Deixalla plàstica i creació artística

Un model d'Estudi de Casos per a Instal·lacions Participatives a l'Espai Públic

Autors/ores

  • Rosangela Aguilar Briceño Universitat Politècnica de València, Centro de investigación Arte y Entorno https://orcid.org/0000-0002-1116-257X
  • Ana Tomás Miralles Universitat Politècnica de València, Departamento de Dibujo, Centro de Investigación Arte y Entorno https://orcid.org/0000-0001-9135-6085
  • Chele Esteve Sendra Universitat Politècnica de València, Departamento de Dibujo, Centro de Gestión de la Calidad y del Cambio https://orcid.org/0000-0002-9089-5324

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront.2024.66.01

Paraules clau:

contaminació per plàstics, residus plàstics, Art públic participatiu, Upcycling, Obejctualitat, Transformació social, Impacte ambiental

Resum

La preocupació creixent per la contaminació generada pels plàstics derivats del petroli representa un dels reptes ambientals més urgents a nivell global en l'actualitat. L'ús generalitzat de plàstics en una àmplia gamma de productes, combinat amb una gestió inadequada dels residus, ha provocat una acumulació massiva d'aquests materials en entorns naturals com oceans, rius, sòls i diversos ecosistemes. Aquesta problemàtica no només afecta la biodiversitat i la qualitat de vida de les comunitats, sinó que també planteja interrogants ètics i de sostenibilitat per a les generacions presents i futures.

En aquest context d'urgència ambiental, és necessari explorar i promoure solucions innovadores i sostenibles que aborden de manera integral la problemàtica dels plàstics i fomenten una cultura de reducció, reutilització i reciclatge. Dins d'aquest marc, l'art emergeix com una poderosa eina capaç de generar consciència, transformació social i ambiental, així com inspirar canvis significatius en les pràctiques individuals i col·lectives.

L'article se centra en el desenvolupament d'un model d'avaluació per a l'Art Públic Participatiu que utilitza deixalles plàstiques com a material artístic. Aquest enfocament, conegut com upcycling o supra-reciclatge, té com a objectiu principal la reutilització creativa dels plàstics en la creació d'obres artístiques. A més de la seva funció estètica, aquestes obres transmeten missatges poderosos sobre sostenibilitat, consum responsable i gestió de residus. Aquest estudi analitza com l'art pot ser una eina efectiva per abordar reptes ambientals globals en transformar deixalles en recursos artístics i educatius.

Per a fonamentar i enriquir aquest estudi, es recorre a diverses corrents teòriques i disciplines, que van des de la sociologia ambiental fins a la psicologia social i l'ecologia cultural. Entre les teories i enfocaments rellevants es troben la "Teoria del valor, les normes i les creences cap al medi ambient" de Stern et al. (2000), que proporciona un marc conceptual per comprendre com es construeixen i transformen les actituds i comportaments cap a l'entorn natural. A més a més, es considera la "Psicologia social dels objectes" de Mead (1932), que explora la relació entre els individus, els objectes i la identitat personal en el context de la societat contemporània. A més, s'aborda la "Teoria de la Brossa" de Thompson (1979), que analitza l'evolució del valor social dels objectes, incloent les deixalles, en el context de la cultura material i el consum.

La metodologia proposada per a l'avaluació d'aquests projectes artístics participatius es fonamenta en un conjunt de variables fonamentals que abasten aspectes com el grau de participació comunitària en la creació de les obres, la selecció i ús innovador de materials plàstics, l'impacte ambiental de les instal·lacions artístiques, la integració amb l'entorn urbà o natural, així com el missatge temàtic i simbòlic que transmeten les obres a l'audiència.

Aquest model d'avaluació no només busca valorar la qualitat estètica i conceptual de les obres, sinó també el seu impacte social, educatiu i ambiental. Des d'una perspectiva més ampla, aquest enfocament d'Art Públic Participatiu centrat en la reutilització creativa de deixalles plàstiques representa una oportunitat única per transformar la percepció i les pràctiques relacionades amb els residus i el consum a la nostra societat.

