La capacitat d’aprenentatge i responsabilitat. L’ús d’indicadors per a la mesura de competències transversals
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2025.17.1Paraules clau:
Competències transversals, Indicador, Capacitat d’aprenentatge, Responsabilitat, Educació superiorResum
L’objectiu d’aquest treball és avaluar quantitativament la percepció dels estudiants universitaris de la seva capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, una competència transversal de la Universitat de Barcelona (UB). Es desenvolupa una metodologia que permet avaluar el grau d’autoconeixement i autoregulació que, durant el procés d’aprenentatge, aconsegueixen els estudiants universitaris. Concretament, aquesta metodologia es basa en dues enquestes (una a l’inici del curs i una altra al final), per mesurar la percepció dels estudiants sobre la seva pròpia competència d’aprenentatge i responsabilitat a l’inici i el grau de compliment de les seves expectatives inicials al final del curs. L’estudi va ser realitzat sobre una mostra de més de 1500 estudiants de primer curs d’universitat durant dos cursos (2019-2021), ja que molts estudis han identificat el primer any com un moment clau per explicar la continuïtat i l’èxit a la Universitat. Els nostres resultats assenyalen que les expectatives inicials de l’alumnat estan per sobre de l’activitat que desenvolupa realment al llarg d’un curs. La seva presa de consciència es produeix a posteriori, quan observen que no han assolit allò que s’havien proposat a l’inici. Un estudi continuat amb aquests indicadors permetria abordar abans les dificultats d’aprenentatge i avaluar l’impacte d’utilitzar diferents mesures per evitar la deserció.
Referències
Alcañiz-Zanón, M., Riera-Prunera, C., y Claveria-González, O. (2013). La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa: una visió des del seu entorn professional. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 6(2), 64-85. https://doi.org/10.1344/reire2013.6.2625
Alcañiz-Zanón, M., Alemany, R., Bolancé, C., Chuliá, H., Riera-Prunera, C., y Santolino, M. (2016). Importància de les actituds i del progrés en competències sobre el rendiment acadèmic de l’estudiant. RIDU. Revista d’Innovació Docent Universitària, 8, 20-25. https://doi.org/10.1344/RIDU2016.8.3
Alsina, P., Boix, R., Burset, S., y Buscà, F. (2011). Evaluación por competencias en la universidad las competencias transversales. Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació & Ediciones Octaedro.
Álvarez, J. F., y Gisbert, M. (2015). Grado de alfabetización informacional del profesorado de Secundaria en España: Creencias y autopercepciones. Comunicar, 45, 187-194. https://doi.org/10.3916/C45-2015-20
Álvarez-Pérez, P. R., y López-Aguilar, D. (2017). Estudios sobre deserción académica y medidas orientadoras de prevención en la Universidad de La Laguna (España). Revista Paradigma, 38(1), 48-71. http://historico.upel.edu.ve:81/revistas/index.php/paradigma/article/view/5700
Balcar, J. (2014). Soft Skills and Their Wage Returns: Overview of Empirical Literature. Review of Economic Perspectives, 14(1), 3-15. https://doi.org/10.2478/revecp-2014-0001
Bartual, T., Turmo, J., Adillón, R., García, X., y Simò, M. (2016). Les competències professionals dels titulats universitàris d’ADE: valoració de les necessitats formatives. RIDU. Revista d’Innovació Docent Universitària, 8, 44-55. https://doi.org/10.1344/RIDU2016.8.6
Betti, A., Biderbost, P., y García, A. (2022). Developing Students’ “Soft Skills” through the Flipped Classroom: Evidence from an International Studies Class. International Studies Perspectives, 23(1), 1-24. https://doi.org/10.1093/isp/ekab014
Bezanilla, M. J., García, A. M., Paños, J., y Poblete, M. (2019). A model for the evaluation of competence-based learning implementation in higher education institutions: Criteria and indicators. Tuning Journal for Higher Education, 6(2), 127-174. https://doi.org/10.18543/tjhe-6(2)-2019pp127-174
Brooman, S., y Darwent, S. (2014). Measuring the beginning: a quantitative study of the transition to higher education. Studies in Higher Education, 39(9), 1523-1541. https://doi.org/10.1080/03075079.2013.801428
Buizard, J. M. (2015a). Perception consciente ou perception inconsciente: quel rapport entre perception et conscience? L’Évolution Psychiatrique, 80(4), 740-749. https://doi.org/10.1016/j.evopsy.2015.02.001
Buizard, J. M. (2015b). De la séparation entre perception et conscience. L’Évolution Psychiatrique, 80(1), 29-40. https://doi.org/10.1016/j.evopsy.2013.07.005
Busse, V. (2013). Why do first-year students of German lose motivation during their first year at university? Studies in Higher Education, 38(7), 951-971. https://doi.org/10.1080/03075079.2011.602667
Carreras-Marín, A., Blasco, Y., Badia-Miró, M., Bosch, M., Morillo, I., Cairo-i-Céspedes, G., y Casares-Vidal, M. D. (2014). The importance of perceptions on the learning process. using rubrics to assess and improve general skills in learning of economics. INTED2014 Proceedings, 5477-5482.
Carreras-Marín, A., Blasco, Y., Badia-Miró, M., Bosch, M., Morillo, I., Cairó-i-Céspedes, G., y Casares-Vidal, M. D. (2013). The promotion and assessment of generic skills from interdisciplinary teaching teams. Proceedings of EDULEARN13 Conference, 201-207.
Casanellas, M., Camós, M., Medir, L., Montolio, D., Sibina, D., Solé, M., y Sayós, R. (2013). Rúbriques per a la valoració de la competència transversal de capacitat d’aprenentatge. OMADO (Objectes i MAterials DOcents, 1-4. http://hdl.handle.net/2445/46986
Christie, H., Tett, L., Cree, V. E., Hounsell, J., y McCune, V. (2008). ‘A real rollercoaster of confidence and emotions’: learning to be a university student. Studies in Higher Education, 33(5), 567-581. https://doi.org/10.1080/03075070802373040
Clemente-Ricolfe, J. S., y Escribá-Pérez, C. (2013). Análisis de la percepción de las competencies genéricas adquiridas en la Universidad. Revista de Educación, 362, 535-561. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2013-362-241
Coertjens, L., Brahm, T., Trautwein, C., y Lindblom-Ylänne, S. (2017). Students’ transition into higher education from an international perspective. Higher Education, 73, 357-369. https://doi.org/10.1007/s10734-016-0092-y
Crespí, P., y García-Ramos, J. M. (2021). Competencias genéricas en la universidad. Evaluación de un programa formativo. Educación XX1, 24(1), 297-327. https://doi.org/10.5944/educxx1.26846
Crozier, G., y Reay, D. (2011). Capital accumulation: working-class students learning how to learn in HE. Teaching in Higher Education, 16(2), 145-155. https://doi.org/10.1080/13562517.2010.515021
Cukier, W., Hodson, J., y Omar, A. (2015). Soft Skills are Hard: A Review of the Literature. Ryerson University.
Culver, K. C., Bowman, N. A., y Pascarella, E. T. (2021). How Students’ Intellectual Orientations and Cognitive Reasoning Abilities and May Shape Their Perceptions of Good Teaching Practices. Research in Higher Education, 62(6), 765-788. https://doi.org/10.1007/s11162-021-09625-z
Dabbagh, N., y Fake, H. (2017). College Students’ Perceptions of Personal Learning Environments Through the Lens of Digital Tools, Processes and Spaces. Journal of New Approaches in Educational Research, 6(1), 28-36. https://doi.org/10.7821/naer.2017.1.215
Deming, D. J. (2017). The growing importance of social skills in the labor market. Quarterly Journal of Economics, 132(4), 1593-1640. https://doi.org/10.1093/qje/qjx022
Donnelly, M., Lazetic, P., Sandoval-Hernández, A., Kameshwara, K. K., y Whewall, S. (2019). An Unequal Playing Field: Extra-Curricular Activities, Soft Skills and Social Mobility. Social Mobility Commission.
