Adaptació d’una bateria per a l’avaluació de prerequisits per a l’aprenentatge d’Estadística en Psicologia

Joan Guàrdia-Olmos; Maribel Peró; Núria Mancho-Fora; Laia Farràs-Permanyer

doi:10.1344/reire2012.5.2525

Autors/ores

Joan Guàrdia-Olmos Universitat de Barcelona
Maribel Peró Universitat de Barcelona
Núria Mancho-Fora
Laia Farràs-Permanyer

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2012.5.2525

Paraules clau:

Docència en estadística, Ansietat, Avaluació, Qüestionari, Anàlisi psicomètric, Rendiment

Resum

Les recerques recents sobre docència universitària en estadística s’han centrat en identificar les principals variables que afecten al rendiment acadèmic. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les propietats psicomètriques de quatre qüestionaris (SAS, SATS, MSES-R, PMP) disposats en una bateria de prerequisits per a l’aprenentatge de l’estadística i, per tant, potencials predictors del rendiment. Mètode: La bateria es va administrar a una mostra de 96 estudiants del Grau en Psicologia de la Universitat de Barcelona durant el curs acadèmic 2010-2011 en l’assignatura de Tècniques de Recerca. Resultats: Totes les escales van mostrar alts valors en els coeficients de consistència interna. En relació a la validesa, es van trobar correlacions significatives en sentit negatiu entre els factors teòrics del SAS i del SATS. Les puntuacions d’autoeficàcia davant els problemes matemàtics estaven fortament relacionades amb el rendiment en matemàtiques. Les anàlisis factorials van mostrar una solució de cinc factors per al SAS i una solució unifactorial per al MSES-R.

Referències

Ayora, A. (1993). Ansiedad en situaciones de evaluación o examen, en estudiantes secundarios de la ciudad de Loja (Ecuador). Revista Latinoamericana de Psicología, 25 (3), 425-431.

Baloglu, M., y Koçak, R. (2006). A multivariate investigation of differences in mathematics anxiety. Personality and Individual Differences, 40, 1325-1335.

Bandura, A., Caprara, G. V., Barbaranelli, C, Gerbino, M., y Pastorelli, C. (2003). Role of self-regulatory efficacy in diverse spheres of psychosocial functioning. Child Development, 74(3), 769-782.

Bruch, M. A., Juster, H. R., y Kaflowitz, N. (1983). Relationships of cognitive components of test anxiety to test performance: implications for research and treatment. Journal of Counseling Psychology, 30(4), 527-536.

Cashin, S. E., y Elmore, P. B. (2005). The Survey of Attitudes Towards Statistics Scale: a construct validity study. Educational and Psychology Measurement, 65(3), 509-524.

Chiesi, F., y Primi, C. (2009). Assessing statistics attitudes among college students: psychometric properties of the Italian version of the Survey of Attitudes Towards Statistics (SATS). Learning and Individual Differences, 19, 309-313.

Chiesi, F., Primi, C., y Carmona, J. (2011). Measuring statistics anxiety: cross-country validity of the Statistical Anxiety Scale (SAS), Journal of Psychoeducational Assessment, 29(6), 559-569.

Dauphinee, T. L., Schau, C., y Stevens, J. J. (1997). Survey of Attitudes Towards Statistics: factor structure and factorial invariance for women and men. Structural Equational Modeling, 4(2), 129-141.

Feinberg, L. B., y Halperin, S. (1978). Affective and cognitive correlates of course performance in introductory statistics. Journal of Experimental Education, 46(4), 11-18.

Fernández-Castillo, A. (2009). Ansiedad durante pruebas de evaluación académica: influencia de la cantidad de sueño y la agresividad. Salud Mental, 32(6).

Galassi, J. P., Fierson, H. T., y Siegel, R. G. (1984). Cognitions, test anxiety, and test performance: a closer look. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 52(2), 319-320.