En resum, aquest article aborda el paper crucial que exerceix l'art, especialment quan s'integra en projectes participatius que inclouen la reutilització creativa de deixalles plàstiques. S'examina com aquest enfocament pot ser fonamental en la sensibilització, educació i mobilització de la societat cap a pràctiques més sostenibles i conscients. A més del seu impacte en l'àmbit artístic, aquest enfoc.

Biografies de l'autor/a

Rosangela Aguilar Briceño, Universitat Politècnica de València, Centro de investigación Arte y Entorno

Tècnic Superior de Recerca pertanyent al Centre de Recerca Art i Entorn, Universitat Politècnica de València. Premi Càtedra Planeta ODS 14 2023. Desenvolupa la seva investigació en Dibuix i Gràfica contemporanis dins del projecte GRÀFICA BIOPLÀSTICA: TRANSVERSALITAT TÈCNICA PER A UN MODEL DE REPRODUCCIÓ MÚLTIPLE SOSTENIBLE. Finançat per la Generalitat Valenciana i el Fons Social Europeu.

Ana Tomás Miralles, Universitat Politècnica de València, Departamento de Dibujo, Centro de Investigación Arte y Entorno

Doctora TEU, a la Facultat BBAA, Universitat Politècnica de València. Premiada en Projectes de Recerca de Convocatòries Públiques i en Trajectòria Excel·lent de recerca. Desenvolupa programes (com INNOVA), investigacions al grup de treball R+D “Grafotserxil”, entorn del llenguatge graficoplàstic de reproducció múltiple de la imatge, dirigint la línia de recerca: “Transición del políptico al libro de artista. Obra gráfica”.

Chele Esteve Sendra, Universitat Politècnica de València, Departamento de Dibujo, Centro de Gestión de la Calidad y del Cambio

Doctora Internacional en Disseny Industrial per la Universitat Politècnica de València, amb un Màster en Arts en Disseny Industrial de la University of Central England. Professora a l'ETS. d'Enginyeria del Disseny i de la Facultat de Belles Arts (UPV). Investigadora en disseny sostenible, innovació social i artesanies. Dirigeix ​​les Càtedres DicaTIC i col·labora en projectes internacionals i exposicions reconegudes a nivell global. Membre de diverses xarxes de recerca i associacions dart. Àmplia experiència internacional en exposicions i col·laboracions amb mitjans especialitzats.

Referències

AENOR (2009) Mecanismos para la reducción de emisiones de gases de efecto invernadero: protocolo de Kioto. AENOR.

Aguilar Luzón, M. del C. (2006). El modelo del valor, las normas y las creencias hacia el medio ambiente en la predicción de la conducta ecológica. Medio ambiente y comportamiento humano., 7(2), 21–44.

Aguilar, R. Siervo, A. (12 de julio de 2021). Redes Fantasma, de Rossi Aguilar y AndreaSiervo.https://www.uv.es/uvweb/servicio-informacion-dinamizacion-sedi/es/novedades/-redes-fantasma-rossi-aguilar-andrea-siervo-1285923346145/Novetat.html?id=1286206874275

Álamo, A. (coord.)., and Pérez, J. (coord.. (Eds.). (2019). Participación ciudadana y gobernanza. Materiales para la facilitación. Ediciones OCTAEDRO, S. L.

Alonso, M. (30 de mayo de 2018). Entrevista a Yuken Teruya, arte y ecología. Neo2 Magazine. https://www.neo2.com/yuken-teruya-arte-y-ecologia/

Aparicio López, J., & Rodríguez Alviso, C. (2020). Experiencias de transversalización del medio ambiente en el contexto de los ODS 2030. Ediciones y Gráficos Eón.

Arnstein, S. R. (1969). A Ladder of Citizen Participation. Journal of the American Institute of Planners, 35(4), 216–224.

Art Madrid. (21 de septiembre de 2020) Marc Sparfel. https://www.art-madrid.com/es/shop/artista/marc-sparfel

Ajzen, I. (1991). The theory of planned behavior. Organizational Decision and Human Decision Process, 50, 179–211.Basurama (2011). RUS. Residuos Urbanos Sólidos. Basura y Espacio Público en Latinoamérica. Editorial Delirio

Basurama. (30 de junio de 2021). Tubo pasta de dientes. https://basurama.org/zaborrapuztu/inflable/tubo-pasta-de-dientes/. Recuperado el 11 de septiembre de 2023.

