Validació preliminar de l’escala d’autoeficàcia estadística en estudiants del grau de Medicina espanyols: anàlisi factorial confirmatòria

Javier Santabárbara, Raúl López-Antón

Resum


Introducció: La bioestadística és fonamental en la medicina basada en l’evidència. Per a un millor acompliment en l’aprenentatge d’aquesta matèria pensant en els futurs metges, és crucial l’anàlisi de l’autoeficàcia en estadística dels estudiants de Medicina durant la seva formació acadèmica. Objectiu: Dur a terme un estudi preliminar de traducció i validació d’una escala d’autoeficàcia en estadística en una mostra d’estudiants del grau de Medicina. Mètode: Estudi de validació de l’escala current statistics self-efficacy (CSSE) per mesurar l’autoeficàcia en estadística en una mostra de quaranta estudiants de primer curs del grau de Medicina a la Universitat de Saragossa. Resultats: L’anàlisi factorial confirmatòria va permetre verificar que el model unidimensional de la CSSE s’ajusta adequadament a les dades obtingudes en la nostra mostra d’estudiants de Medicina. Conclusions: Els resultats indiquen que l’instrument té unes propietats psicomètriques adequades que permeten avaluar l’autoeficàcia en estadística a estudiants universitaris espanyols que cursen el grau de Medicina. D’aquesta manera, l’escala es constitueix com una eina important per als plans de formació en Medicina, i se suggereix la seva utilització per a una millora en la qualitat de l’ensenyament i de l’aprenentatge d’aquest grau en particular.

Paraules clau


Autoeficàcia en estadística; Validació; Estudiants de Medicina; Grau

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Bandura, A. (1987). Pensamiento y Acción. Barcelona: Martínez Roca.

Batista-Fogueta, J. M., Coendersb, G., y Alonso, J. (2004). Análisis factorial confirmatorio. Su utilidad en la validación de cuestionarios relacionados con la salud. Medicina Clínica (Barcelona), 122(1), 1–7. https://dx.doi.org/10.1157/13057542

Bentler, P. M. (1990). Comparative fit indexes in structural models. Psychological Bulletin, 107(2), 238–246. https://dx.doi.org/10.1037//0033-2909.107.2.238

Britner, S. L., y Pajares, F. (2001). Self-efficacy beliefs, motivation, race and gender in middle school science. Journal of Women and Minorities in Science and Engineering, 7(4), 271–285. https://dx.doi.org/10.1615/jwomenminorscieneng.v7.i4.10

Browne, M. W., y Cudeck, R. (1989). Single sample cross-validation indices for covariance structures. Multivariate Behavioral Research, 24(4), 445–455. https://dx.doi.org/10.1207/s15327906mbr2404_4

Byrne, B. M. (2010). Structural equation modeling with Amos. Basic concepts, applications and programming (2ª ed.). Nueva York (NY): Routlege-Taylor and Francis Group.

Cronbach, L. J. (1951). Coefficient alpha and the internal structure of tests. Psychometrika, 16(3), 297– 334. https://dx.doi.org/10.1007/bf02310555

Dawson, G. F. (2009). Interpretación fácil de la bioestadística. La conexión entre la evidencia y las decisiones médicas. Barcelona: Elsevier.

Finney, S. J., y Schraw, G. (2003). Self-efficacy beliefs in college statistics courses. Contemporary Educational Psychology, 28(2), 161–186. https://dx.doi.org/10.1016/S0361-476X(02)00015-2

Garson, D. (2013). Factor Analysis. Asheboro: North Caroline State University Press.

Gefen, D., Straub, D., y Boudreau, M. C. (2000). Structural equation modeling and regression: guidelines for research practice. Communications of the Association for Information Systems, 4, 1–79. https://dx.doi.org/10.17705/1CAIS.00407

Hu, L., y Bentler, P. (1995). Evaluating model fit. En R. Hoyle (ed.), Structural equation modelling: Concepts, issues and applications (pp. 76–99). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.

Jöreskog, K. (1969). A general approach to confirmatory maximum likelihood factor analysis. Psychometrika, 34(2), 183–202. https://dx.doi.org/10.1007/bf02289343

Kline, R. B. (2016). Principles and practice of structural equation modeling (4.a ed.). Nueva York: The Guilford Press.

Mulaik, S. A., James, R. L.,Van Alstine, J., Bennett, N., Lind, S., y Stilwell, C. D. (1989). Evaluation of goodness-of-fit indices for structural equation models. Psychological Bulletin, 105(3), 430–445. https://dx.doi.org/10.1037/0033-2909.105.3.430

Pajares, F., y Miller, M. D. (1994). The role of self-efficacy and selfconcept beliefs in mathematical problem-solving: A path analysis. Journal of Educational Psychology, 86(2), 193–203. https://dx.doi.org/10.1037/0022-0663.86.2.193

Perry, J. L., Nicholls, A. R., Clough, P. J., y Crust, L. (2015). Assessing Model Fit: Caveats and Recommendations for Confirmatory Factor Analysis and Exploratory Structural Equation Modeling. Measurement in Physical Education and Exercise Science, 19(1), 12–21. https://dx.doi.org/10.1080/1091367x.2014.952370

Prudon, P. (2015). Confirmatory factor analysis as a tool in research using questionnaires: a critique. Comprehensive Psychology, 4, 1–19. https://dx.doi.org/10.2466/03.cp.4.10

Raubenheimer, J. E. (2004). An item selection procedure to maximize scale reliability and validity. South African Journal of Psychology, 30(4), 59–64.

Richardson, M., Abraham, C., y Bond, R. (2012). Psychological correlates of university students’ academic performance: A systematic review and meta-analysis. Psychological Bulletin, 138(2), 353–387. https://dx.doi.org/10.1037/a0026838

Robbins, S. B., Lauver, K., Le, H., Davis, D., Langley, R., y Carlstrom, A. (2004). Do psychosocial and study skill factors predict college outcomes? A meta-analysis. Psychological Bulletin, 130(2), 261–288. https://doi.org/10.1037/0033-2909.130.2.261

Ruiz, M. A., Pardo, A., y San Martín, R. (2010). Modelos de Ecuaciones Estructurales. Papeles del Psicólogo, 31(1), 34–45.

Schermelleh-Engel, K., Moosbrugger, H., y Müller, H. (2003). Evaluating the fit of structural equation models: Tests of significance and descriptive goodness-of-fit measures. Methods of Psychological Research Online, 8(2), 23–74.

Thompson, B. (2003). Score Reliability: Contemporary Thinking on Reliability Issues. Thousand Oaks, CA: Sage.

Tomás-Marco, T., González-Romá, V., y Gómez Benito, J. (2000). Teoría de respuesta al ítem y análisis factorial confirmatorio: dos métodos para analizar la equivalencia psicométrica en la traducción de cuestionarios. Psicothema, 12(2), 540–544

Van de Vijver, F., y Hambleton, R. K. (1996). Translating tests: Some practical guidelines. European Psychologist, 1(2), 89–99. https://dx.doi.org/10.1027/1016-9040.1.2.89




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2019.12.228505



Copyright (c) 2019 Javier Santabárbara, Raúl López-Antón

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona