Els homes de Franco a Barcelona. Els processos de selecció de governadors civils a la dictadura franquista (1960-1966)

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/segleXX2023.16.3

Paraules clau:

Franquisme, governadors civils, Falange, Estat, Barcelona

Resum

Els governs civils van constituir la principal institució de la dictadura franquista per a assegurar el control social i desplegar les seues polítiques a les províncies. El Govern Civil de Barcelona va ser, sens dubte, el de major rellevància. Per això la historiografia ha dedicat una especial atenció a la significació i la gestió dels governadors-caps provincials, que gaudien d'extenses competències i una àmplia discrecionalitat. No obstant això, no coneixem molt sobre com es produïen els cessaments i, sobretot, els nomenaments dels governadors, com i qui seleccionaven els possibles candidats i quins factors es valoraven en aquesta mena de decisions. Amb l'objectiu de atendre aquestes qüestions, aquest article se centra en els processos de relleu i nomenament de governadors de Barcelona que es van gestar durant els anys inicials i intermedis de la dècada de 1960, fent servir documentació inèdita d'arxiu procedent del Ministerio de la Gobernación. Es pretén així conèixer millor aquests processos, les relacions entre Governació i la direcció del partit únic (FET-JONS), els candidats valorats i els motius per a tot això. Els resultats poden contribuir a entendre millor el  funcionament de les lògiques internes de poder en la dictadura, ateses les pugnes i les interrelacions entre projectes i cultures polítiques, institucions i clienteles. 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Julián Sanz Hoya, Universitat de València

Julián Sanz Hoya es doctor en Historia por la Universidad de Cantabria y profesor titular de Historia Contemporánea en la Universitat de València. Su principal línea de investigación ha girado en torno a la evolución de la derecha española y la articulación de la dictadura franquista, estudiando las culturas políticas derechistas, el papel de FET-JONS y los gobernadores civiles, así como la historia comparada entre los regímenes de Franco y Mussolini. Ha publicado numerosos trabajos en ámbitos científicos nacionales e internacionales, destacando entre los más recientes España en camisa azul: Falange, cultura política y poderes locales (Comares, 2022) y, como coeditor y coautor, The Right and the Nation: Transnational Perspectives (Routledge, 2023). 

Referències

ALCARAZ, J., 1994. Matías Vega Guerra (posguerra y franquismo en Canarias), Benchomo, Las Palmas de Gran Canaria-Santa Cruz de Tenerife.

AMAYA QUER, À., 2013. El acelerón sindicalista. El aparato de propaganda de la Organización Sindical Española entre 1957 y 1969, CEPC, Madrid.

BAYOD, Á., 1981. Franco visto por sus ministros, Planeta, Barcelona.

FRANCO SALGADO-ARAUJO, F., 1976. Mis conversaciones privadas con Franco, Planeta, Barcelona.

HISPÁN IGLESIAS DE USSEL, P., 2006. La política en el régimen de Franco entre 1957 y 1969. Proyectos, conflictos y luchas por el poder, CEPC, Madrid.

HOFMANN, A. C., 2019. Francos Moderne. Technokratie und Diktatur in Spanien, 1956-1973, Wallstein, Gotinga.

LÓPEZ RODÓ, L., 1990. Memorias (I), Plaza & Janés, Barcelona.

LÓPEZ RODÓ, L., 1991. Memorias: años decisivos (II), Plaza & Janés, Barcelona.

LÓPEZ RODÓ, L., 1992. Memorias: el principio del fin (III), Plaza & Janés, Barcelona.

LÓPEZ RODÓ, L., 1993. Memorias: Claves de la transición (IV), Plaza & Janés, Barcelona.

MARÍN, M., 2005. Josep Maria de Porcioles. Catalanisme, clientelisme i franquisme, Editorial Base, Barcelona.

~ 2019. ¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Eumo, Vic.

~ 2021. “Ejército y Partido. Los militares en el Ministerio de la Gobernación en el primer franquismo, 1936-1951”, Revista Universitaria de Historia Militar, 20, pp. 224-251.

MOLINERO, C. E YSÀS, P., 1999. Catalunya durant el franquisme, Ed. Empúries, Barcelona.

~ 2008. La anatomía del franquismo, Crítica, Barcelona. Morán, G.,

MORÁN, G., 1979. Adolfo Suárez. Historia de una ambición, Planeta, Barcelona.

PONCE, J. (coord.), 2008. Guerra, franquismo y transición. Los gobernadores civiles en Andalucía (1936-1979), Centro de Estudios Andaluces, Sevilla.

RISQUES, M., 2012. L’Estat a Barcelona. Ordre públic i governadors civils, Base, Barcelona.

ROMERO, E., 1985. Tragicomedia de España, Planeta, Barcelona.

SANTACANA, C., 2000. El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1961-1971), Afers, Catarroja.

SANZ ALBEROLA, D. 1999. La implantación del franquismo en Alicante. El papel del Gobierno Civil (1939-1946), Universidad de Alicante, Alicante.

SANZ HOYA, J., 2015. “El asalto falangista a los gobiernos civiles. La política de unión de los cargos de gobernador y jefe provincial de FET-JONS (1938-1945)”, Alcores 18, pp. 193-212.

~ 2022. España en camisa azul. Falange, culturas políticas y poderes locales, Comares, Granada.

SAZ CAMPOS, I., 2007. “Mucho más que dos crisis política: el agotamiento de dos proyectos enfrentados”, Ayer, 68, pp. 137-163.

TARÍN-IGLESIAS, J., 1983. Vivir para contar, Planeta, Barcelona.

TÉBAR, J., RISQUES, M., MARÍN, M., CASANELLAS, P., 2015. Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977), Comares, Granada.

UTRERA MOLINA, J., 2020. Memorias de un gobernador civil, Eus, Sevilla. Estudio introductorio y notas de Julio Ponce Alberca.

Descàrregues

Publicades

2024-02-12

Com citar

Sanz Hoya, J. (2024). Els homes de Franco a Barcelona. Els processos de selecció de governadors civils a la dictadura franquista (1960-1966). Segle XX: Revista Catalana d’història, (16), 45–67. https://doi.org/10.1344/segleXX2023.16.3

Número

No 16 (2023)

Secció

Recerques i assajos

Llicència

Drets d'autor (c) 2024 Segle XX: revista catalana d'història

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.

b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.