Bauman, Z. (2015). Modernidad líquida [recurso electrónico]. Fondo de Cultura Económica.

Bourriaud, N. (2006). Estética relacional (1a, 4a ed.). Adriana Hidalgo.

Baudrillard, J. (2010). El sistema de los objetos. Siglo XXI de España.

Biesta, G. (2012). George Herbert Mead: Formation Through Communication: Theories of Bildung and Growth. Connections and Controversies Between Continental Educational Thinking and American Pragmatism. Pages: 247–260. Brill

Bishop, C. (2006). Participation. MIT Press.

Booth, K. J. (2016). The meaning of the social body: bringing George Herbert Mead to Mark Johnson’s Theory of Embodied Mind. William James Studies, 12(1), 1–18. http://www.jstor.org/stable/26203794

Bradley, F. (1999). Surrealismo. Encuentro.

Canal Myahamoment. (12 de septiembre de 2011). Art Out of Junk – an aha moment with Marshall from Rapid City. [Archivo de Vídeo]. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=pP8czIGfgLo

Crespo-Martín, B. (2020). Acerca de las prácticas artísticas participativas contemporáneas como catalizadoras de la sociabilización. Historia y Comunicación Social, 25(1), 275–286. https://doi.org/10.5209/hics.69244

Christov-Bakargiev, C. (1999). Arte povera. Phaidon.

Della Porta, D. and Diani, M. (2006). Social Movements. An Introduction (2a). Blackwell Publishing Ltd.

Delvoye, W. (25 de septiembre de 2011). About. https://wimdelvoye.be/about/. Recuperado el 4 de mayo de 2023.

De Pájaro, F. (6 de enero de 2015). Art is Trash. https://www.artistrash.es/. Recuperado el 3 de mayo de 2023

Dietz, T., & Stern, P. C. (2008). Public participation in environmental assessment and decision making [electronic resource]. National Academies Press.

Doménech, Miquel., Iñiguez, L., Tirado, F. (2003). George Herbert Mead y la psicología social de los objetos. Psicologia & Sociedade, 15(1), 18–36. https://doi.org/10.1590/S0102-71822003000100003

Drap-Art (21 de enero de 2023). Nada desaparece, todo se transforma. Quién somos. https://www.drapart.org/en/qui-som/. Recuperado el 5 de mayo de 2023.

El Cubo Verde. (3 de febrero de 2018). El Cubo Verde. https://www.elcuboverde.org/. Recuperado el 11 de septiembre de 2023.

Fisher, D., Smiley, B. (2016) Adapting Rubbish Theory for heritage tourism. Journal of Heritage Tourism, 11:2, 143-154. 10.1080/1743873X.2015.1080711

Fontal Merillas, O., García Ceballos, S., & Ibáñez Echeverría, Á. (2015). Educación y patrimonio: visiones caleidoscópicas. Trea.

Fenichell, S. (1996). Plastic: The Making of a Synthetic Century. Harper Collins.

Haversham, M. (4 de agosto de 2020). About. https://www.marthahaversham.com/about. Recuperado el 4 de mayo de 2023.

Gablik, S. (1995). Connective Aesthetics: Art After Individualism. Editorial S. Lacy, Mapping the Terrain: New Genre Public Art (pp. 74-87). Bay Press

García-Huidobro-Munita, R., & Freire-Smith, M. (2023). Hacia prácticas artísticas de mediación en contextos sociales. Arte, Individuo y Sociedad, Avance en línea(3), 1–20. https://doi.org/10.5209/aris.85576

Gil Juárez, A. (2006). [TESIS DOCTORAL]. Aproximación a una teoría de la afectividad. Ibáñez Gracia, Tomás (dir.). http://hdl.handle.net/10803/5454

GOFFMAN, E. (2006) Estigma. La identidad deteriorada. Amorrortu

Guagnano, G. A., Stern, P. C., & Dietz, T. (1995). Influences on attitude-behavior relationships: A natural experiment with curbside recycling. Environment and Behavior, 27, 699–718.

