas urbanas en España. Experiencias significativas en las grandes ciudades, Icària, Barcelona, 2015.

Marc Martí-Costa; Mariela Iglesias; Joan Subirats; Manel Tomàs; “III. Barcelona”, a Mariela Iglesias; Marc Martí-Costa; Joan Subirats et alii: Políticas urbanas en España. Grandes ciudades, actores y gobiernos locales, Barcelona, Icària, 2011.

Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, Editorial L’Avenç, 2015.

Marc Andreu, “Barcelona, els moviments socials i la Transició a la democracia”, a Segle XX. Revista catalana d’història, 8 (2015), pp. 105-134.

Marc Andreu, “Moviments socials i crítica al model Barcelona. De l’esperança democràtica de 1979 al miratge olímpic de 1992 i la impostura cultural del 2004” a Scripta Nova, Vol. XII, núm. 270 (119).

Antònia Casellas, “Desarrollo urbano, coaliciones de poder y participación ciudadana en Barcelona: una narrativa desde la geografía crítica” a Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, Núm. 70, 2016.

Marc Andreu, Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana, Barcelona, Editorial L’Avenç, 2016.

Giuseppe Aricó; José Antonio Mansilla; Lucca Stanchieri (coords.), Barrios corsarios. Memoria histórica, luchas urbanas y cambio social en los márgenes de la ciudad neoliberal, Barcelona, Pol·len edicions, 2016.

Giuseppe Aricó; José Antonio Mansilla; Lucca Stanchieri, Mierda de ciudad. Una rearticulación crítica del urbanismo neoliberal desde las ciencias sociales, Barcelona, Pol·len edicions, 2015.

Alessandro Scarnato, Barcelona Supermodelo. La complejidad de una transformación social y urbana (1979-2011), Barcelona, Comanegra, 2016.

Miquel Fernández, Matar al Chino: entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona, Barcelona, Virus, 2014.

Josep Maria Pascual Esteve, Las ciudades ante el cambio de era, Barcelona, Editorial Hacer, 2016.

Jean Pierre Garnier, “Del derecho a la vivienda al derecho a la ciudad: ¿De qué derechos hablamos…y con qué derecho?” a Biblio3W. Revista bibliográfica de geografía y ciencias sociales.. Universitat de Barcelona, Vol. XVI, Núm. 909, febrero del 2011. [consulta online 22/02/15].

Jean Pierre Garnier,“El derecho a la ciudad desde Henri Lefebvre hasta David Harvey. Entre teorizaciones y realización”, a Ciudades, núm. 15, 2012.

Pasqual Maragall, Refent Barcelona. Una reflexió en veu alta sobre els grans reptes plantejats a la ciutat per tal de dinamitzar el seu paper català, espanyol i internacional, Barcelona, Planeta, 1986.

Xavier Camino et al., Barraquisme, la ciutat (im)posible. Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, 2011.

Joan Botella (coord.), La ciutat democrática, Barcelona, Ediciones del Serbal, 1999.

Jordi Bonet, “El territorio como espacio de radicalización democrática. Una aproximación crítica a los procesos de participación ciudadana en las políticas urbanas de Madrid y Barcelona”, a Atehenea Digital, 12(1), març 2012.

Jordi Borja, Descentralización y participación ciudadana, Madrid, Instituto de Estudios de Administración Local, 1987.

Jordi Borja, Estado y Ciudad. Descentralización política y participación, Barcelona, PPU, 1988.

Jordi Borja, Democracia Local: Descentralización del Estado, Políticas Económico-Sociales en la Ciudad y Participación Popular, Barcelona, Documents d’Autonomia Municipal – Ajuntament de Barcelona, 1988;

Paola Lo Cascio, “El mirall italià” a Nous Horitzons, núm. 213, 2016

Paola Lo Cascio, José Manuel Rúa, “Cari Compagni…El recolzament de la federació piamontesa del PCI a l’estrena democrática del PSUC (1977)” a Primer Congrés d’Història del PSUC. 70 anys de socialismo comunista a Catalunya: El PSUC, 1936-2006 aniversari i historia, Barcelona 5, 6, 7 d’octubre de 2006, Museu d’Història de Catalunya. [consulta online http://fcim.cat/historiapsuc/pdfs/jose%20manuel%20rua.pdf 10/06/2017]

Fernando Pindado: La participació ciutadana a la vida de les ciutats, Barcelona, Ediciones del Serbal, 1999, p. 21.

Marc Parés (coord.), Participación y calidad democrática. Evaluando las nuevas formas de democracia participativa, Barcelona, Ariel, 2009, p. 17.

Yannine Welp; Cecilia Schneider, “Orígenes y contradicciones de la participación ciudadana institucional (PCI). Análisis de las experiencias de Buenos Aires, Montevideo, Barcelona y Zurich, a Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, 56 (211), 2011.

Jordi Bonet, “Cuando cómo participar importa. Análisis de los impactos de la participación ciudadana en las políticas de regeneración del centro histórico de Barcelona” a URBS. Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales, Volum 1, Núm. 1.

Jordi Bonet, “El municipalisme alternatiu com espai d’innovació política i de producción democrática” a Elisenda Alamany; M. Serrà; Gemma Ubasart (eds.): Construint municipi des dels moviments socials. Candidatures alternatives i populars i barris en lluita, Barcelona, Icària.

Vicente Pérez, “Hacer ciudad-hacer democracia: las dos caras del movimiento ciudadano” a Manuel Villoria; Angel Iglesias; Leticia Delgado (coords.), La participación ciudadana en grandes ciudades, Madrid, Dykinson S.L., 2005.

Sherry R. Arnstein, “A ladder of Citizen Participation” a JAIP, Vol. 35, Núm. 4, juliol 1969.

David Harvey, “El derecho a la ciudad” a New Left Review, Núm. 53.

Descàrregues

Publicades

2020-03-12

Com citar

López Espinosa, Universitat de Barcelona, A. (2020). La ciutat democràtica, el moviment veïnal, el model Barcelona i la participació ciutadana: un estat de la qüestió i una proposta d’anàlisi en tres temps. Segle XX: Revista Catalana d’història, (12), 64–84. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/30975

Número

Secció

Recerques i assajos