La desorientació de la premsa espanyola davant la caiguda de Mussolini
Paraules clau:
feixisme, franquisme, premsa, Segona Guerra Mundial, República Social Italiana, MussoliniResum
La premsa espanyola, dòcil instrument del franquisme, reflecteix plenament —entre 1942 i 1945— tot el desconcert d’un règim que perd, amb l’enfonsament del feixisme, el seu gran referent polític. La desorientació d’unes publicacions que s’han d’enfrontar a les catàstrofes militars i polítiques italianes, després d’haver exaltat durant anys el sistema mussolinià, s’expressa en cròniques i comentaris sovint contradictoris: esdeveniments tan importants com la destitució del Duce i la formació del Govern Badoglio, l’armistici i la creació de la República Social, són de fet objecte d’anàlisis radicalment diferents. Emergeix així un tracte absolutament característic de la premsa en aquest bienni, és a dir, la seva falta d’uniformitat, fins i tot en el marc d’una evolució general del seu judici sobre l’experiència feixista.Descàrregues
Descàrregues
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.