Hall, T. and Robertson, I. (2010). Public Art and Urban Regeneration: Advocacy , claims and critical debates Public Art and Urban Regeneration : advocacy ,. February 2013, 37–41.

Hirshhorn Museum and Sculpture Garden. (4 de enero de 2018). Art and Commodity in the 1980s. https://hirshhorn.si.edu/exhibitions/brand-new-art-commodity-1980s/ . Recuperado el 3 de mayo de 2023

Kals, E., Schumacher, D., & Montada, L. (1999). Emotional affinity toward nature as a motivational basis to protect nature. Environment and Behavior, 31, 178–202.

Kester, G. H. (2004). Conversation pieces: community and communication in modern art. University of California Press.

Lacy, S. (1994). Mapping the terrain: new genre public art. Seattle, Washington: Bay Press.

Lara-Ruiz, R. (2023). Arte participativo en España (2022-23). La gestión de los eventos culturales temporales. Arte, Individuo y Sociedad 36(2), 467-479. https://dx.doi.org/10.5209/aris.92056

LAPASSA. (30 de septiembre de 2020). LAPASSA. https://martillopis.blogs.upv.es/lapassa/. Recuperado el 11 de septiembre de 2023.

Leverzencie, R. (7 de marzo de 2023). Upcycled Art – Creativity Meets Sustainability. https://greenpop.org/upcycled-art/

Lind, M. (2007). “The Collaborative Turn”. En Billing, J.; Lind, M.; Nilsson; L. (eds.). Taking the Matter into. Common Hands: On Contemporary Art and Collaborative Practices. pp. 15-31. Black Dog Publishing.

Madrid, A. (2016). El cambio climático y el Acuerdo de París: con el texto completo y comentado del Acuerdo de París. AMV.

Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo: teoría y metodología de la intervención comunitaria. Editorial Popular S.A.

Martí, E. (26 de julio de 2021). Un mar de plástico. https://www.elenamarti.com/un-mar-de-plastico/. Recuperado el 11 de septiembre de 2023.

Martín, M. (5 de agosto de 2018). ¡Un meteorito calle en el Valle de Ocón!. Nuevecuatrouno.https://nuevecuatrouno.com/2018/08/05/un-meteorito-cae-en-el-valle-de-ocon/

Martín P., Beatriz R. (22 de febrero de 2023). AUARA el agua oficial de ARCOmadrid por cuarto año consecutivo. IFEMA. https://www.ifema.es/arco/notas-prensa/auara

Marwoto, I. (2019). From rubbish to cultural identity; Making archaeology relevant for the contemporary community. Wacana. 20(2), 317–351. https://doi.org/10.17510/wacana.v20i2.678

Makea Tu Vida. (12 de abril de 2021). Taller PETBALL. https://www.makeatuvida.net/taller-petballs//. Recuperado el 11 de septiembre de 2023.

Masdearte. (26 de mayo de 2016). Junk Art el valor de la basura. https://masdearte.com/movimientos/junk-art/

Masdearte. (31 de marzo de 2017). Rauschenberg Robert. http://masdearte.com/artistas/rauschenberg-robert/

McDonough, W., & Braungart, M. (2005). Cradle to cradle = (De la cuna a la cuna): rediseñando la forma en que hacemos las cosas. McGraw-Hill/Interamericana de España.

Mead, G.H. (1932). Mind, Self & Society. Chicago: University of Chicago Press, 2015.

Melucci, A. (1999). Acción Colectiva, Vida Cotidiana y Democracia. El Colegio de México. Mitchell, S.A. (1993) Multiple selves, singular Self. In: Hope and Dread in Psychoanalysis. New York: Basic Books, pp. 95-122.

Museo Guggenheim Bilbao. (21 de junio de 2021). Colaboración. https://www.guggenheim-bilbao.eus/aprende/mundo-escolar/guias-para-educadores/colaboracion

Ocampo, K. (18 de julio de 2017). Drap Art: Todo se recicla. Revista OHLALÁ!. https://www.somosohlala.com/revista/historico/drap-art-todo-se-recicla-nid18072017

Pindado, F. (2005). La participación no se improvisa. Revista de Estudios Locales, 87, 1–17.