Fryer, L. K. (2017). (Latent) transitions to learning at university: A latent profile transition analysis of first-year Japanese students. Higher Education, 73, 519-537. https://doi.org/10.1007/s10734-016-0094-9
García-Valcárcel, A., Casillas, S., y Basilotta, V. (2020). Validation of an Indicator Model (INCODIES) for Assessing Student Digital Competence in Basic Education. Journal of New Approaches in Educational Research, 9(1), 110-125. https://doi.org/10.7821/naer.2020.1.459
Heckman, J. J., y Kautz, T. (2012). Hard evidence on soft skills. Labour Economics, 19(4), 451-464. https://doi.org/10.1016/j.labeco.2012.05.014
Hursen, C. (2011). Psychological Counselling and Guidance Department’s Students Assesment on Learning to Learn Perception of Competence. Procedia, social and behavioral sciences, 30, 2452-2456. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2011.10.478
Hussey, T., y Smith, P. (2010). Transitions in higher education. Innovations in Education and Teaching International, 47(2), 155-164. https://doi.org/10.1080/14703291003718893
Joshi, A., Kale, S., Chandel, S., y Pal, D. K. (2015). Likert Scale: Explored and Explained. Current Journal of Applied Science and Technology, 7(4), 396-403. https://doi.org/10.9734/BJAST/2015/14975
Kezar, A. J., y Kinzie, J. (2006). Examining the ways institutions create student engagement: The role of mission. Journal of College Student Development, 47(2), 149-172. https://doi.org/10.1353/csd.2006.0018
Klemenčič, M., y Chirikov, I., (2015). How Do We Know How Students Experience Higher Education? On the Use of Student Surveys. En A. Curaj, L. Matei, R. Pricopie, J. Salmi, y P. Scott (Eds.), The European Higher Education Area (pp. 361-379). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-20877-0_24
Lizzio, A., y Wilson, K. (2004). First-year students’ perceptions of capability. Studies in Higher Education, 29(1), 109-128. https://doi.org/10.1080/1234567032000164903
López, M. C., Léon, M. J., y Pérez, P. (2018). El enfoque por competencias en el contexto universitario español. La visión del profesorado. Revista de Investigación Educativa, 36(2), 529-545. https://doi.org/10.6018/rie.36.2.314351
Marimon, F., Mas-Machuca, M., Berbegal-Mirabent, J., y Llach, J. (2017). UnivQual: a holistic scale to assess student perceptions of service quality at universities. Total Quality Management & Business Excellence, 30(1-2), 184-200. https://doi.org/10.1080/14783363.2017.1302795
Mercer-Mapstone, L. D., y Matthews, K. E. (2017). Student perceptions of communication skills in undergraduate science at an Australian research-intensive university. Assessment & Evaluation in Higher Education, 42(1), 98-114. https://doi.org/10.1080/02602938.2015.1084492
Moore, J., y Loh, S. (2022). Alumni Assessments of Soft Skill Formation in an Extended Simulation. International Studies Perspectives, 23(1), 25-40. https://doi.org/10.1093/isp/ekaa021
Moreno, A., y Martín, E. (2007). The development of learning to learn in Spain. The curriculum journal, 18(2), 175-193. https://doi.org/10.1080/09585170701446028
OECD (2017). Getting Skills Right: Skills for Jobs Indicators. OECD. https://doi.org/10.1787/9789264277878-en
Parasuraman, A., Zeithaml, V. A., y Berry, L. L. (1988). SERVQUAL: A multiple-item scale for measuring consumer perceptions of service quality. Journal of Retailing, 64(1), 12-40.
Parker, J. D. A., Summerfeldt, L. J., Hogan, M. J., y Majeski, S. A. (2004). Emotional intelligence and academic success: Examining the transition from high school to university. Personality and Individual Differences, 36(1), 163-172. https://doi.org/10.1016/S0191-8869(03)00076-X
Persky, A. M., Lee, E., y Schlesselman, L. S. (2020). Perception of Learning Versus Performance as Outcome Measures of Educational Research. American Journal of Pharmaceutical Education, 84(7), 993-1000. https://doi.org/10.5688/AJPE7782
Ramsden, P. (1979). Student learning and perceptions of the academic environment. Higher Education, 8, 411-427. https://doi.org/10.1007/BF01680529
Ratelle, C. F., Guay, F., Larose, S., y Senécal, C. (2004). Family correlates of trajectories of academic motivation during a school transition: A semiparametric group-based approach. Journal of Educational Psychology, 96(4), 743-754. https://doi.org/10.1037/0022-0663.96.4.743
Rubio, M. J., Torrado, M., Quirós, C., y Valls, R. (2018). Autopercepción de las competencias investigativas en estudiantes de último curso de Pedagogía de la Universidad de Barcelona para desarrollar su Trabajo de Fin de Grado. Revista Complutense de Educación, 29(2), 335-354. https://doi.org/10.5209/RCED.52443
Ruiz-Morales, Y., García-García, M., Biencinto-López, C., y Carpintero, E. (2017). Evaluación de competencias genéricas en el ámbito universitario a través de entornos virtuales: Una revisión narrativa. RELIEVE, 23(2). https://doi.org/10.7203/relieve.23.1.7183
Sayós, R., Alsina, J., Boix, R., Burset, S., Buscà, F., Casanellas, M., Medir, Ll., Pujolà, J. -T., Solé, M., y Tilló, T. (2014). Competències transversals a les titulacions de grau de la Universitat de Barcelona. Orientacions per al seu desenvolupament. CE i Edicions Octaedro, S.L.
Schulz, B. (2008). The Importance of Soft Skills: Education beyond academic knowledge. Journal of Language and Communication, 146-156.
van Velzen, J. H. (2017). Measuring senior high school students’ self-induced self-reflective thinking. The Journal of Educational Research, 110(5), 494-502. https://doi.org/10.1080/00220671.2015.1129596
van Velzen, J. H. (2015). Are students intentionally using self-reflection to improve how they learn? Conceptualising self-induced self-reflective thinking. Reflective Practice, 16(4), 522-533. https://doi.org/10.1080/14623943.2015.1064378
Vanthournout, G., Gijbels, D., Coertjens, L., Donche, V., y Van Petegem, P. (2012). Students’ Persistence and Academic Success in a First-Year Professional Bachelor Program: The Influence of Students’ Learning Strategies and Academic Motivation. Education Research International, 2012, 1-10. https://doi.org/10.1155/2012/152747
Yepes-Baldó, M., Romeo, M., y Berger, R. (2013). Human Capital Questionnaire: Assessment of European nurses’ perceptions as indicators of human capital quality. Nursing and Health Sciences, 15(2), 229-234. https://doi.org/10.1111/nhs.12024
Yepes-Baldó, M., Romeo, M., Martín, C., García, M. Á., Monzó, G., y Besolí, A. (2016). Quality indicators: developing “MOOCs” in the European Higher Education Area. Educational Media International, 53(3), 184-197. https://doi.org/10.1080/09523987.2016.1236998
Zhou, K. (2017). Non-cognitive skills: Potential candidates for global measurement. European Journal of Education, 52(4), 487-497. https://doi.org/10.1111/ejed.12241
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Yolanda Blasco-Martel, Nabil El Bachiri, Sergi Lozano-Pérez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.
