Deixalla plàstica i creació artística

Un model d'Estudi de Casos per a Instal·lacions Participatives a l'Espai Públic

Resum

La preocupació creixent per la contaminació generada pels plàstics derivats del petroli representa un dels reptes ambientals més urgents a nivell global en l'actualitat. L'ús generalitzat de plàstics en una àmplia gamma de productes, combinat amb una gestió inadequada dels residus, ha provocat una acumulació massiva d'aquests materials en entorns naturals com oceans, rius, sòls i diversos ecosistemes. Aquesta problemàtica no només afecta la biodiversitat i la qualitat de vida de les comunitats, sinó que també planteja interrogants ètics i de sostenibilitat per a les generacions presents i futures.

En aquest context d'urgència ambiental, és necessari explorar i promoure solucions innovadores i sostenibles que aborden de manera integral la problemàtica dels plàstics i fomenten una cultura de reducció, reutilització i reciclatge. Dins d'aquest marc, l'art emergeix com una poderosa eina capaç de generar consciència, transformació social i ambiental, així com inspirar canvis significatius en les pràctiques individuals i col·lectives.

L'article se centra en el desenvolupament d'un model d'avaluació per a l'Art Públic Participatiu que utilitza deixalles plàstiques com a material artístic. Aquest enfocament, conegut com upcycling o supra-reciclatge, té com a objectiu principal la reutilització creativa dels plàstics en la creació d'obres artístiques. A més de la seva funció estètica, aquestes obres transmeten missatges poderosos sobre sostenibilitat, consum responsable i gestió de residus. Aquest estudi analitza com l'art pot ser una eina efectiva per abordar reptes ambientals globals en transformar deixalles en recursos artístics i educatius.

Per a fonamentar i enriquir aquest estudi, es recorre a diverses corrents teòriques i disciplines, que van des de la sociologia ambiental fins a la psicologia social i l'ecologia cultural. Entre les teories i enfocaments rellevants es troben la "Teoria del valor, les normes i les creences cap al medi ambient" de Stern et al. (2000), que proporciona un marc conceptual per comprendre com es construeixen i transformen les actituds i comportaments cap a l'entorn natural. A més a més, es considera la "Psicologia social dels objectes" de Mead (1932), que explora la relació entre els individus, els objectes i la identitat personal en el context de la societat contemporània. A més, s'aborda la "Teoria de la Brossa" de Thompson (1979), que analitza l'evolució del valor social dels objectes, incloent les deixalles, en el context de la cultura material i el consum.

La metodologia proposada per a l'avaluació d'aquests projectes artístics participatius es fonamenta en un conjunt de variables fonamentals que abasten aspectes com el grau de participació comunitària en la creació de les obres, la selecció i ús innovador de materials plàstics, l'impacte ambiental de les instal·lacions artístiques, la integració amb l'entorn urbà o natural, així com el missatge temàtic i simbòlic que transmeten les obres a l'audiència.

Aquest model d'avaluació no només busca valorar la qualitat estètica i conceptual de les obres, sinó també el seu impacte social, educatiu i ambiental. Des d'una perspectiva més ampla, aquest enfocament d'Art Públic Participatiu centrat en la reutilització creativa de deixalles plàstiques representa una oportunitat única per transformar la percepció i les pràctiques relacionades amb els residus i el consum a la nostra societat.

En resum, aquest article aborda el paper crucial que exerceix l'art, especialment quan s'integra en projectes participatius que inclouen la reutilització creativa de deixalles plàstiques. S'examina com aquest enfocament pot ser fonamental en la sensibilització, educació i mobilització de la societat cap a pràctiques més sostenibles i conscients. A més del seu impacte en l'àmbit artístic, aquest enfoc.