La participació de l’alumnat en els processos d’avaluació en la docència universitària: autoavaluació i coavaluació

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2025.17.5

Paraules clau:

Autoavaluació, Coavaluació, Heteroavaluació, Innovació

Resum

En tot procés d’ensenyament-aprenentatge, l’avaluació s’utilitza com una eina clau per mesurar quantitativament el progrés dels estudiants. Tradicionalment, l’enfocament educatiu assignava al docent l’exclusiva responsabilitat d’avaluar. No obstant això, involucrar l’alumnat en el procés avaluatiu incrementa notablement les oportunitats d’optimitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per aquesta raó, resulta essencial introduir modificacions en l’enfocament de l’avaluació, particularment en l’àmbit universitari, combinant mètodes d’avaluació convencionals, com l’heteroavaluació, amb enfocaments més participatius que integrin l’autoavaluació i la coavaluació. Aquestes tècniques també han estat implementades en diverses universitats de la Unió Europea, facilitant que els estudiants desenvolupin competències en avaluació i retroalimentació. En aquest estudi, s’explora el nivell de coneixement i satisfacció dels alumnes amb l’ús d’aquestes metodologies en les assignatures “Estratègies de Màrqueting” i “Simulador Empresarial en Màrqueting” dels graus en ADE i DADE a la Universitat d’Alcalá. La investigació revela un notable nivell de satisfacció per part de l’alumnat respecte a la implementació d’aquestes metodologies innovadores de coavaluació i autoavaluació, demostrant una alta capacitat per dur-les a terme com a part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest treball, de caràcter exploratori, va emprar una metodologia quantitativa basada en enquestes realitzades a 82 estudiants. Les dades recollides van ser analitzades amb eines estadístiques i van permetre avaluar tant el coneixement com la percepció de l’alumnat respecte a l’autoavaluació i la coavaluació. Els resultats proporcionen una base per reflexionar sobre l’impacte d’aquestes metodologies innovadores en l’educació universitària i la seva capacitat per fomentar un aprenentatge més participatiu i democràtic.

Referències

Acedo, M. A., y Ruiz-Cabestre, F. J. (2011). Una experiencia sobre la evaluación autónoma o participativa: autoevaluación y evaluación por los compañeros. Arbor, 187(3), 183-187. https://doi.org/10.3989/arbor.2011.Extra-3n3142

Adachi, C., Tai, J. H. M., y Dawson, P. (2018). Academics’ perceptions of the benefits and challenges of self and peer assessment in higher education. Assessment & Evaluation in Higher Education, 43(2), 294-306. https://doi.org/10.1080/02602938.2017.1339775

Alain, L., Gallego, J. L., Navarro, A., y Rodríguez, A. (2020). Evaluation for teachers and students in higher education. Sustainability, 12(10), 4078. https://doi.org/10.3390/su12104078

Aydeniz, M., y Gilchrist, M. A. (2013). Using self-assessment to improve college students’ engagement and performance in introductory genetics. Necatibey Faculty of Education Electronic Journal of Science and Mathematics Education, 7(2), 1-17. https://dergipark.org.tr/en/download/article-file/39877

Basurto-Mendoza, S. T., Moreira-Cedeño, J. A., Velásquez-Espinales, A. N., y Rodríguez-Gámez, M. (2021). Autoevaluación, coevaluación y heteroevaluación como enfoque innovador en la práctica pedagógica y su efecto en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Polo del Conocimiento, 6(3), 828-845. https://doi.org/10.23857/pc.v6i3

Caba, G. M. (2023). Percepción de los estudiantes universitarios ante una estrategia de autoevaluación. Cuaderno de Pedagogía Universitaria, 20(39), 177-187. https://doi.org/10.29197/cpu.v20i39.495

Chica, E. (2011). Una propuesta de evaluación para el trabajo en grupo mediante rúbrica. Escuela Abierta, 14, 67-81.

Concina, E. (2022). The relationship between self- and peer assessment in higher education: a systematic review. Trends in Higher Education, 1(1), 41-55. https://doi.org/10.3390/higheredu1010004

Galindo-Domínguez, H. (2021). Complementariedad en la participación del alumnado en su proceso de evaluación: la autoevaluación, coevaluación y heteroevaluación. Congreso Internacional de Pedagogía, Cuba 2021.

Gómez, M. Á., y Quesada, V. (2017). Coevaluación o evaluación compartida en el contexto universitario: la percepción del alumnado de primer curso. Revista Iberoamericana de Evaluación Educativa, 10(2), 9-30. https://doi.org/10.15366/riee2017.10.2.001

Hidalgo, M. E. (2021). Reflexiones acerca de la evaluación formativa en el contexto universitario. Revista Internacional de Pedagogía e Innovación Educativa, 1(1), 189-210. https://doi.org/10.51660/ripie.v1i1.32

Järvelä, S., y Järvenoja, H. (2011). Socially constructed self-regulated learning and motivation regulation in collaborative learning groups. Teachers College Record, 113(2), 350-374. https://doi.org/10.1177/016146811111300205

Kirschner, P. A., Sweller, J., y Clark, R. E. (2006). Why minimal guidance during instruction does not work: an analysis of the failure of constructivist, discovery, problem-based, experiential, and inquiry-based teaching. Educational Psychologist, 41(2), 75-86. https://doi.org/10.1207/s15326985ep4102_1

Kulkarni, C., Wei, K. P., Le, H., Chia, D., Papadopoulos, K., Cheng, J., Koller, D., y Klemmer, S. R. (2013). Peer and self-assessment in massive online classes. ACM Transactions on Computer-Human Interaction, 20(6), 1-31. https://doi.org/10.1145/2505057

Ndoye, A. (2017). Peer/self assessment and student learning. International Journal of Teaching and Learning in Higher Education, 29(2), 255-269.

Orsmond, P., Merry, S., y Sheffield, D. (2006). A quantitative and qualitative study of changes in the use of learning outcomes and distractions by students and tutors during a biology poster assessment. Studies in Educational Evaluation, 32(3), 262-287. https://doi.org/10.1016/j.stueduc.2006.08.005

Penichet-Tomás, A., Pueo, B., Villalon-Gasch, L., y Jimenez-Olmedo, J. M. (2021). Análisis comparative del aprendizaje de la técnica de remo a través de diferentes tipos de evaluación en estudiantes universitarios. En I. Aznar, C. Rodríguez, Ramos, M., y G. Gómez (Eds.). Desafíos de la investigación y la innovación educativa ante la sociedad inclusiva (pp. 492-501). Dykinson, S.L. https://doi.org/10.2307/j.ctv2gz3s4b.42

Ponce-Aguilar, E. E., y Marcillo-García, C. E. (2020). Auto-evaluación y coevaluación: una experiencia en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Revista Científica Dominio de las Ciencias, 6(2), 246-260. https://doi.org/10.23857/dc.v6i3.1216

Rodríguez-Gómez, G., Ibarra-Sáiz, M. S., Gallego Noche, B., Gómez-Ruiz, M. -Á., y Quesada Serra, V. (2012). La voz del estudiante en la evaluación del aprendizaje: un camino por recorrer en la universidad. Relieve, 18(2), 1-21. https://doi.org/10.7203/relieve.18.2.1985

Santoveña-Casal, S. M. (2012). El proceso de enseñanza-aprendizaje a través de herramientas de comunicación síncrona: El caso de Elluminate Live. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 10(1), 447-474.

Struyven, K., Dochy, F., y Janssens, S. (2005). Students’ perceptions about evaluation and assessment in higher education: a review. Assessment & Evaluation in Higher Education, 30(4), 325-341. https://doi.org/10.1080/02602930500099102

Wanner, T., y Palmer, E. (2018). Formative self-and peer assessment for improved student learning: the crucial factors of design, teacher participation and feedback. Assessment & Evaluation in Higher Education, 43(7), 1032-1047. https://doi.org/10.1080/02602938.2018.1427698

Descàrregues

Publicades

2025-01-30

Número

Secció

Articles