Pol, E. and Vidal, T. (2005). La apropiación del espacio: una propuesta teórica para comprender la vinculación entre las personas y los lugares. Anuario de Psico, 36(3), 281–297.

Pleyers, G. (2018). Movimientos sociales en el siglo XXI: perspectivas y herramientas analíticas. CLACSO.

Precious Plastic. (30 de junio de 2021). Our History. https://preciousplastic.com/about/history.html/. Recuperado el 11 de septiembre de 2023.

Reader, M. (1 de abril de 2016). Profile. https://www.michelle-reader.co.uk/artist-profile.html. Recuperado el 5 de mayo de 2023.

Rebollo, Ó. (2003). Bases político-metodológicas para la participación. Ciudades Para Un Futuro Más Sostenible, 24, 1–10.

Remesar, A. (Ed.). (2005). Urban Regeneration A Challange for Public Art 2005. Universitat de Barcelona.

Remesar, A., Salas, X. and Vidal, T. (2016). Urban Governance and Creative Participation in Public Space and Public Art. In A. Remesar (Ed.), The Art Of Urban Design in Urban Regeneration. Interdisciplinarity, Policies, Governance, Public Space (pp. 112–151). Universidad de Barcelona.

Rando Burgos, E. (2021). El Pacto Verde Europeo como antesala de la Ley Europea del Clima. Bioderecho. 12. https://doi.org/10.6018/bioderecho.460611

Remesar, A. (2019). Del arte público al post-muralismo. Políticas de decoro urbano en proceso de Regeneración Urbana. On the W@terfront, 61(1), 3–65

Reyes Tagle, Y. (2013). La protección del conocimiento tradicional a través de las bases de datos y registros en la Convención sobre Diversidad Biológica y la Convención de Lucha Contra la Desertificación. Agenda Internacional.

Ricart, N. and Remesar, A. (2010). Arte público 2010. Ar@cne. Revista Electrónica de Recursos En Internet Sobre Geografía y Ciencias Sociales.

Santiago, P., & Tomás Miralles, A. (Eds.). (2022). Equilibrio verde. Äther Studio.

Schultz, P. W., & Zelezny, L. C. (1999). Values as predictors of environmental attitudes: Evidence for consistency across cultures. Journal of Environmental Psychology, 19, 255–265.

Singleton, B. E. (2021). The whale watched and whaled: exploring the orderings of a complex environmental issue through the lens of rubbish theory. Journal of Political Ecology, 28(1), 395-. https://doi.org/10.2458/jpe.2928

Stern, P. C., Dietz, T., Abel, T., Guagnano, G. A., & Kalof, L. (1999). A Value-Belief-Norm Theory of Support for Social Movements: The Case of Environmentalism. Human Ecology Review, 6(2), 81–97.

Stern, P. C. (2000). Toward a Coherent Theory of Environmentally Significant Behavior. Journal of Social Issues, 56(3), 407–. https://doi.org/10.1111/0022-4537.00175

Stern, S. (2002). The Self as a relational structure: A dialogue with multiple-Self theory. Psychoanalytic Dialogues, 12(5), 693–714. https://doi.org/10.1080/10481881209348701

STIR World. (27 de enero de 2023). RoPlastic Prize 2023. https://www.stirworld.com/reflect-roplastic-prize-2023.

Schwartz, S. H. (1973). Normative explanations of helping behavior: A critique, proposal, and empirical test. Journal of Experimental Social Psychology, 9, 349–364.

Schwartz, S. H. (1977). Normative influences on altruism. In L. Berkowitz (ed.), Advances in experimental social psychology, 10, 221–279. New York: Academic Press.

Shearer, R. (1997). "Marcel Duchamp's Impossible Bed and Other 'Not' Readymade Objects: A Possible Route of Influence from Art to Science". Art & Academe, 10(1-2), 26-62, 76-95)

Hensmann, D. (4 de enero de 2018). Gerhard Baer, Soziale(s) Plastik. https://artist-art-child.com/gerhard-baer/

South London Gallery (25 de enero de 2018). Michael Landy: Art Bin. https://www.southlondongallery.org/exhibitions/michael-landy-art-bin/. Recuperado el 4 de mayo de 2023

Stolorow, R.D. & Atwood, G.E. (1992) Contexts of Being: The Intersubjective Foundations of Psychological Life. Hillsdale, NJ: The Analytic Press.

