ART PÚBLIC AL BARRI EL PRADO (BARRANQUILLA) Exercici d'estil
DOI:
https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.4Paraules clau:
Barranquilla, El Prado, Art PúblicResum
Aquest article té com a finalitat estudiar l’art públic de barri de El Prado a Barranquilla. Per això s’analitza el context urbà general de la ciutat incloent mostres d’art públic d’altres zones urbanes d’aquesta ciutat.
L’article s’estructura com un «exercici d’estil» que posa en diàleg el «sentir» i el «saber». Un sentir derivat de l’experiència vivencial sobre el territori obtinguda en tres viatges a aquesta ciutat, que es complementa amb el saber analític derivat de l’estudi de les diferents problemàtiques plantejades. És per això que, des del punt de vista de la lectura, s’ha utilitzat una diferenciació en la tipografia i en el seu color. La tipografia Calibri light en negre descriu les sensacions d’un passejant, terme castellà proper al flâneur baudelairdià però sense la seva càrrega elitista, immers en territori. La tipografia Courier en granat, contrasta la informació obtinguda sensorialment amb la documentació d’anàlisi utilitzada.
Referències
Alcaldía de Barranquilla. (2012). Plan de Ordenamiento Territorial. Documento Técnico de Soporte-Libro I: Componente General. Alcaldía de Barranquilla
Bell Lemus, Carlos A. (2014). Barranquilla, modernización y movimiento moderno (1842 -1964) [Doctoral, Universidad Nacional de Colombia - Sede Bogotá]. http://bdigital.unal.edu.co/65767/
Bohigas, Oriol. (1985). Reconstrucció de Barcelona. Edicions 62.
Boyer, M. CH. (1983). Dreaming the Rational City. The Myth of American City Planning,. The MIT Press.
Cerdà, Ildefons. (1859). Teoría de la Construcción de las ciudades aplicada al proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona. En In Busquets, Joan (Coord). Teoría de la construcción de las ciudades. Cerdà/ Barcelona. (1991.a ed., Vol. 1). MAP- Ajuntament de Barcelona.
Crosas Armengol, Carles. (2009). Variaciones sobre la regularidad: El proyecto de el Vedado en la formación de la Habana metropolitana [Doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya]. http://hdl.handle.net/10803/78009
Debray, Régis. (1989). Trace, forme ou message? Cahiers de la Mediológie, N°7 La confusion des monuments, 27-44. http://www.mediologie.org/cahiers-de-mediologie/07_monuments/sommaire07.html
Eizaguirre, Xabier, & Crosas, Carles. (2006). El Vedado. La Habana. Proyecti y Transformación. Edicions ETSAB. https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/7345/13%20-%20El%20Vedado.pdf
García Faria, Pedro. (1891). Proyecto de Saneamiento del subsuelo de Barcelona: Alcantarillado—Drenaje—Residuos urbanos (C02.02 C02.02 Subcol·lecció de plànols urbans generals; 1893.a ed.). Imprenta de Henrich y Compañía, Sucesores de N. Ramírez y Compañía; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).
Hall, Peter. (2014). Cities of Tomorrow. An Intellectual History of Urban Planning and Design Since 1880 (1988) (4rth Edition). Blackwell Publishing Ltd.
Howard, Ebenezer. (1898). To-morrow: A Peaceful Path to Real Reform. S. Sonnenschein & Co., Ltd. http://www.sacred-texts.com/utopia/gcot/index.htm
Howard, Ebenezer. (1902). Garden Cities of Tomorrow. S. Sonnenschein & Co., Ltd. http://www.sacred-texts.com/utopia/gcot/index.htm
Kostof, Spiro. (1991). The City Shapped. Urban Patterns and Meannig trough History (Revisions by Greg Castillo). Thames & Hudson.
Kropotkin, P. (1898). Fields, Factories and Workshops: Or Industry Combined with Agriculture and Brain Work with Manual Work (2a ed. 1912). Thomas Nelson & Sons.
Lecea, Ignasi de (2004). Arte Público, Ciudad y Memoria. On the w@terfront [en línia], 5, 5-17. https://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/214755/285047
MALRAUX, ANDRÉ. (1965). O Museu Imaginário (2000.ª ed.). Ediçoes 70
Mumford, Lewis. (1961). The city in History. Its Origins, its tranformations and its propscects. Harcourt Brace Jovanovich, Inc.
Posada Carbó, Eduardo. (1986). Karl C. Parrish, un empresario colombiano en los años 20. Boletín Cultural y Bibliográfico, 23(8), 3-20. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5460068
Remesar, Antoni. (2016a). ¿Monuments vs Memorials? Some doubts, some refelctions, No proposals? En Ricart, N (ED) Public Space and Remembrance. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Remesar, Antoni. (2016b). New Urban Decorum? Aesthetics To and Fro. En In Gralińska-Toborek;A -Kazimierska-Jerzyk, W (ED) Aesthetic Energy of the City (pp. 19-54). Wydawnictwo Uniwersytetu Łódzkiego (Łódź University Press). https://wydawnictwo.uni.lodz.pl/produkt/aesthetic-energy-of-the-city/
Remesar, Antoni. (2017). Decoro Urbano. Apuntes de ida y vuelta sobre Arte, Espacio Público y Ambientes de calidad. Módulo Arquitectura CUC, 19, 9-20. https://doi.org/10.17981/moducuc.19.1.2017.01
Sert, Josep Lluís. (2011). The relationship of painting and sculpture with Architecture (1951). En In Patricia Juncosa (ED) Josep Llúís Sert. Conversaciones, esritos. Lugares de encuentro para las artes. Gustavo Gili.
Soria, Arturo. (1904). Garden-City. La Cité Jardin. La Ciudad Lineal, 211, 5-6.
Tobón, Aníbal, & Vasquez, Sandra. (2013). Los monumentos hablan en Barranquilla. Universidad del Norte.
Vattimo, Gianni. (1986). Ornamento y Monumento. En El fin de la Modernidad. Nihilismo y Hermenéutica en la cultura posmoderna (p. 159). GEDISA.
Veblen, Thorstein. (1899). The Theory of the Leisure Class An Economic Study of Institutions (Castellana. Fondo de Cultura Económica. México, 1944). Macmillan Co.
VILLALOBOS. JOSÉ DAVID (2007, marzo 22). Esperpento en el parque de los Fundadores [Website]. La cuestión barranquillera. https://sites.google.com/site/jdvillalobos/adefesios
WARBURG, ABY. (1927, 1929). Online BilderAtlas Mnemosyne [Website]. The Warburg Institute. https://warburg.sas.ac.uk/library-collections/warburg-institute-archive/online-bilderatlas-mnemosyne
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
La llicència us permet: Compartir - copiar i redistribuir el material en qualsevol mitjà o format i Adaptar - remesclar, transformar i construir sobre el material per a qualsevol propòsit, fins i tot comercialment. El llicenciador no pot revocar aquestes llibertats mentre l'usuari compleixi els termes de la llicència. Els drets d'autor estan protegits per ISSN 1139-7365. A la revista w@terfront no hi ha restriccions de drets d'autor i permet als autors conservar els drets de publicació sense restriccions.Aquesta revista no cobra als autors cap taxa per enviar o processar articles.
