RETÒRICA, MÈTRICA I TRADUCCIÓ: LA SEXTINA RVF239 I LES SEVES TRADUCCIONS IBÈRIQUES

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/transfer.2024.19.42854

Paraules clau:

Petrarca, Cançoner, Sextina, Senhal, Traducció poètica

Resum

D’entre les 366 composicions que conformen el Cançoner de Fran-cesco Petrarca, la sextina que ocupa el lloc 239 reuneix una sèrie de característiques que suposen un veritable repte per al traductor poètic. En primer lloc, la sextina com a forma mètrica es caracteritza per uns esquemes totalment rígids basats, de vegades, en la poli-sèmia de les sis paraules en rima a la llengua origen. Al costat d'aquest factor, comú per a totes les composicions que empren aquesta estrofa, a la Rvf 239, el sintagma “l'aura”, que amaga el senyal petrarquesc del nom de l'estimada, apareix en posició de rima.

Tenint en compte els procediments de què Petrarca es va servir per construir aquest senyal, és a dir, de la formació d'un sintagma que combina l'article determinat singular “l'” amb el subs-tantiu “aura”, s'estudiaran les quatre traduccions canòniques del Cançoner petrarquista al castellà (Jacobo Cortines), català (Miquel Desclot), gallec (Xohán Cabana) i portuguès (Vasco Graça Moura).

A través de la comparació entre aquestes quatre versions de la sextina Rvf 239 s'analitzarà com cada traductor ha manipulat tant el component retòric que suposa el senhal com les múltiples dificultats mètriques que implica l'ús de la sextina com a estrofa.

Referències

ARQUÉS, Rossend (2005). “Tenues huellas del ‘Canzoniere’ en catalán”. Cuadernos de filología italiana, 4 extra: 141-153.

ARQUÉS, Rossend (2017). “L’art de fer-ho quasi igual. Desclot tradueix tot el Cançoner de Petrarca”. Reduccions: revista de poesia, 109: 153-160.

BELTRAMI, Pietro G. (2002). La metrica italiana. Bolonia: Il Mulino.

BROSSA, Joan (2019). Viatge per la sextina (1976-1986). Barcelona: Quaderns crema.

CAMMAROTA, Maria Grazia (ed.) (2005). Riscritture del testo medievale: dialogo tra culture e tradizioni. Bérgamo: Edizioni Sestante.

CAMMAROTA, Maria Grazia & MOLINARI, Maria Vittoria (eds.). (2001). Testo medievale e traduzione. Bérgamo: Edizioni Sestante.

CAMMAROTA, Maria Grazia & MOLINARI, Maria Vittoria (eds.). (2002). Tradurre testi medievali: obiettivi, pubblico, strategie. Bérgamo: Edizioni Sestante.

CARRERA DÍAZ, Manuel (2005). “Una traducción contemporánea del ‘Canzoniere’”. Cuadernos de filología italiana, 4 extra: 133-139.

DESCLOT, Miquel (2017). “Anostrar Petrarca”. Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN catalá, 23. Recuperado de http://www.visat.cat/espai-traductors/esp/comentaris/62/212/-/miquel-desclot.html [Última consulta: 05/05/2023]

ESPADALER, Anton. (2015). “Petrarca nella lirica catalana medievale”. Quaderns d’italià, 20: 89-109.

GAVAGNIN, Gabriella. (2010). L’art de traduir Petrarca: les versions en català del Cançoner. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner.

HÖRSTER, Maria António (2016). “Tradutores e tradução na lírica portuguesa dos séculos XX e XXI: José Bento, Vasco Graça Moura e Armando Silva Carvalho”. Cadernos de literatura comparada, 34: 523-538.

Maria Grazia CAMMAROTA (ed.) (2018). Tradurre: un viaggio nel tempo. Venecia: Edizioni Ca’ Foscari.

MARNOTO, Rita. (2015). O Petrarquismo Português do Cancioneiro Geral a Camões. Lisboa: Casa da Moeda.

MONDOLA, Roberto (2017). “Recrear la lengua de Petrarca en el siglo XX: los Cancioneros de Ángel Crespo y Jacobo Cortines”. Rivista di filologia e letterature ispaniche, 20: 9-44.

PAREDES, Juan & MUÑOZ RAYA, Eva (eds.). (1999). Traducir la Edad Media. La traducción de la literatura románica medieval. Granada: Universidad.

PETRARCA, Francesco (1988). Cancionero. Ángel Crespo (trad.). Barcelona: Burguera.

PETRARCA, Francesco (1989a). Cancionero. Jacobo Cortines (trad.). Madrid: Cátedra.

PETRARCA, Francesco (1989b). Cancioneiro. Darío Xohán Cabana (trad.). Santiago de Compostela: Servicio de publicacións da Xunta de Galicia.

PETRARCA, Francesco (2003). As rimas de Petrarca. Vasco Graça Moura (trad.). Lisboa: Bertrand Editora.

PETRARCA, Francesco (2012). Cancioneiro. Darío Xohán Cabana (trad.). Lugo: Edicións da Curuxa.

PETRARCA, Francesco (2016). Cançoner. Miquel Desclot (trad.). Barcelona: Proa.

PETRARCA, Francesco. (2010). Canzoniere. Marco Santagata (ed.). Milán: Mondadori.

PICONE, Michelangelo (ed.). (2007). Il Canzoniere. Lettura micro e macrotestuale. Rávena: Longo editore.

PROYECTO BOSCÁN. Catálogo de las traducciones españolas de obras italianas (hasta 1939) [en línea]. <http://boscan.uv.es:591/CATALOGO/default.htm> [Última consulta: 10/05/2023].

RODRIGO MORA, María José (1996). “Laura traducida al español contemporáneo”. En: Associazione Ispanisti Italiani (eds.). Lo spagnolo di oggi: forme della comunicazione. Atti del Convegno di Roma dell’Associazione Ispanisti Italiani (15-16 marzo 1995). Roma: Bulzoni, 141-153.

RODRÍGUEZ BARCIA, Moisés & PEDREIRA RODRÍGUEZ, Penélope (2005). “Cuestiones y criterios en la traducción gallega del ‘Canzoniere’. Su papel en la conformación del canon poético en Galicia”. Cuadernos de filología italiana, 4 extra: 155-167.

SHUTTLEWORTH, Mark & COWIE, Moira (1997). Dictionary of Translation Studies. Londres: Routledge.

STEGAGNO PICCHIO, Luciana (2005). “Vasco Graça Moura tradutor de Petrarca”. En Marnoto, Rita (ed.), Petrarca 700 Anos. Coimbra: Instituto de Estudos Italianos da Facultade de Letras da Universidade de Coimbra, 13-27.

VEGA CERNUDA, Miguel Ángel & PÉREZ PARDO, Juan Pedro (eds.) (2005). La traducción de los clásicos. Problemas y perspectivas. Madrid: Universidad Complutense.

Publicades

2024-01-07

Número

Secció

Articles