Pressions, interessos i principis: la diplomàcia xilena davant la intervenció dels Estats Units a República Dominicana de 1965. Una història des de les fonts oficials
DOI:
https://doi.org/10.1344/segleXX2024.17.10Paraules clau:
diplomàcia xilena, Guerra Freda, democràcia cristiana, intervenció dels Estats Units, crisi a la República DominicanaResum
Aquest article examina la posició de Xile davant de la intervenció dels Estats Units a la República Dominicana el 1965, mitjançant l’anàlisi de documents desclassificats de fonts oficials de Xile i dels Estats Units. L’acció unilateral nord-americana va representar un desafiament a la coherència llatinoamericana durant la Guerra Freda, generant tensions en les relacions interamericanes i en el sistema internacional. La recerca destaca la determinació de Xile de preservar la seva independència, enfrontant-se a la pressió nord-americana fins i tot a costa dels programes d’assistència econòmica. Es revelen les complexitats de les tensions diplomàtiques i les contradiccions internes, inclosos malentesos entre la Delegació de Xile a l’OEA i la Cancelleria. A més, s’avalua el paper desestabilitzador de l’ambaixador nord-americà a Xile, qui durant tota la crisi va desinformar les autoritats xilenes pel que fa al procés de presa de decisions. En última instància, la posició de Xile emergeix com una fita paradigmàtica del respecte pel principi de no-intervenció i d’autonomia davant dels interessos nord-americans.
Descàrregues
Referències
ACOSTA, M.; VILAS, C, 1969. “Santo Domingo y Checoslovaquia en la política de bloques”, Revista Estudios Internacionales (2:4), pp. 565-576.
ARANCIBIA, P., GAZMURRI, C., GÓNGORA, Á, 2000. Eduardo Frei Montalva y su época (Tomo II). Aguilar, Santiago de Chile.
ARTAZA M., ROSS, C. (eds.), 2012. La política exterior de Chile, 1990-2009: Del aislamiento a la integración global. RIL, Santiago de Chile.
BARNES, J., 2005. John F. Kennedy on Leadership: The Lessons and Legacy of a President. American Management Association, New York.
BETHELL, L., 1990. Historia de América Latina (Vol. 13): México y el Caribe desde 1930. Cambridge University Press, Cambridge.
BIANCHI, M., 1967. Misión cumplida: Comisión de Derechos Humanos en República Dominicana. Andrés Bello, Santiago de Chile.
BOSCH, J., 1959. Trujillo: Causas de una tiranía sin ejemplo. Librería Las Novedades, Caracas.
COLOCRAI, M., LORENZINI, M., 2005. “La política exterior de Chile: ¿excepcionalidad o continuidad? Una lectura combinada de ‘fuerzas profundas’ y tendencias”, CONfines (2), pp. 45-63.
CULLATHER, N., 1999. Secret History: The CIA’s Classified Account of Its Operations in Guatemala (1952-1954). Standford University Press, Stanford (California).
DAUGHERTY III, L., 2008. The Marine Corps and the State Department: Enduring Partners in United States Foreign Policy, 1798-2007. McFarland & Company Publishers, Jefferson (North Carolina).
DURÁN, R., QUEZADA, G., AVETIKIAN, T., 1983. “La política multilateral de Chile entre 1945 y 1970: Análisis de algunas variables significativas”, Revista de Ciencia Política (5:2), pp. 22-40.
FERNANDOIS, J., 2005. Mundo y fin de mundo: Chile en la política mundial 1900-2004. Ediciones Universidad Católica de Chile, Santiago de Chile.
~, 2013. La Revolución Inconclusa: La izquierda chilena y el Gobierno de la Unidad Popular. Centro de Estudios Públicos, Santiago de Chile.
FIELD, T.C., 2014. From Development to Dictatorship: Bolivia and the Alliance for Progress in the Kennedy Era. Cornell University Press, Ithaca (New York).
GROSS, L., 1967. The Last Best Hope: Eduardo Frei and Chilean Democracy. Random House, New York.
GUSTAFSON, K., 2007. Hostile Intent: U.S. Covert Operations in Chile, 1964-1974. Potomac Books, Washington D.C.
HARVEY, H., 2020. “Revisitando el punto de inflexión interamericano en la Guerra Fría: la crisis dominicana de 1965, la intervención de Estados Unidos y la Fuerza Interamericana de la Paz”, Humanidades: Revista de la Universidad de Montevideo (7), pp. 25-63.
