Classe obrera i transició: una visió des de la fàbrica

Autors/ores

  • Marta Mulero, Universitat de Barcelona Universitat de Barcelona

Paraules clau:

moviment obrer, amnistia, CCOO, consells de fàbrica, SEAT

Resum

El present article té com a objectiu exposar les conclusions principals de la tesi doctoral que porta per títol Models sindicals al món de la fàbrica (1976-1982). A través de l’estudi del moviment obrer a les fàbriques metal·lúrgiques de SEAT, ENASA, Hispano Olivetti, Motor Ibérica, Roca Radiadores i Maquinista Terrestre i Marítima, aquest treball analitza els eixos principals de la lluita obrera: condicions laborals i salarials dignes, llibertats democràtiques, l’amnistia, la lliure elecció de representants obrers a les empreses i, a partir de meitat dels anys setanta i dels efectes de la crisi econòmica, la defensa dels llocs de treball. L’objectiu d’aquest article és palesar el paper clau que va jugar el moviment obrer (juntament amb altres col·lectius) en la desestabilització i esgotament del règim franquista i en l’inici d’un procés democràtic.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Marta Mulero, Universitat de Barcelona, Universitat de Barcelona

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona al 2011. Al 2013 va presentar la tesina de final del màster d’Estudis Històrics de la mateixa facultat, en què analitzava la vaga de Roca Radiadores i el model organització d’aquests treballadors durant el conflicte. Aquell mateix any va iniciar el programa de doctorat Societat i Cultura a la Universitat de Barcelona i al gener de 2019 va llegir la tesi doctoral que porta per títol Models sindicals al món de la fàbrica (1976-1982). Durant el procés d’elaboració de la tesi va presentar articles com La huelga de Roca Radiadores, una experiencia de autoorganización obrera, a la revista Historia, trabajo y sociedad. Actualment és professora de secundària en un institut del Baix Llobregat.

Referències

José Babiano, “Las peculiaridades del fordismo español”. Cuadernos de Relaciones Laborales, núm. 3 (1993).

Xavier Domènech, “La otra cara del milagro español. Clase obrera y movimiento obrero en los años del desarrollismo”. Historia Contemporánea, núm. 26 (2003).

Carme Molinero; Pere Ysàs, “Movimientos sociales y actitudes políticas en la crisis del franquismo”. Historia Contemporánea, núm. 8 (1992).

Pere Ysàs, “El movimiento obrero durante el franquismo. De la resistencia a la movilización (1940-1975)”. Cuadernos de Historia Contemporánea, núm. 30 (2008),.

Pere Ysàs, “Movilización y desmovilización obrera”, a Tébar Hurtado, Javier (Ed.), El movimiento obrero en la gan ciudad, Barcelona: El ViejoTopo, 2011.

Ferran Amores, Motor Ibérica: 100 dies de vaga. Barcelona: Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO i SS de CCOO de Nissan Motor Ibérica, 2007.

Descàrregues

Publicades

2020-03-12

Com citar

Mulero, Universitat de Barcelona, M. (2020). Classe obrera i transició: una visió des de la fàbrica. Segle XX: Revista Catalana d’història, (12), 85–109. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/30987

Número

No 12 (2019)

Secció

Recerques i assajos

Llicència

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.

b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.