L'Espai Europeu d'Educació Superior: pros i contres de la definició de l'Avaluació Continuada

Resum

L’objectiu d’aquest treball és analitzar com s’ha definit l’avaluació de l’aprenentatge, en especial el sistema d’Avaluació Continuada (AC), a la diplomatura en Gestió i Administració Pública de la Universitat de Barcelona. Aquesta diplomatura va ser pionera en aquesta universitat a l’hora d’implementar les directrius de la Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i, per tant, representa un bon estudi de cas per tal de verificar si un dels punts clau de l’EEES s’ha assolit o no amb èxit. A partir de les dades obtingudes dels plans docents, elaborats pel professorat de cada assignatura, constatem que el sistema d’AC ha estat acceptat ampliament de forma progressiva, fins el punt que en l’actualitat és la fórmula d’avaluació aplicada per pràcticament la totalitat del professorat -seguint així els protocols fixats per la Facultat de Dret a la que està adscrit l’ensenyament. No obstant, trobem una alta dispersió en com es defineix l’Avaluació Continuada: sembla que no hi ha una visió unificada de com s’ha de dur a terme..Aquesta dispersió sembla que tendeixi a reduir-se d’un curs a l’altre i suggereix alguns interrogants sobre la conveniència d’establir alguns criteris comuns, tenint en compte el potencial de l’AC com a eina pedagògica. Observem, també, que el sistema d’Avaluació Única, a la que l’alumnat té dret a optar, és una opció triada per una minoria; el professorat la defineix habitualment com una sola prova de caire teòric i/o pràctic, amb molt poca innovació respecte dels exàmens tradicionals.