HURTADO, S., 2016. “Chile y Estados Unidos, 1964-1973. Una nueva mirada”, Nuevo Mundo Mundos Nuevos (16).
HURTADO-TORRES, S., 2020. The Gathering Storm: Eduardo Frei’s Revolution in Liberty and Chile’s Cold War. Cornell University Press, Ithaca (New York).
LAGOS, G., Van KLAVEREN, A., 1979. “Las relaciones interamericanas en perspectiva global”, Estudios internacionales (12:48), pp. 390-418.
MARTIN, J., 1966. Overtaken by Events: The Dominican Crisis from the Fall of Trujillo to the Civil War. Doubleday & Company Inc., New York.
McPHERSON, A., 2003. Yankee No!: Anti-Americanism in U.S.-Latin American Relations. Harvard University Press, Cambridge (Massachusetts).
MENDOZA, J., 1967. “La política internacional del actual Gobierno de Chile”, Memorial del Ejército de Chile (339), pp. 48-73.
~, 1979. “La Fuerza Interamericana de la Paz y el acuerdo de la OEA”, Seguridad Nacional (13), pp. 7-11.
MÍGUEZ, M., 2012. “Illia y Santo Domingo: De las columnas de Primera Plana al golpe de Estado”. Ciclos en la Historia, la Economía y la Sociedad (20:40), pp. 151-183.
MINISTERIO DE RELACIONES EXTERIORES DE CHILE, 1965. Memoria del Ministerio de Relaciones Exteriores 1965.
MOYA PONS, F., 1999. Breve historia contemporánea de la República Dominicana. Fondo de Cultura Económica, Ciudad de México.
MUÑOZ, H., PORTALES, C., 1987. Una amistad esquiva: Las relaciones de Estados Unidos y Chile. Pehuén, Santiago de Chile.
MUÑOZ, H., TULCHIN, J. (eds.), 1984. Entre la autonomía y la subordinación: Política exterior de los países latinoamericanos. Grupo Editor Latinoamericano, Buenos Aires.
NYSTROM, J., HAVERSTOCK, N., 1966. The Alliance for Progress. Van Nostrand Company, New York. Palmer, B., 1989. Intervention in the Caribbean: The Dominican Crisis of 1965. University Press of Kentucky, Lexington.
PETTINÁ, V., 2018. Historia mínima de la Guerra Fría en América Latina. El Colegio de México, Ciudad de México.
PINOCHET DE LA BARRA, O., 1982. El pensamiento de Eduardo Frei. Aconcagua, Santiago de Chile. ROORDA, E., DERBY, L., GONZÁLEZ, R. (eds.), 2014. The Dominican Republic Reader: History, Culture, Politics. Duke University Press, Durham (North Carolina).
SÁNCHEZ, W., PEREIRA, T. (eds.), 1977. Ciento cincuenta años de política exterior chilena. Editorial Universitaria, Santiago de Chile.
SAN MIGUEL, P., 2021. “Lecturas de un clásico caribeño: Una visión de la obra de Juan Bosch”, en SERRANO, C. (ed.): Pensar el Caribe desde Juan Bosch y Eric Williams: A 50 años de “De Cristóbal Colón a Fidel Castro”. CLACSO, Buenos Aires.
SCHOULTZ, L., 1998. Beneath the United States: A History of U.S. Policy toward Latin America. Harvard University Press, Cambridge (Massachusetts).
SMITH, J., 2005. The United States and Latin America: A History of American Diplomacy, 1776-2000. Routledge, New York.
SZULCc, T, 1982. Dominican Diary. Delacorte Press, New York.
TAFFET, J., 2007. Foreign Aid as Foreign Policy: The Alliance for Progress in Latin America, Routledge, New York.
U.S. Senate Select Committee, 1975. Covert Action in Chile 1963-1973. Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities. U.S. Government Printing Office, Washington D.C.
VALDÉS, G., 2009. Gabriel Valdés: Sueños y memorias. Taurus, Santiago de Chile.
WILHELMY, M., 1973. Chilean Foreign Policy: The Frei Government 1964-1970 [Tesis doctoral, University of Princeton].
YARMOLINSKI, A., 1971. The Military Establishment: Its Impacts on American Society. Harper and Row, New York.
ZORGBIBE, C., 1997. Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2): Del sistema de Yalta a nuestros días. Alianza, Madrid.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.