Portafolis digital, avaluació i música: construint una rúbrica per al futur professorat de secundària

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2025.17.7

Paraules clau:

Formació del professorat, Formació de docents de secundària, Educació musical, Rúbrica d’avaluació, Portafolis digital, Grup de treball de professorat

Resum

El portafolis digital, com a eina per a l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge, està prenent cada cop més força en els diferents àmbits i etapes educatives i, entre aquests, a l’àrea de l’educació musical. Aquest article presenta, d’una banda, el procés de construcció d’una rúbrica per a l’avaluació del portafolis digital en la formació inicial del professorat de secundària de música. Aquesta rúbrica es concep, dissenya i consensua dins un grup de treball mixt entre professorat de secundària i professorat universitari, que es reuneix durant 6 hores repartides en diferents sessions. S’exposa, per tant, el procés de creació i les categories clau del contingut emergit al grup de treball per tal d’explicitar el complex engranatge a què dona resposta. D’altra banda, es presenta la pròpia rúbrica, que està dissenyada amb un enfocament transversal i competencial, i que considera i diferencia entre: a) les evidències relacionades amb els processos d’aprenentatge; b) el contingut de la rúbrica; i c) el format. D’acord amb la literatura existent, aquesta rúbrica estableix els principals punts d’interès del portafolis digital, com són fomentar la reflexió del propi aprenentatge, l’adquisició de competències professionals, així com pretén ser una eina útil per a la posterior praxi docent. Es valora com una rúbrica útil més enllà de la matèria de música i també per a altres contextos de formació.

Biografies de l'autor/a

Laia Viladot, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctora en Didàctica de la Música, és professora agregada i directora del departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2005 es dedica a la formació del professorat, especialment per a les etapes d'educació infantil i secundària. Ha impartit docència a diferents universitats i centres de recerca nacionals, del Regne Unit, Grècia, Suïssa, Noruega, Suècia, Austràlia i Xile. És autora de diverses publicacions en llibres i revistes. Ha dirigit i participat en projectes de recerca en el camp de l'educació musical a nivell nacional i europeu i, des del 2021, és IP del Grup de Recerca Recerca en Música, Veu i Educació (2021 SGR 00545).

Mauricio Rey-Garegnani, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctor en Art i Musicologia, és professor de música de l'Institut Lluís Companys de Ripollet (Generalitat de Catalunya) i del màster de formació del professorat de secundària a la UAB. Co-coordina el Seminari de Transició del professorat novell de música (programa d’inducció de l’ICE-UAB) des del 2021. Col·laborador del grup de recerca MUSC-SSiTT (UAB/UPF), i membre del consell editorial de la revista JoSSIT. La seva línia d'investigació se centra en els hàbits d'escolta i aprenentatge musical dels nadius digitals. Ha participat en diversos congressos i ha publicat articles centrats en la relació entre la tecnologia, el consum i l'aprenentatge musical.  

Joan Escoda

Doctor en Didàctica de la Música, és professor de música de l’Institut Montserrat Roig de Terrassa i professor del màster de secundària de l’especialitat de música. Co-coordina el Seminari de Transició del professorat novell de música (programa d'inducció de l'ICE-UAB), des de la seva creació el 2021. Ha participat en diversos congressos i publicat articles centrats en l’educació musical intercultural.

Diego Calderón-Garrido, Universitat de Barcelona

Doctor en Història de l'Art i Doctor en Tecnologia Educativa. Professor Titular del Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup de Recerca Consolidat Esbrina i secretari de l'Institut de Recerca en Educació de la Universitat de Barcelona.

Referències

Alsina, J. (2013). Rúbricas por competencias transversales. En J. Alsina (Coord.) Rúbricas para la evaluación de competencias (pp. 14-16). Octaedro.

Aspden, K. M. (2017). The complexity of practicum assessment in teacher education: an examination of four New Zealand case studies. Australian Journal of Teacher Education, 42(12), 128-143. http://doi.org/10.14221/ajte.2017v42n12.8

Bauer, W. I., y Dunn, R. E. (2003). Digital reflection: the electronic portfolio in music teacher education. Journal of Music Teacher Education, 13(1), 7-20. https://doi.org/10.1177/10570837030130010103

Bennett, D., Rowley, J., Dunbar-Hall, P., Hitchcock, M., y Blom, D. (2016). Electronic portfolios and learner identity: an ePortfolio case study in music and writing. Journal of Further and Higher Education, 40(1), 107-124. https://doi.org/10.1080/0309877X.2014.895306

Bloom, D., Rowley, J., y Bennett, D. (2014). Knowledge sharing: Exploring institutional policy and educator practice through eportfolios in music and writing. Electronic Journal of e-Learning, 12(2), 138-148.

Calderón-Garrido, D., Gustems-Carnicer, J., y Carrera, X. (2020). Digital technologies in music subjects on primary teacher training degrees in Spain: Teachers’ habits and profiles. International Journal of Music Education, 38(4), 613-624. https://doi.org/10.1177/0255761420954303

Delalande, F. (2004). La enseñanza de la música en la era de las nuevas tecnologías. Comunicar, 23, 17-23. https://doi.org/10.3916/C23-2004-04

Dikici, A. (2009). An application of digital portfolio with the peer, self and instructor assessments in art education. Egitim Arastirmalari-Eurasian Journal of Educational Research, 36, 91-108.

Ellerani, P., y Gil, M. J. (2013). A participatory process to build and improve the competence profile of teachers using e-portfolio. A case study in an Higher Education Network. Procedia-Social and Behavioral Sciences, 83, 659-666. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2013.06.125

González, V., y Montmamy, B. (2019). Inicarse en el ámbito de los portafolios digitales. En J. T. Pujolà (Ed.), El portafolio digital en la docencia universitaria (pp. 11-26). Octaedro.