Galli, S., Chiesi, F., y Primi, C. (2011). Measuring mathematical ability needed for non-mathematical majors: The construction of a scale applying IRT and differential item functioning across educational contexts. Learning and Individual Differences, 21, 392-402.

García, M. V., Alvarado, J. M., y Jiménez, A. (2000). La predicción del rendimiento académico: regresión lineal versus regresión logística. Psicothema, 12(2), 248-252.

Garrido, I., y Rojo, C. (1996). Motivación, cognición y rendimiento. Revista de Psicología General y Aplicada, 49(1), 5-12.

Guàrdia, J., Freixa, M., Peró, M., Turbany, J. Cosculluela, A., Barrios, M., y Rifà, X. (2006). Factors related to the academic performance of students in the statistics course in Psychology. Quality and Quantity, 40, 661-674.

Guàrdia-Olmos, J., Freixa-Blanxart, M., Turbany-Oset, J., y Peró-Cebollero, M. (2008). Collaborative learning in the teaching of statistics in Psychology: An alternative to traditional teaching. Revista de Formación e Innovación Educativa Universitaria, 1(4), 96-106.

Hilton, S. C., Schau, C., y Olsen, J. A. (2004). Survey of Attitudes Towards Statistics: factor structure invariance by gender and by administration time. Structural Equation Modeling, 11(1), 92-109.

Hoffman, B. (2010). “I think I can but I’m afraid to try”: The role of self-efficacy beliefs and mathematics anxiety in mathematics problem-solving efficiency. Learning and Individual Differences, 20, 276-283.

Kitsantas, A., Ware, H. W., y Cheema, J. (2010). Predicting mathematics achievement from mathematics efficacy: does analytical method make a difference? The International Journal of Educational and Psychological Assessment, 5, 25-44.

Kottke, J. L. (2000). Mathematical proficiency, statistics knowledge, attitudes toward statistics, and measurement course performance. College Student Journal, 34(3), 334-347.

Kranzler, J. H., y Pajares, F. (1997). An exploratory factor analysis of the Mathematic Self-Efficacy Scale-Revised (MSES-R). Measurement and evaluation in counseling and development, 29(4), 215-228.

Lester, D. (2007). Predicting performance in a psychological statistics course. Psychogical Reports, 101(1), 33.

Peró, M., Turbany, J., Freixa, M., Guàrdia, J., Barrios, M. T., Ferrer, R. y Galán, F. (2004). Evaluación de la implementación de un CD-ROM de estadística descriptiva en la asignatura de Análisis de Datos en Psicología. Metodología de las ciencias del Comportamiento, Volumen Especial, 485-490.

Prieto, G., y Muñiz, J. (2000). Un modelo para evaluar la calidad de los tests utilizados en España. Papeles del Psicólogo, 77.

Roces, C., González, M. C., y Touron, J. (1997). Expectativas de aprendizaje y rendimiento de los alumnos universitarios. Revista de Psicología de la Educación, 22, 99-123.

Reteguiz, J. (2006). Relationship between anxiety and standardized patient test performance in the medicine clerkship. Journal of General Internal Medicine, 21(5), 415-418.

Rosario, P., Nuñez, J.C., Salgado, A., González-Pineda, J.A., Valle, A., Joly, C., y Bernardo, A. (2008). Ansiedad ante los exámenes: relación con variables personales y familiares. Psicothema, 20 (4), 563-570.

Schau, C., Stevens, J., Dauphinee, T. L., y Del Veccio, A. (1995). The development and validation of the Survey of Attitudes Towards Statistics. Educational and Psychological Measurement, 55(5), 868-875.

Vigil-Colet, A., Lorenzo-Seva, U., y Condon, L. (2008). Development and validation of the Statistical Anxiety Scale. Psicothema, 20(1), 174-180.

Zohar, D. (1998). An additive model of test anxiety: role of exam-specific expectations. Journal of Educational Psychology, 90(2), 330-340.