EL DISCURS D’ARTHUR SCHOPENHAUER A L’ART D’INSULTAR. LA TRADUCCIÓ COM A EXPERIÈNCIA ESTÈTICA

Autors/ores

  • Isabel Serra Pfennig

DOI:

https://doi.org/10.1344/transfer.2022.17.17-35

Paraules clau:

Schopenhauer; Pessimisme metafísic; Art de l’argumentació; Traducció.

Resum

Arthur Schopenhauer (1788-1860) admirador d'Immanuel Kant i dels il·lustres escriptors espanyols: Calderón de la Barca i Baltasar Gracián, de qui va traduir l'oracle manual, representa un dels màxims exponents alemanys sobre el pessimisme metafísic. A la segona dècada del segle XX tant Friedrich Nietzsche com Thomas Mann, així com Thomas Bernhard van quedar fascinats per les tesis de Schopenhauer, en les quals afirmava que el patiment ho domina tot. En aquestes pàgines analitzarem la traducció d'una de les seves obres, L'art d'insultar (Die Kunst zu beleidigen). L’insult, segons Schopenhauer, no deriva de conceptes grollers i vulgars, ni té la finalitat d’injuriar, sinó que serveix com a recurs quan l’art de l’argumentació no prospera i queda anul·lada.

Tal com manifesta Franco Volpi a la introducció de L'art d'insultar, aquesta obra és el complement de L'art de tenir raó, la finalitat del qual serveix per vèncer dialècticament l'oponent en una discussió tant per a afirmacions veritables com falses. El discurs de les ofenses, insults i improperis, segons l'ideari de Schopenhauer, es revifa, prospera i té validesa fins a la nostra més recent actualitat. Els aforismes i els assajos de Schopenhauer aporten un clar encert davant d'una societat debilitada pels esdeveniments socials. A més, Schopenhauer orienta la seva filosofia cap a la comprensió pragmàtica del viure.

Referències

ALFÓN, Fernando. (2016). “La crítica de Simmel a la idea de arte en Schopenhauer”. En: Vernik, Esteban & Borisonik, Hernán. (ed.). George Simmel, un siglo después. Actualidad y perspectiva. Buenos Aires (Argentina): CLACSO.

CABOS, Jordi. (2014). “Sufrimiento e individualidad en Schopenhauer”. Anuario filosófico, 47(3): 589-604.

CASTRO RAMÍREZ, Nayelli. (2012). “La representación de la ‘tradición filosófica alemana’ en sus traducciones al español: Una mirada paratextual”. Mutatis Mutandis, 5 (1): 3-16.

CHICO RICO, Francisco. (2015). “La traducción del texto filosófico: entre la literatura y la ciencia”. Castilla. Estudios de Literatura, 6: 94-112.

GONZÁLEZ SERRANO, Carlos Javier. (2019). Schopenhauer. Parábolas y aforismos. Madrid: Alianza Editorial.

HOUELLEBECQ, Michel. (2020). En presencia de Schopenhauer. Barcelona: Editorial Anagrama.

PACHECO COSTA, Verónica. (1999). “Problemas generales de la traducción al castellano de textos filosóficos ingleses”. En: VV.AA. (eds.). Estudios en torno a la traducción. Actas de los VII Encuentros Complutenses en torno a la traducción, vol. II, 447-452.

RODRÍGUEZ ARAMAY0, Roberto. (2020). Schopenhauer: la lucidez del pesimismo. Madrid: Alianza Editorial.

SCHOPENHAUER, Arthur. (2009). El mundo como voluntad y representación. Vol. I. Madrid: Editorial Trotta.

SCHOPENHAUER, Arthur. (2016). Die Kunst zu beleidigen. München: Verlag C. H. Beck.

SCHOPENHAUER, Arthur. (2019). El arte de insultar. Madrid: Alianza Editorial.

SCHOPENHAUER, Arthur. (2019). El arte de tratar con las mujeres. Madrid: Alianza Editorial.

SCHOPENHAUER, Arthur. (2019). Parábolas y aforismos. Madrid: Alianza Editorial.

SCHOPENHAUER, Arthur. (2020). El arte de hacerse respetar. Madrid: Alianza Editorial.

SCHOPENHAUER, Arthur. (2020). El arte de tener razón. Madrid: Alianza Editorial.

URIBARRI ZENEKORTA, Ibon. (2014). “De la traducción de la filosofía a la filosofía de la traducción”. En: VV.AA. (eds.). Pensar la traducción: la filosofía de camino entre las lenguas. Actas del Congreso (Talleres de comunicaciones). Universidad Carlos III de Madrid, 83-94.

Descàrregues

Publicades

2021-12-28

Número

Secció

Articles