Gracia, C., y Wenceslao, R. (2018). El portafolio electrónico como instrumentode evaluación y como estrategia deautorregulación en la formación deprofesionales en música. Revista Educación, 42(2), 699-716. https://doi.org/10.15517/revedu.v42i2.25937

Heydon, R., McKee, L., y Daly, B. (2017). iPads and paintbrushes: integrating digital media into an intergenerational art class. Language and Education, 31(4), 351-373. https://doi.org/10.1080/09500782.2016.1276585

Kloser, M., Edelman, A., Floyd, C., Martínez, J. F., Stecher, B., Srinivasan, J., y Lavin, E. (2021). Interrogating practice or show and tell?: Using a digital portfolio to anchor a professional learning community of science teachers. Journal of Science Teacher Education, 32(2), 210-241. https://doi.org/10.1080/1046560X.2020.1808267

Kunnari, I., y Laurikainen, M. (Eds.) (2017). Collection of engaging practices in ePortfolio Process - Publication of the Empowering Eportfolio Process project. Häme University of Applied Sciences.

Lind, V. (2007). e-Portfolios in music teacher education. Innovate: Journal of Online Education, 3(3), 4. https://nsuworks.nova.edu/innovate/vol3/iss3/4

Moreno, Mª. V., Quesada, C., y Pineda, P. (2010). El “grupo de trabajo” como método innovador de formación del profesorado para potenciar la transferencia del aprendizaje. Revista española de pedagogía, 68(246), 281-295. https://www.revistadepedagogia.org/rep/vol68/iss246/4

Munday, J., Rowley, J., y Polly, P. (2017). The use of visual images in building professional self identities. International Journal of ePortfolio, 7(1), 53-65. https://www.aacu.org/ijep/archives/volume-7-number-1

Parkes, K. A., Dredger, K. S., y Hicks, D. (2013). ePortfolio as a measure of reflective practice. International Journal of ePortfolio, 3(2), 99-115. https://www.aacu.org/ijep/archives/volume-3-number-2

Payne, P., y Burrack, F. (2017). Predictive ability from ePortfolios of student achievement associated with professional teaching standards: an exploratory case study. Research and Issues in Music Education, 13(1), 6. https://commons.lib.jmu.edu/rime/vol13/iss1/6

Pegrum, M., y Oakley, G. (2017). The changing landscape of E-Portfolios: Reflections on 5 years of implementing E-Portfolios in pre-service teacher education. En T. Chaudhuri, y B. Cabau (Eds.), E-Portfolios in higher education (pp. 21-34). Springer. https://doi.org/10.1007/978-981-10-3803-7_2

Rawlings, J. (2016). The use of E-Portfolios in music teacher education programs: 2003-2013. Contributions to Music Education, 41, 53-69. http://www.jstor.org/stable/24711128

Rodrigues, R., y Rodríguez-Illera, J. L. (2014). El portafolio digital como soporte de la práctica reflexiva en la formación docente. Revista iberoamericana de educación, 65, 53-73. https://doi.org/10.35362/rie650393

Rowley, J., y Dunbar-Hall, P. (2012). Curriculum mapping and ePortfolios: Embedding a new technology in music teacher preparation. Australian Journal of Music Education, 1, 22-31. https://search.informit.org/doi/10.3316/informit.181524962012260

Rowley, J., y Bennett, D. (2016). ePortfolios in Australian higher education arts: Differences and differentiations. International Journal of Education & the arts, 17(19). http://www.ijea.org/v17n19/

Rubio, M. J., y Galván, C. (2013). Portafolios digitales para el desarrollo de competencias transversales. Aportaciones principales de los estudios con Carpeta Digital en el marco del grupo de investigación Ensenyament i Aprenentatge Virtual. Digital education review, 24, 53-68. https://doi.org/10.1344/der.2013.24.53-68

Sánchez-Quintana, N., y Mateo, M. (2019). La evalaución como proceso compartido: el portafolios digital y el uso de las rúbircas. En J. T. Pujolà (Ed.), El portafolio digital en la docencia universitaria (105-125). Octaedro.

Sherfinski, M., Jalalifard, M., Zhang, J., y Hayes, S. (2019). Narrative portfolios as culturally responsive resistance to neoliberal early childhood teacher education: A case study. Journal of Research in Childhood Education, 33(3), 490-519. https://doi.org/10.1080/02568543.2019.1630038

Sola, J. M., Marín, J. A., Alonso, S., y Gómez, G. (2020). Análisis de percepciones del estudiantado del Máster de Secundaria respecto a las competencias profesionales del docente. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 23(2), 81-93. https://doi.org/10.6018/reifop.418601

Soria, V., y Carrió, M. (2016). Pedagogías disruptivas para la formación inicial de profesorado: usando blogs como e-portafolio. Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 20(2), 382-398. http://hdl.handle.net/10481/42592

Thornton, L., Ferris, N., Johnson, G., Kidwai, K., y Ching, Y. -H. (2011). The impact of an e-portfolio program in a music education curriculum. Journal of Music Teacher Education, 21(1), 65-77. https://doi.org/10.1177/1057083710397592

Waters, J. K. (2007). E-portfolios: Making things e-asy. T.H.E. Journal, 34(4), 26-33. https://thejournal.com/articles/2007/04/01/eportfolios--making-things-easy.aspx?m=1

Yeo, N., y Rowley, J. (2020). ‘Putting on a Show’ non-placement WIL in the performing arts: Documenting professional rehearsal and performance using ePortfolio reflections. Journal of University Teaching and Learning Practice, 17(4), 5-17. https://doi.org/10.53761/1.17.4.5

Descàrregues

Publicades

2025-01-30

Número

Secció

Articles