En el centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre (1887-1923)

Autors/ores

  • Soledad Bengoechea Echaondo Grup de recerca consolidat Treball, Institucions i Gènere (TIG), de la UB i de Tot Història, Associació Cultural

DOI:

https://doi.org/10.1344/segleXX2023.16.1

Paraules clau:

Salvador Seguí (el Noi del Sucre), Anarcosindicalisme, Sindicats Lliures, Confederació Nacional del Treball (cnt)

Resum

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, fou el líder de la Confederació Nacional del Treball (cnt) a Catalunya durant el període més dur i conflictiu de l’organització. El seu lideratge fou combatiu a la vegada que conciliador, la qual cosa va convertir-lo en un blanc de la patronal. De formació autodidàctica, era partidari d’educar la classe treballadora com a pas previ a la revolució social contra el capitalisme. Dues idees, la cultura com a palanca d’alliberament personal i el sindicat com a eina d’alliberament col·lectiva, van modelar el seu ideari. La seva concepció original del paper dels sindicats en la vida pública podria haver obert escenaris interessants per al desenvolupament de la cnt en un context democràtic. No obstant això, el projecte de Seguí es va veure truncat a causa de la seva precoç defunció. Quan només tenia trenta-cinc anys, el 10 de març de 1923, va caure assassinat per pistolers dels Sindicats Lliures, tot indica que a sou de la patronal. Desapareixia així un dirigent que havia encarnat la voluntat unitària d’un anarcosindicalisme de negociació sense perdre de vista l’objectiu revolucionari a llarg termini.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Soledad Bengoechea Echaondo, Grup de recerca consolidat Treball, Institucions i Gènere (TIG), de la UB i de Tot Història, Associació Cultural

Doctora en història per la uab. La seva activitat investigadora s'ha centrat en els moviments socials i l›organització de la patronal catalana durant la primera dècada del segle XX. Per a ella ha estat també un tema d›estudi i reflexió la història de les dones al segle XX. Autora de diversos llibres, ha col·laborat en obrers col·lectives i ha publicat nombrosos articles.

Referències

BENGOECHEA, S., 2020. “Cuando Martinez Anido controlaba Barcelona con la venia de la patronal. El centenario”, Conversacion sobre la Historia, 24-11-2020.

Disponible a:

https://conversacionsobrehistoria.info/2020/11/24/cuando-martinez-anido-controlaba-barcelona-con-la-venia-de-la-patronal-el-centenario/.

BOLETÍN DE LA CÁMARA DE COMERCIO DE BARCELONA, marc de 1919.

BREY, G. “Segui i Rubinat, Salvador. Noi del sucre. Real Academia de la Historia, https://dbe.rah.es/biografias/7922/salvador-segui-y-rubinat.

COLL, M., 2023. “El Noi del Sucre. Una victima del pistolerisme”, Sapiens (252), 3-2023.

Confederacion Nacional del Trabajo, 1932. Memoria del Congreso celebrado en el teatro de la Comedia de Madrd, los dias 10 al 18 de diciembre de 1919. Tipografia Cosmos, Barcelona.

CORTAVITARTE CARRAL, E., 2023.“El legado sindical de Salvador Segui Rubinat, El Noi del Sucre, Sin Permiso, 15-4-2023.

Disponible a https://www.sinpermiso.info/textos/el-legado-sindical-de-salvador-segui-

rubinat-el-noi-del-sucre.

CRUELLS, M., 1974. Salvador Segui, el Noi del Sucre. Ariel, Barcelona.

DALMAU, A., 2008. El cas Rull: Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908). Columna,

Barcelona.

DÍEZ, X., 2016. El pensament polític de Salvador Seguí. Virus Editorial, Barcelona.x

DOMÈNECH, X., 2013. “Salvador Segui o les tres vides d’un anarcosindicalista (sindicalisme, revolució, hegemonia i frontpopulisme)”, Marxismo Critico, 11-3-2013.

Disponible a https://marxismocritico.com/2013/03/11/salvador-segui-o-les-tres-vides-dun-anarcosindicalista/

FOIX, P., 1957. Apòstols i mercaders: Anys de lluita social a Catalunya. Eds. de la Fundació Sara Llorens de Serra, Mèxic.

GABRIEL, P., 1975. “Introducció”, a Peiró, J. Escrits, 1917-1933. Edicions 62, Barcelona.

~ 1979. “El anarquismo español”, a Woodcock, G. El anarquismo: Historia de las ideas y movimientos libertarios. Ariel, Barcelona. Heraldo de Madrid (entrevista de Seguí amb Antonio Cases feta a Madrid), 4-10-1919.

HUERTAS, J.M., 1974. Salvador Seguí: el Noi del Sucre: Materials per una biografia. Laia, Barcelona.

LÓPEZ, A.; GÁLVEZ, P., 2021. 8 hores: El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca. Pagès, Lleida.

PLAYÀ MASET, J., 2023. “Avui fa cent anys de l’assassinat de Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre’”, La Vanguardia, 10-3-2023.

SALAS, M., 2023. “La actualidad del Noi del Sucre”. Sin Permiso, 16-4-2023.

Disponible a https://www. sinpermiso.info/textos/la-actualidad-del-noi-del-sucre.

“Salvador Seguí Anarquismo y Sindicalismo”.

Disponible a https://anarkobiblioteka3.files.wordpress. com/2016/08/anarquismo_y_sindicalismo_-_salvador_seguc3ad.pdf.

SANTOS, M.C., 2003. Ángel Pestaña, caballero de la triste figura. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona.

SEGUÍ, S., 1975. Escrits (a cura d’Isidre Molas). Edicions 62, Barcelona.

SOLER, A., 2016. Apóstoles y asesinos: Vida, fulgor y muerte del Noi del Sucre. Galaxia Gutenberg, Barcelona.

VEGA, E., 1994. “Salvador Seguí, el ‘Noi del Sucre’”, a Sánchez, A. (dir.): Barcelona, 1888-1929. Alianza, Madrid.

VIADIU, J., 1960. “Salvador Seguí (‘Noy del Sucre’). El hombres y sus ideas”, Cuadernos Populares (2), París.

ZOFFMANN RODRÍGUEZ, A., 2022. “De Moscú a Zaragoza, la ruptura de la cnt con la Internacional Comunista (1921-1922)”, Ayer (126:2), pp. 213-241.

Descàrregues

Publicades

2024-02-12

Com citar

Bengoechea Echaondo, S. (2024). En el centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre (1887-1923). Segle XX: Revista Catalana d’història, (16), 1–24. https://doi.org/10.1344/segleXX2023.16.1

Número

Secció

Recerques i assajos