Wikireflexió: un espai d’aprenentatge virtual per a la reflexió i comprensió de les fonts teòriques

Toni Sangrà

doi:10.1344/RIDU2025.17.9

Autors/ores

Toni Sangrà Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-9789-3815

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2025.17.9

Paraules clau:

Wiki, Aprenentatge col·laboratiu, Pensament reflexiu, Treball Social

Resum

Les potencialitats educatives i acadèmiques que permet l’eina del Wiki a l’ensenyament universitari són múltiples. L’eina del Wiki consisteix en una pàgina virtual per a l’escriptura col·laborativa, on els estudiants poden anar afegint i canviant els continguts de la pàgina. D’acord amb les seves característiques, conflueixen elements educatius com la interacció entre estudiants i docents, aprofundir en els continguts de les matèries des del diàleg, potenciar la reflexivitat raonada, afavorir l’expressió d’idees pròpies, entre d’altres possibilitats. Per fer-ho, hem dut a terme un espai d’aprenentatge anomenat Wikireflexió, que desenvolupem en el marc d’una assignatura del Grau de Treball Social a la Universitat de Barcelona. Aquesta iniciativa compta amb el reconeixement com a innovació docent del Vicerectorat de Política Docent i del Programa de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge (RIMDA) de la Universitat de Barcelona.

En aquest article explorem aquestes potencialitats que permeten millorar la reflexió i la comprensió de lectures bibliogràfiques a través d’aquesta eina virtual. Reflexionem sobre les bases pedagògiques que sostenen aquest espai d’aprenentatge en el context de l’assignatura. A continuació, situem l’activitat del Wiki en el marc de la nostra docència, expliquem el seu desenvolupament i organització i finalment mostrem els resultats que s’estan donant amb l’ús del Wiki.

Referències

Alomar, E., Calabuig, F., Martí, M., Pérez, M. Simón, Q., i Simon J. (2009). El Wiki: un nou entorn afavoridor del treball en grups d’aprenentatge cooperatius. II Congrés Internacional UNIVEST 09: ‘Claus per a la implicacions dels estudiants a la universitat’. Girona, 12 i 13 de novembre. http://hdl.handle.net/10256/2016

Arendt, H., i Khon, J. (2006). Between past and future. Penguin.

Beck, U. (2006). Cosmopolitan vision. Polity Press.

Brockbank, A., i McGill, I. (2007). Facilitating reflective learning in higher education. McGraw-Hill Education.

Delval, J. (1997). Hoy todos son constructivistas. Cuadernos de Pedagogía, 257, 78-84.

Dewey, J. (1933). How we think: A restatement of the relation of reflective thinking to the educative process. D. C. Health y Co Publischers.

Fernández García, J. R. (2005). La plataforma educativa Moodle: el presente y el futuro. Linux User Educación, 15, 80-84.

Fusaro, D. (2022). Pensar diferente. Filosofia del disenso. Trotta.

Garcés, M. (2020). Escola d’aprenents. Galaxia Gutenberg.

Garrison, D. R., i Archer, W. (2000). A transactional perspective on teaching and learning: A framework for adult and higher education. Pergamon.

Gavilán, P., i Alario, R. (2010). Aprendizaje cooperativo. Una metodología con futuro. Principios y aplicaciones. CCS.

Gros, B. (2002). Constructivismo y diseño de entornos virtuales de aprendizaje. Revista de Educación, 328, 225-247.

Hazari, S., North, A., i Moreland, D. (2009). Investigating pedagogical value of Wiki technology. Journal of Information Systems Education, 20(2), 187-198.

Lamb, B. (2004). Wide open spaces: Wikis, ready or not. Educase Review, 39(5), 36-48.

Leuf, B., i Cunningham, W. (2001). The Wiki way: quick collaboration on the web. Addison Wesley.

Mancho, G., Porto, M. D., i Valero, C. (2009). Wikis e innovación docente. Red-U Revista de Docencia Universitaria, 7(3), 1-17. https://doi.org/10.4995/redu.2009.6258

Martínez, F., i Prendes, M. P. (2006). Actividades individuales versus actividades colaborativas. En J. Cabero, i P. Román (Coords.), E-actividades. Un referente básico para la formación en Internet (pp.183-202). Eduforma.

Michéa, J. C. (2002). La escuela de la ignorancia. Acuarela Libros.

Morin, E., Ciurana, E. R., i Mota, R. D. (2002). Educar en la era planetaria. El pensamiento complejo como método de aprendizaje en el error y la incertidubre humana. Universidad de Valladolid, Unesco, IIPC, USAL.

Ordine, N. (2013). La utilitat de l’inútil. Quaderns Crema.

Pérez, A. (2023). Las falsas alternativas. Pedagogía libertaria y nueva educación. Virus editorial.

Raman, M., Ryan, T., i Olfman, L. (2005). Designing knowledge management systems for teaching and learning with Wiki technology. Journal of Information Systems Education, 16(3), 311-320.

Robles, S., Borrell J., Fernández-Córdoba, C., Freixas, M., Pèlachs, A., Pons, J., i Sebastián, R. M. (2009). Wiki en la Universitat Autónoma de Barcelona. RED Revista de Educación a Distancia, 7(3), 1-24.

Sangrà, T., López, J. A., i Iannitelli, S. (2022). Conocimiento y aprendizaje desde la asignatura de rol e identidad del trabajo social . Itinerarios De Trabajo Social, 2, 17-25. https://doi.org/10.1344/its.i2.36354

Schwartz, L., Clark, S., Cossarin, M., i Rudolph, J. (2004). Educational Wikis: features and selection criteria. The International Review of Research in Open and Distributed Learning, 5(1), 1-6. https://doi.org/10.19173/irrodl.v5i1.163

Toker, S., Moseley, J. L., i Chow, A. T. (2008). Is there a Wiki in your future?: Applications for education, instructional design, and general use. Educational Technology Publications, 48(5), 22-27.

Trentin, G. (2009). Using a Wiki to evaluate individual contribution to a collaborative learning project. Journal of Computer Assisted Learning, 25(1), 43-55. https://doi.org/10.1111/j.1365-2729.2008.00276.x

Wheeler, S., i Wheeler, D. (2009). Using Wikis to promote quality learning in teacher training. Learning, Media and Technology, 34(1), 1-10.