La retroalimentació per a la millora de l'aprenentatge: una experiència en la formació inicial dels professors
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2020.12.5Paraules clau:
Planificació de classes, Avaluació formativa, Retroalimentació descriptiva, Futurs mestresResum
La retroalimentació descriptiva escrita, que es deriva de la pràctica de la avaluació formativa, juga un paper important en la millora de l'aprenentatge per part dels estudiants, doncs proporciona informació oportuna al estudiant sobre els aprenentatges realitzats, les seves dificultats i sobre les indicacions per superar-los. Fou a partir d'aquesta idea que al llarg del curs escolar 2018/2019, vam realitzar una experiència de retroalimentació descriptiva escrita en la planificació de classes per a futurs mestres, en l'àmbit d'una assignatura semestral de pràctiques. L'objectiu d'aquesta experiència va ser el de verificar si aquesta retroalimentació contribueix en la millora del seu aprenentatge en la tasca de la pràctica docent d'aquests estudiants. En els comentaris, que es van proporcionar en la retroalimentació escrita, es va indicar el que estava ben fet i el que feia falta millorar o corregir. A la vegada es van donar orientacions per fer-ho. Amb això vam descobrir que els estudiants estaven millorant el seu acompliment en la preparació de la planificació de les seves classes al llarg del semestre, superant les dificultats diagnosticades a l'inici de la preparació d'aquesta tasca.Referències
Álvarez, R.B., Gago, A.R., Rubio, V.M. (2011) Del currículum prescriptivo al currículum del aula. En: Mayo, I.C. y Pino-Juste, M. (Coords.) Diseño y desarrollo del currículum (p. 99-120). Alianza Editorial, Madrid.
Allal, L. (2007) Régulations des apprentissages: orientations conceptuelles pour la recherche et la pratique en éducation. En : Allal, L. y Mottier, L. (Dir.) Régulations des apprentissages en situation scolaire et en formation (p. 7-23). De Boeck Université, Bruxelles.
Alves, M.P.C. (2004) Currículo e avaliação. Uma perspectiva integrada. Porto Editora, Porto.
Boud, D., Molloy, E. (2015) El feedback en educación superior y profesional. Comprenderlo y hacerlo bien. Narcea Ediciones, Madrid.
Brown, S., Pickford, R. (2013) Evaluación de habilidades y competencias en educación superior. Narcea Ediciones, Madrid.
Bruno, I., Santos, L. (2010) Evolução da escrita avaliativa num contexto de trabalho colaborativo. Revista da Educação, XVII(2), pp. 61-92.
Domingo, J., Segura, J., Grau, A. (2018) La evaluación continua: una aportación a como corregir algunos efectos negativos. RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària, 10, pp. 44-58.
Fernandes, D. (2005) Avaliação das aprendizagens: desafios às teorias, práticas e políticas. Texto Editores, Lisboa.
Ferreira, C.A. (2007) A avaliação no quotidiano da sala de aula. Porto Editora, Porto.
Ferreira, C.A. (2011) O feedback na avaliação reguladora da aprendizagem: reflexões para a prática. En: Lozano, A. B. et al. (Orgs.) Libro de atas do XI Congresso Internacional Galego-Portugués de Psicopedagoxía. Universidade de Coruña, Coruña.
Ferreira, C.A. (2018) Percepções de estagiários sobre as suas práticas de avaliação das aprendizagens. Educar em Revista, 34(70), pp. 231-254.
Gipps, C. (1999) Socio-cultural aspects of assessment. Review of Research in Education, 24, pp. 355-392.
Mottier Lopez, L. (2015) Évaluations formative et certificative des apprentissages. Enjeux pour l’enseignement. Bruxelles: De Boeck Université.
Neves, A.C., Ferreira, A.L. (2015) Avaliar é preciso? Guia prático de avaliação para professores e formadores. Guerra y Paz, Lisboa.
Pacheco, J.A. (2001) Currículo: teoria e praxis. 2ª ed. Porto Editora, Porto.
Pinto, J., Santos, L. (2006) Modelos de avaliação das aprendizagens. Universidade Aberta, Lisboa.
Pueyo, A.P., Clemente, J., Pastor, V.M.L. (2011) Evaluación formativa y compartida en el espacio europeo de educación superior (EEES). En: Pastor, V.M.L. (Coord). Evaluación formativa y compartida en educación superior. Propuestas, técnicas, instrumentos y experiencias (p. 19-43). Narcea Ediciones, Madrid.
Santos, L. (2010) Avaliar para aprender. Relatos de experiências de sala de aula do pré-escolar ao ensino secundário. Porto Editora, Porto.
Santos, L. (2016) A articulação entre a avaliação somativa e a formativa, na prática pedagógica: uma impossibilidade ou um desafio? Ensaio: Avaliação e Políticas Públicas em Educação, 24 (92), pp. 637-669.
Scallon, G. (2000) Évaluation formative. De Boeck Université, Bruxelles.
Silva, H., Lopes, J.P. (2014) Feedback professor-aluno/aluno-professor como estratégia para a melhoria da aprendizagem dos alunos. En: Ferreira, C.A., Bastos, A.M. y Campos, H. (Org.) Práticas educativas: teorização e formas de intervenção (p. 4-18). UTAD, Vila Real.
Legislación
Decreto-Lei nº 79/2014, de 14 de maio: Regime jurídico de habilitação para a docência português.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.
