Análisis de informes socioeducativos como experiencia de aprendizaje profesionalizadora en el grado de Educación Social
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2023.15.2Palabras clave:
Educación Social, Informe socioeducativo, Ejercicio profesional, Actividad profesionalizadoraResumen
Se presenta una actividad académica en una asignatura del Grado de Educación Social que consiste en el análisis de los informes socioeducativos (ISE) llevada a cabo durante el curso 2020-2021. El objetivo principal es fomentar competencias profesionales de la Educación Social en la línea marcada por el plan de estudios actual de ofrecer una formación académica competencial y orientada al ejercicio profesional. Esta actividad sirve para dar respuesta a la carencia de experiencias profesionalizadoras relacionadas con el ejercicio de escribir y analizar informes socioeducativos. El documento se inicia con una revisión teórica y conceptual actualizada sobre el concepto y la importancia del informe socioeducativo y sus implicaciones a nivel profesional, para después exponer la planificación de la experiencia (contexto, personas destinatarias, la descripción de la experiencia docente en términos de objetivos, fases de desarrollo, recursos docentes y evaluación). A partir de diversas reflexiones recogidas de la actividad por parte del alumnado, ésta se valora positivamente puesto que ha permitido tener una visión profesional de los ISE, a partir del análisis de aspectos lingüísticos y de redacción, de estructura y organización, así como también de éticos relacionados con el tratamiento de los datos personales, y de reflexión crítica teórica sobre las implicaciones del trabajo con informes sociales.
Citas
Amador, L. V., Esteban, M., Cárdenas, M. R., i Terrón, M. T. (2014). Ámbitos de profesionalización del educador/a social: perspectivas y complejidad. Revista de Humanidades, 21, 51-70. https://doi.org/10.5944/rdh.21.2014.13928
Benítez Ramírez, M. del C. (2013). El informe socioeducativo: instrumento de la Educación Social. Revista de Educación Social. 16. 1-17. https://www.eduso.net/res/pdf/16/info_res_%2016.pdf
Colom Masfret, D. (2005). Libro Verde de Trabajo Social: instrumentos de documentación técnica. Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Sociales.
Direcció Tècnica d’Acció Social (2010). L’acció socioeducativa en el marc dels Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/accio-socioeducativa-serveis-socials-basics.pdf
Eyler, J., i Giles, D. E. (1999). Where’s the Learning in Service-Learning? Jossey-Bass.
Eslava, M. D., de León, C., i González, I. (2020). La professió de l’educació social a Espanya: Una mirada universitària. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, 76, 109-128. https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn76id372875
Freixa-Niella, M., Torrado-Fonseca, M., Dorio-Alcaraz, I., i Pelfort-Homs, E. (2012). Les diplomades i els diplomats en Educació Social a la Universitat de Barcelona: més d’una dècada de trajectòria en el mercat laboral. REIRE, Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 5(1), 13-36. https://doi.org/10.1344/reire2012.5.1512
Fuentes, N. (2004). Proyecto académico. Documento policopiado. Universitat de Barcelona.
Fuertes-Alpiste, M., i Mundet Bolós, A. (2021a). (22 d’abril, 2021). Aspectes de la comunicació en els informes de l’àmbit socioeducatiu. OMADO (Objectes i MAterials DOcents). http://hdl.handle.net/2445/176559
Fuertes-Alpiste, M., i Mundet Bolós, A. (2021b). (22 d’abril, 2021). Rúbrica d'avaluació: Activitat d'anàlisi i de disseny d'un Pla de Comunicació. OMADO (Objectes i MAterials DOcents). http://hdl.handle.net/2445/152906
Gómez Serra, M., Escofet Roig, A., i Freixa Niella, M. (2014). Los equipos docentes en la educación superior ¿Utopía o realidad? Revista española de pedagogía, 259, 509-523.
McDonald, D., Boddy, J., O’Callaghan, K., i Chester, P. (2015). Ethical Professional Writing in Social Work and Human Services, Ethics and Social Welfare, 9(4), 359-374. https://doi.org/10.1080/17496535.2015.1009481
Mundet Bolós, A., i Fuertes-Alpiste, M. (22 d’abril, 2021). L’informe social: la construcció i l’anàlisi des de la pràctica professional. Activitat: seminari/taller teòric-pràctic. OMADO (Objectes i MAterials DOcents). http://hdl.handle.net/2445/176504
Pérez Rivero, L. (2000). La documentación específica en trabajo social: la historia, la ficha y el informe social. Cuadernos de Trabajo Social, 13, 75-90. https://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS0000110075A
Puig, J. M., Batlle, R., Bosch, C., i Palos, J. (2007). Aprendizaje servicio. Educar para la ciudadanía. Octaedro.
Real Decret 915/1992, de 17 de juliol, pel qual s’estableix el títol universitari oficial de Llicenciat en Pedagogia.
Real Decreto 1420/1991, de 30 d’agost, pel qual s’estableix el títol universitari oficial de Llicenciat en Educació Social.
Roose, R., Mottart, A., Dejonckheere, N., Van Nijnatten, C., i De Bie, M. (2009). Participatory social work and report writing. Child & Family Social Work, 14, 322-330. https://doi.org/10.1111/j.1365-2206.2008.00599.x
Sánchez-Valverde, C. (2013). Informe i confidencialitat en educació social. Educació social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 55, 144-161. https://raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/271051
Taylor, C. (2008). Trafficking in Facts: Writing Practices in Social Work. Qualitative Social Work, 7(1), 25-42. https://doi.org/10.1177/1473325007086414
Universitat de Barcelona (2008). Competències transversals de la Universitat de Barcelona. Vicerectorat de Política Docent.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2023 Anna Mundet Bolós, Marc Fuertes-Alpiste
![Creative Commons License](http://i.creativecommons.org/l/by/4.0/88x31.png)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
Los autores que publiquen en la revista RIDU, aceptan las condiciones siguientes:
- El autor/a conserva los derechos de autoría y otorga a la revista el derecho a la primera publicación de la obra.
- Los textos se publicarán bajo la licencia Reconocimiento 4.0 España de Creative Commons, la cual permite compartir, distribuir, reproducir y la comunicación pública, siempre que se reconozca la autoría i la revista.