Anàlisi d’aplicacions de Realitat Augmentada per a la pràctica de futurs docents amb alumnes que presenten Trastorns de l’Espectre Autista

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2021.13.3

Paraules clau:

Educació Superior, Magisteri, Aplicacions, Realitat Augmentada (RA), Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)

Resum

Un dels mètodes que millor està responent a les demandes actuals de l’educació és la introducció de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). En aquesta línia, els futurs docents dels Graus de Mestre d’Educació Infantil i de Mestre d’Educació Primària cal que coneguin què és la Realitat Augmentada, una de les tendències més noves degut a la diversitat d’aplicacions que desenvolupen diferents àrees de continguts. La característica principal d’aquestes eines és la de permetre l’accés a la informació de la realitat del món i posa a disposició de la societat dades digitals en temps real. Per altra banda, degut a l’augment d’estudiants que presenten Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i tenint en compte la seva alta prevalença a les aules de les escoles i a la seva heterogeneïtat, existeix una notòria dificultat per  encertar en les intervencions educatives. En aquest sentit, aquest estudi té per objectiu el realitzar una revisió d’aplicacions de Realitat Augmentada,  que són favorables per al desenvolupament competencial en la intervenció amb l’alumnat que presenta TEA, que posteriorment, y en funció del context en què calgui treballar, seran útils per seleccionar la aplicació més adequada. Aquest treball s’emmarca en la línia de recerca del grup d’investigació de la Universidad de Alicante IncluTic (VIRGROB-321).

Referències

Adams, S., Freeman, A., Giesinger, C., Cummins, M., Yuhnke, B. (2016) NMC/CoSN Horizon Report: 2016 K-12 Edition. The New Media Consortium, Austin.

American Psychiatric Association (2013) Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.). American Psychiatric Association, Washington, DC.

Artigas-Pallarès, J., Paula, I. (2012) El autismo 70 años después de Leo Kanner y Hans Asperger. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 32(115), pp. 567-587.

Baron-Cohen, S. (2000) Theory of mind and autism: A fifteen year review. En: Baron-Cohen, S., TagerFlusberg, H., Cohen, D.J. (eds.), Understanding other minds. Perspectives from developmental cognitive neuroscience (pp. 3- 20). Oxford University Press, Oxford.

Bisquerra, R. (coord.) (2009) Metodología de la investigación educativa (2a ed). La Muralla, Madrid.

Cabero, J., Pérez, J.L. (2018) Validación del modelo TAM de adopción de la Realidad Aumentada mediante ecuaciones estructurales. Estudios sobre Educación, 34, pp. 129-153.

Cabero, J., Valencia, R. (2019) TIC para la inclusión: una mirada desde Latinoamérica. Aula Abierta, 48(2), pp. 139-146.

Caurcel, M.J., Gallardo, C., Rodriguez, A. (2019) Ciudades virtuales, educativas e igualitarias: las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y los niños con trastorno del espectro autista (TEA). Actas Icono 14, 1(1), pp. 148-163.

Cohen, A., Demchak, M. (2018) Use of visual supports to increase task independence in students with severe disabilities in inclusive educational settings. Education and Training in Autismand Developmental Disabilities, 53(1), pp. 84-99.

Da Silva, C.A., Fernandes, A.R., Grohmann, A.P. (2015) STAR: Speech Therapy with augmented reality for children with autism spectrum disorders. En: Cordeiro, J., Hammoudi, S., Maciaszek, L., Camp, O., Filipe, J., (eds.), Enterprise Information Systems. ICEIS 2014. Lecture Notes in Business Information Processing, vol 227 (pp. 379-396). Springer, Cham.

De la Horra, I. (2017) Realidad aumentada, una revolución educativa. EDMETIC, Revista de Educación Mediática y TIC, 6(1), pp. 9-22.

Durall, E., Gros, B., Maina, M., Johnson, L., Adams, S. (2012) Perspectivas tecnológicas: educación superior en Iberoamérica 2012-2017. The new Media Consortium, Austin.

Fombona, J., Pascual, M.A. (2017) La producción científica sobre Realidad Aumentada, un análisis de la situación educativa desde la perspectiva SCOPUS. EDMETIC, Revista de Educación Mediática y TIC, 6(1), pp. 39-61.

Gardner, H. (1993) Multiple intelligences: The theory in practice. Basic Books, New York.

