Art Públic y memòria Ferroviaria Regional. El Passeig de les Escultures a Bahia Blanca

Resum

En els noranta, la degradació final del sistema ferroviari estatal impulsada pel president Carlos Menem en el marc d’una sèrie de normes neoliberals va implicar, paradoxalment, que les restes materials es convertissin en una atracció per a l’art públic regional. En aquest llavors, el Museu Municipal d’Art de Badia Blanca va impulsar un Simposi Nacional d’Escultura Monumental convidant a deu artistes a utilitzar la ferralla de ferro des del paradigma modern d’art autònom. Les obres van ser instal·lades en una part del entubament de la riera Napostá, que va ser integrat a altres accions de planejament urbà que van valoritzar la zona nord de la ciutat. El nou parc lineal va començar a ser anomenat Passeig de les Escultures.
Dues variables reafirmen la categoria d’art públic en aquesta activació de la memòria ferroviària. En primer lloc, l’espai on estan emplaçades és públic, en tant és de propietat estatal i, sobretot, per ser de lliure accés. Al seu torn, els debats posteriors suscitats pel suport artístic no tradicional, per la col·locació de cèrcols en tres de les obres i pels costos de la posada en valor del sector a 2016/17, impliquen una operació que ha superposat una dimensió ideològic -política (esfera pública) a la territorial.
D’altra banda, en les fonts documentals la paraula “públic” ha estat utilitzada en referència a representacions socials vinculades amb l’exhibició i la recepció. El caràcter durador dels vells ferros ferroviaris ha permès que les formes instal·lades al parc lineal siguin constructores de diferents esquemes intel·lectuals que, segons el registrat, majoritàriament no han remès a les històries que han travessat al material ni a les accions que van desarticular el sistema de transport.
En síntesi, si bé les escultures del Passeig introduir la no figuració monumental en un sector de la trama urbana bahiense i van complir un paper pedagògic d’actualització artística, no han operat com a adequats dispositius de memòria.Paraules clau: art públic, memòria ferroviària, Passeig de les Escultures, Badia Blanca, Argentina.