Agrupacions musicals juvenils: models funcionals per a la motivació acadèmica dels adolescents

Salvador Oriola Requena, Josep Gustems Carnicer, Gemma Filella Guiu

Resum


INTRODUCCIÓ. L’adolescència és una etapa vital en la qual tenen lloc nombrosos canvis, tant externs com interns, que poden comportar certs problemes d’ajustament. En aquesta etapa tan dinàmica, la motivació tindrà un paper fonamental sobretot en àmbits com l’aprenentatge o el rendiment acadèmic. Tant a la Comunitat Valenciana com a Catalunya, molts adolescents formen part d’una agrupació musical juvenil gràcies a l’extensa xarxa de bandes i corals que hi ha en els dos territoris. MÈTODE. Aquest article és un estudi exploratori que té com a principal objectiu conèixer el grau de motivació acadèmica que tenen els adolescents músics integrants d’una banda o una coral (grup experimental), i saber si és igual que el grau de motivació d’un grup control, format per adolescents no músics. Per això s’ha aplicat el qüestionari MOT a una mostra formada per 1.315 adolescents. RESULTATS. Els resultats obtinguts mostren que els adolescents músics tenen un nivell alt de motivació acadèmica, significativament més elevat que els adolescents del grup control, que tenen un nivell moderat. DISCUSSIÓ. Aquests resultats estan en la línia d’altres investigacions que confirmen que la pràctica musical influeix de manera positiva en la formació integral dels joves.


Paraules clau


Motivació acadèmica; Agrupacions musicals; Adolescència

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Andreu, M. (2012). L'assoliment de les competències bàsiques en alumnes de centres integrats de primària i música (Tesis doctoral, departamento de Didáctica de la Expresión de la Música, Artes Plásticas y Educación Corporal, Universitat Autònoma de Barcelona, España). Recuperado de http://hdl.handle.net/10803/96516

Bringué, X., y Sábada, C. (2011). La generación interactiva en España: niños y adolescentes ante las pantallas. Barcelona: Ariel.

Broh, B. A. (2002). Linking extracurricular programming to academic achievement: Who benefits and why? Sociology of Education, 75, 69-95. http://doi.org/10.2307/3090254

Campayo, E. A., y Cabedo, A. (2016). Música y competencias emocionales: posibles implicaciones para la mejora de la educación musical. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 13, 124-139. http://doi.org/10.5209/RECIEM.51864

Chung, B. (2010). Music making and the Well Tempered Life. Understanding Our Gift, 22(4), 3-5.

Cohen, R. S. (1997). The Musical Society Community Bands of Valencia, Spain: A global study of their administration, instrumentation, repertoire and performance activities (Tesis doctoral inédita, Northwestern University, EEUU).

Díaz, M. (2001). La música en la educación primaria y en las escuelas de música: la necesaria coordinación (Tesis doctoral, departamento de Didáctica de la Expresión Musical, Universidad del País Vasco, España).

Fernández, N. S. (2014). Las agrupaciones corales y su contribución al bienestar de las personas. Percepción de las aportaciones del canto coral (Tesis doctoral, departamento de Humanidades, Universidad Carlos III de Madrid, España). Recuperado de http://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/18185

Ferrer, R. (2011). El cant coral infantil i juvenil educa en valors, hàbits i competències (Tesis doctoral, departamento de Artes Visuales y Educación, Universitat de Girona, España). Recuperado de http://hdl.handle.net/10803/77826

Giné, N., y Piqué, B. (2010). Components del procés interactiu que afavoreixen la formació de l’alumnat a l’educació secundària obligatòria. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 3(1), 66-83. http://doi.org/10.1344/reire2010.3.1315

González, A. (2007). Modelos de motivación académica: una visión panorámica. Revista Electrónica de Motivación y Emoción, 10(25). Recuperado de http://reme.uji.es/articulos/numero25/article1/article1.pdf

Hallam, S., y Creech, A. (Eds.) (2010). Music Education in the 21st Century in the United Kingdom. Londres: Institute of Education, University of London.

Mack, O., Khare, A., Kramer, A., y Burgartz, T. (2016). Managing in a VUCA World. Basel: Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-319-16889-0

Marí, V. M., Bonete, B., Ceballos, G., Rengel, J., y Egoscozabal, M. (2016). Adolescentes y abuso de las tecnologías de la información y de la comunicación en la provincia de Cádiz. Recuperado de http://hdl.handle.net/10498/18340

Marina, J. A. (2015). Despertad al diplodocus: Una conspiración educativa para transformar la escuela... y todo lo demás. Barcelona: Grupo Planeta.

McClelland, D. C. (1984). Human Motivation. Oakland, NJ: Scott Foresman.

North, A., y Hargreaves, D. (2008). The Social and Applied Psychology of Music. Nueva York: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198567424.001.0001

Oriola, S., y Gustems, J. (2015). Música y adolescencia: usos, funciones y consideraciones educativas. Universitas Tarraconensis, Revista de Ciències de l’Educació, 2015(2), 27-42. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2015.2.660

Pintrich, P. R. (2000). An achievement goal theory perspective on issues in motivation terminology, theory, and research. Contemporary Educational Psychology, 25, 92-104. https://doi.org/10.1006/ceps.1999.1017

Pueyo, B., y Suárez, R. (2013). La buena adolescencia. Madrid: Grijalbo.

Reyes, M. C. (2011). El rendimiento académico de los alumnos de primaria que cursan estudios artísticos-musicales en la Comunidad Valenciana. (Tesis doctoral, departamento de Filosofía, Universitat de València, España). Recuperado de http://hdl.handle.net/10803/81333

Ryan, R. M., y Deci, E. L. (2002). An overview of self-determination theory: an organismic dialectic perspective. En E. L. Deci y R. M. Ryan (Eds.), Handbook of self-determination research (pp. 3-33). Rochester: The University of Rochester Press.

Sáez, A. (2008). Cuestionario de motivación académica para los alumnos. Recuperado de http://fresno.pntic.mec.es/~emod0002/motivacion.htm

Santrock, J. (2006). Psicología de la educación. México: McGraw Hill Interamericana.

Schellenberg, E. G., y Weiss, M. W. (2013). Music and cognitive abilities. En D. Deutsch (Ed.), The psychology of music (pp. 499-550). Amsterdam: Elsevier. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-381460-9.00012-2

Secadas, F. y Serrano, G. (1981). Psicología evolutiva: Edad 14 años. Barcelona: CEAC.

Soria-Urios, G., Duque, P., y García-Moreno, J. M. (2011). Música y cerebro (II): Evidencias cerebrales del entrenamiento musical. Revista de Neurología, 53(12), 739–746.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/reire2018.11.220577

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c) 2018 Salvador Oriola Requena, Josep Gustems Carnicer, Gemma Filella Guiu

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona