Els sense terra. El Sindicato de Obreros del Campo (SOC) davant la Reforma Agrària andalusa de 1984
DOI:
https://doi.org/10.1344/segleXX2024.17.5Paraules clau:
reforma agrària, jornalers, Sindicato de Obreros del Campo, esquerra, AndalusiaResum
Aquest article analitza el paper del Sindicato de Obreros del Campo (SOC) en les lluites per la reforma agrària a Andalusia entre el 1983 i el 1987 i quina va ser la seva postura davant la Llei de Reforma Agrària del Govern andalús del 1984. L’objectiu és comprendre quina va ser la concepció de reforma agrària defensada pel SOC, les propostes que van plantejar en el debat públic, les seves accions de lluita i com es va gestar el procés polític que va portar el Govern socialista de la Junta d’Andalusia a enfrontar-se a la qüestió amb la seva llei de 1984. Mitjançant una metodologia etnohistoriogràfica examinem diferents materials d’arxiu, principalment les dues ponències sobre reforma agrària del III i el IV congressos del sindicat, part de la premsa històrica conservada i diversa documentació orgànica. Entre les conclusions principals destaquem que les lluites socials del moviment jornaler van pressionar el Govern andalús i van portar-lo a la promulgació d’una llei que, per la seva ambigüitat, no va satisfer les aspiracions jornaleres i es va centrar en la modernització de l’agricultura andalusa en el context d’una economia globalitzada, tot constituint una victòria política del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) en
desactivar la lluita d’amplis sectors del moviment jornaler. Davant d’això, el SOC continuaria reivindicant, amb noves accions de lluita, una veritable reforma agrària que incidís en la transformació de l’estructura de propietat de la terra i que donés una alternativa als treballadors davant la situació de desocupació i atur estructural al camp andalús.
Descàrregues
Referències
ALAVI, H., 1967. “Los campesinos y la revolución”, Pensamiento Crítico (4), pp. 107-154.
AMADOR, F., Ceña, F., Ramos, E., Sumpsi, J.M., 1992. “Evaluación del proyecto de reforma agraria de Andalucía”, Revista de Estudios Agro-Sociales (162), pp. 105-132.
APARICIO, M., FLORES, M., LANDEROS, A., MINGORRÍA, S., ORTEGA, D., TUDELA, E., 2013. “Land: Access and struggles in Andalusia, Spain”, en Franco, J., BORRÀS Jr., S.M. (eds.): Land Concentration, Land Grabbing and People’s Struggles in Europe. Transnational Institute (TNI) for European Coordination Via Campesina and Hands off the Land Network, Ámsterdam.
ARANDA, S., 1968. La revolución agraria en Cuba. Siglo XXI, Ciudad de México.
BARRACLOUGH, S., FERNÁNDEZ, J.A., 1974. Diagnóstico de la Reforma Agraria chilena. Siglo XXI, Ciudad de México.
CLAR, E., Ayuda, M.I., 2023. “Rural migration and agricultural modernization. An analysis of provincial Spain during its great rural exodus, 1960-1981”, Historia Agraria (90), pp. 223-255, disponible en https://doi.org/10.26882/histagrar.090e07c.
CÚNEO, M., GASCÓ, E., 2013. Crónicas del estallido: Viaje a los movimientos sociales que cambiaron América Latina. Icaria, Barcelona.
DÍAZ DIEGO, Diego, J., 2014. “La tierra en el puzzle rumano de entreguerras: razones, modos y consecuencias de la reforma agraria rumana de 1918/1921”, Acta Histriae (3:22), pp. 715-740.
~, 2021. “Ni tierras para jornaleros ni límites al latifundio. A 10 años de la derogación de la reforma agraria andaluza”, en MÁRQUEZ DOMÍNGUEZ, J.A. (ed.): Mejorar la vida en tu territorio. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Huelva, Huelva.
~, 2022. “La renuncia del socialismo a la reforma agraria en el sur de Europa: aproximación al caso andaluz”, Rural & Urbano (7:2), pp. 60-76, disponible en https://doi.org/10.51359/2525-6092.2022.255386.
~, JURADO ALMONTE, J.M., MÁRQUEZ DOMINGUEZ, J.A., 2023. “The last attempt at land reform in Spain: application and scope of the Andalusian Agrarian Reform”, Land (12:2), disponible en https://doi.org/10.3390/land12030683.
ENTRENA, F., 1995. “De la reforma agraria al desarrollo rural: el caso andaluz”, Política y Sociedad (20), pp. 125-141.
ESCUREDO, R., CANO, J., 2020. “La dinámica política de la nueva Comunidad Autónoma. Especial referencia a la Ley de Reforma Agraria”, en ESCUREDO, R., CANO, J. Valió la pena la lucha de Andalucía por su autonomía. Tirant Humanidades, Valencia.
FUENTES, M.C., COBO ROMERO, F., 2017. La tierra para quien la trabaja: Los comunistas, la sociedad rural andaluza y la conquista de la democracia (1956-1983). Universidad de Granada, Granada.
GALLEGO, D., 2001. “Historia de un desarrollo pausado: integración mercantil y transformaciones productivas de la agricultura española”, en Pujol, J., GONZÁLEZ DE MOLINA, M., FERNÁNDEZ PRIETO, L., GALLEGO, D., GARRABOU, R. El pozo de todos los males: Sobre el atraso en la agricultura española contemporánea. Crítica, Barcelona.
GÓMEZ OLIVER, M.C., 1993. “Jornaleros andaluces, ¿una clase en extinción? Un análisis de la conflictividad campesina en los años 80”, en SEVILLA-GUZMÁN, E., GONZÁLEZ DE MOLINA, M. (eds.): Ecología, campesinado e historia. La Piqueta, Barcelona.
~, 2014. “La tierra y la cuestión agraria entre 1812 y 1931: latifundismo versus campesinización”, en GONZÁLEZ DE MOLINA, M. (coord.): La cuestión agraria en la historia de Andalucía: Nuevas perspectivas. Centro de Estudios Andaluces, Sevilla.
~, SOTO FERNÁNDEZ, D., GUZMÁN CASADO, G., INFANTE AMATE, J., AGUILERA FERNÁNDEZ, E., VILA TRAVER, J., GARCÍA RUIZ, R., 2019. Historia de la agricultura española desde una perspectiva biofísica, 1900-2010. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid.
HAUBERT, M., 1995. “Reconversion agricole, syndicalisme ouvrier et conscience de classe en Andalousie”, Revue Tiers Monde (36:141), pp. 179-209, disponible en https://doi.org/10.3406/tiers.1995.4952.
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.