García, I., Peña-López, I., Johnson, L., Smith, R., Levine, A., Haywood, K. (2010) Informe Horizon: Edición Iberoamericana 2010. The new Media Consortium, Austin.

Herrera, G., Jordan, R., Gimeno, J. (2006) Exploring the advantages of augmented reality for intervention in ASD. En: Proceedings of the World Autism Congress, South Africa.

Johnson, L., Adams, S., Cummins, M., Estrada, V., Freeman, A., Ludgate, H. (2013) Technology outlook for Australian Tertiary Education 2013-2018: An nMC horizon Project Regional Analysis. The new Media Consortium, Austin.

Juhaňák, L., Zounek, J., Záleská, K., Bárta, O., Vlčková, K. (2019) The relationship between the age at first computer use and students’ perceived competence and autonomy in ICT usage: A mediation analysis. Computers & Education, 141, pp. 1-14.

Kanner, L. (1943) Autistic disturbances of affective contact. Nervous child, 2(3), pp. 217-250.

López, A., Miralles, P. (2018) La realidad aumentada en la formación del profesorado. Una experiencia en las prácticas del Máster de Profesorado de Enseñanza Secundaria. Campus Virtuales, 7(2), pp. 39-46.

Lorenzo, G., Lledó, A., Pomares, J., Roig, R. (2016) Design and application of an immersive virtual reality system to enhance emotional skills for children with autism spectrum disorders. Computers & Education, 98, pp. 192-205.

Milgram, P., Takemura, H., Utsumi, A., Kishino, F. (1995) Augmented reality: A class of displays on the reality-virtuality continuum. En: Das, H. (ed.), Procedings of telemanipulator and Telepresence Technologies (pp. 282-292). SPIE.

Morales, P., Roigé, J., Hernández, C., Voltas, N., Canals, J. (2018) Prevalence and characteristics of autism spectrum disorder among Spanish school-age children. Journal of Autism and Developmental Disorders, 48, pp. 3176-3190.

Nader-Grosbois, N., Day, J. (2011) Emotional cognition: theory of mind and face recognition. En: Matson, J.L., Sturney, P. (eds.), International handbook of autism and pervasive developmental disorders (pp. 274-281). Springer New York, New York.

Rivière, A. (1998) El tratamiento del autismo como trastorno del desarrollo: principios generales. En: Rivière, A., Martos, J. (coord.), El tratamiento del autismo. Nuevas perspectivas (pp. 23-60). Asociación de Padres de Personas con Autismo (APNA) e Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO), Madrid.

Robles, B.F. (2018) La utilización de objetos de aprendizaje de realidad aumentada en la enseñanza universitaria de educación primaria. IJERI: International Journal of Educational Research and Innovation, 9, pp. 90-104.

Roblizo, M.J., Cózar, R. (2015) Usos y competencias en TIC en los futuros maestros de educación infantil y primaria: hacia una alfabetización tecnológica real para docentes. Píxel-BIT. Revista de medios y educación, 47, pp. 23-39.

Roig, R., Lorenzo, A., Mengual, S. (2019) Utilidad percibida de la realidad aumentada como recurso didáctico en Educación Infantil. Campus Virtuales, 8(1), pp. 19-35.

Ruiz, D. (2011) Realidad Aumentada, educación y museos. Revista ICONO14 Revista Científica De Comunicación y Tecnologías Emergentes, 9(2), pp. 212-226.

UNESCO (2018) Las TIC en la educación. Obtenido de UNESCO, Organización de las Naciones Unidas para la Educación la Ciencia y la Cultur. Disponible en https://es.unesco.org/themes/tic-educacion

Vázquez, E., Gómez, J., Burgos, C.G., López, E. (2020) Realidad aumentada (RA) y procesos didácticos en la universidad: estudio descriptivo de nuevas aplicaciones para el desarrollo de competencias digitales. Psychology, Society, & Education, 12(2), pp. 275-290.

Villalustre, L., del Moral, M.E. (2017) Juegos perceptivos con realidad aumentada para trabajar contenido científico. Educação, Formação & Tecnologias, 10(1), pp. 36-46.

Walsh, J., Creighton, S., Rutherford, M. (2015) Emotion perception or social cognitive complexity: What drives face processing deficits in autism Spectrum disorder? Journal of Autism and Developmental Disorders, 46(2), pp. 615-623.

Descàrregues

Publicades

2021-01-30

Número

Secció

Articles