Nació i identitat a Espanya. Algunes reflexions

Resum

El model territorial fixat a la Constitució espanyola, basat en la pràctica més en una contradicció que no en la complementarietat entre govern regional i estatal, ha forjat nous regionalismes polítics, per una banda, i gairebé nacionalismes regionals, per l’altra. Malgrat això, els seus ciutadans, segons els sondeigs, es consideren espanyols
en un grau o un altre, inclosa la majoria dels bascos i catalans, i se senten còmodes en les seves identitats duals o múltiples. No obstant això, cal subratllar que la problemàtica d’Espanya com a estat o estat-nació no té res d’excepcional, per tal com la configuració de nacions i estats en diversos llocs d’Europa canvia a un ritme cada cop més vertiginós sota els efectes per una part de la globalització, i per una altra, per la reconfiguració del mapa polític internacional cap a una nova multipolaritat. És possible que ciutadanies compartides puguin, en un futur, reemplaçar sobiranies compartides com a eix de la relació entre estats i regions, encara que els pronòstics sobre el futur són cada vegada més arriscats.