Joan Ventosa i Calvell, l’home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil

Autors/ores

  • Borja de Riquer i Permanyer Universitat Autònoma de Barcelona

Paraules clau:

Guerra Civil, Lliga Catalana, Joan Ventosa i Calvell, Francisco Franco, Francesc Cambó.

Resum

Aquest article analitza l’actuació del polític catalanista Joan Ventosa i Calvell a la zona rebel durant la Guerra Civil espanyola. Mercè a la seva correspondència particular amb el màxim dirigent de la Lliga Catalana, Francesc Cambó, hem pogut conèixer el caràcter de les seves tres entrevistes amb el general Franco a Burgos al començament del conflicte (octubre, novembre i desembre de 1936) i com es concretà la col·laboració de la dreta catalanista amb els militars rebels: suport econòmic, assessorament financer, contactes amb grups econòmics internacionals, organització de la propaganda exterior, etc. Son especialment interessants les informacions sobre els plans dels militars respecte el futur de Catalunya i sobre el règim i el caràcter polític de la postguerra. La prolongació de la guerra, la progressiva feixistització del govern de Franco i l’anticatalanisme existent a la “zona nacional” acabaran marginant políticament a Ventosa, que fins i tot havia cregut que podria esdevenir un dels homes forts del govern de Franco.

Biografia de l'autor/a

Borja de Riquer i Permanyer, Universitat Autònoma de Barcelona

És professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1969 i catedràtic d’Història Contemporània en aquest centre des de 1988. Entre les seves publicacions destaquen: Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1977), Epistolari polític de Manuel Duran i Bas: correspondència entre 1866 i 1904 (1990), L’últim Cambó (1936-1947): la dreta catalanista davant la Guerra Civil i el primer franquisme (1996), Escolta Espanya: la cuestión catalana en la época liberal (2001), Francesc Cambó entre la Monarquia i la República (2007) y La Dictadura de Franco (2010), volum 9 de Historia de España, dirigida per Josep Fontana y Ramón Villares. Es coautor del volum VII, El franquisme i la transició democràtica (1989), i dels volums IX i X, La Catalunya autonòmica (2003), de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar. Ha estat director de Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (13 vols.) i codirector de Catalunya durant el Franquisme. Diccionari (2006) i del Diccionario biográfico de los Parlamentarios Españoles (1810-1854). Des de 1987 és el director del Servei de Documentació Bibliogràfica d’Història de Catalunya, actualment integrat dins SIBHL.LA, servei científico-tècnic de la UAB que també dirigeix. Entre les distincions rebudes figuren la Medalla d’Honor de la Universitat Autònoma de Barcelona i la de «Investigador Reconegut» de la Generalitat de Catalunya.

Descàrregues

Número

Secció

Recerques i assajos