Symposium (1996). The multiplicity of Self and analytic technique. Contemp. Psychoanal., 32 (4).

Teicholz, J.G. (1999). Kohut, Loewald, and the Postmoderns. Hillsdale, NJ: The Analytic Press.

Thompson, M. (1979). Rubbish theory. Oxford University Press.

TRES Art Collective. (11 de septiembre de 2016) Rough Fish! https://tresartcollective.com/filter/%23roughfish-%23andfestival/2016-Rough-Fish. Recuperado el 11 de septiembre de 2023.

Tomás, A., Aguilar, R., Ansio, T. (2020). Communication Campaign on the SDGs “Set your SDGoals! You are part of the chain towards sustainability!”. Red de Soluciones para el Desarrollo Sostenible (SDSN por sus siglas en inglés). https://irp-cdn.multiscreensite.com/be6d1d56/files/uploaded/accelerating-education-for-the-sdgs-in-unis-ES-web.pdf . Recuperado el 2 de diciembre de 2023.

Tomás, A., Beneyto, N., Aguilar, R. (21 de noviembre de 2022). CAMI-N-ARTE. El proyecto artístico que convierte el incivismo en arte. https://dibujo.webs.upv.es/cami_n_arte-el-proyecto-artistico-que-convierte-el-incivismo-en-arte/

The Independent (2000). There's no need to be afraid of the present - Commentators, Opinion. The Independent. Archivado desde el original el 1 de marzo de 2000.

Think Plastic Brazil. (29 de noviembre de 2022). Sostenibilidad, innovación y diseño fueron temas-clave de seminarios de World Plastic Connection Summit 2022. https://thinkplasticbrazil.com/es/sostenibilidad-innovacion-y-diseno-fueron-temas-clave-de-seminarios-de-world-plastic-connection-summit-2022/. Recuperado el 11 de septiembre de 2023.

Tomkins, C. (1996). Duchamp: A Biography. Henry Holt and Company, Inc.

Tubella, P. (30 de enero de 2010). Obras de Hirst o Emin a la basura. El País. https://elpais.com/diario/2010/01/30/agenda/1264806002_850215.html

UN Water. (13 de marzo de 2023). World Water Day Campaign Launches. https://www.unwater.org/news/world-water-day-2023. Recuperado el 2 de mayo de 2023

Vidal, T., Carmona, M., Fernández Carrasco, R. D. and Pindado, F. (2022). Apuntes para un análisis psicosocial crítico de los procesos participativos de ámbito local: representaciones sociales y empoderamiento. Anuario de Psicología, 52(1), 36–45.

Waldburguer y Wouters. (5 de agosto de 2020). Mark Dion Biography. https://www.waldburgerwouters.com/artists/mark-dion

Whitley, C. T., Takahashi, B., Zwickle, A., Besley, J. C., & Lertpratchya, A. P. (2018). Sustainability behaviors among college students: an application of the VBN theory. Environmental Education Research, 24(2), 245–262. https://doi.org/10.1080/13504622.2016.1250151

Widegren, Örjan. (1998). The New Environmental Paradigm and personal norms. Environment & Behavior, 30, 75-100.

Wynveen, C. J., Wynveen, B. J., & Sutton, S. G. (2015). Applying the Value-Belief-Norm Theory to Marine Contexts: Implications for Encouraging Pro-Environmental Behavior. Coastal Management, 43(1), 84–103. https://doi.org/10.1080/08920753.2014.989149

Yakut, E. (2021). A VBN theory view on pro-environmental behavior and life satisfaction: Turkey’s recent legislation on plastic carry bags. Curr Psychol. 40, 1567–1579. https://doi.org/10.1007/s12144-021-01353-y

Descàrregues

Publicades

2024-09-18

Com citar

Aguilar Briceño, Rosangela, Ana Tomás Miralles, and Chele Esteve Sendra. 2024. “Deixalla plàstica I Creació artística: Un Model d’Estudi De Casos Per a Instal·lacions Participatives a l’Espai Públic”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 66 (1). https://doi.org/10.1344/waterfront.2024.66.01.