Fites d’una història d’intel·lectuals

Autors/ores

  • Santos Julià Universidad Nacional de Educación a Distancia

Paraules clau:

intel·lectuals, cultura, revolució liberal, opinió pública, premsa

Resum

Des que Zola recorria a un diari i des que Weber demanava als seus oients que imaginessin un món sense diaris, la sort de l’intel·lectual i els trets que el defineixen estaran vinculats a la seva capacitat per assolir ressonància i publicitat des d’una tribuna de premsa, des d’algun diari, lloc històricament privilegiat de la presència pública de l’intel·lectual. El gran intel·lectual que sorgeix amb la fi del segle XIX és possible perquè el poble de les revolucions liberals ha esdevingut massa que tot just acaba d’accedir a la lectura, mentre l’ingrés en les institucions d’ensenyament superior queda reservat a una exigua minoria: per sota una massa que vol llegir però
que encara no té veu pública i per dalt una minoria que sap escriure i no deixa de parlar. Tanmateix, la protesta dels intel·lectuals espanyols neix amb el segle XX. Aquí se’ns planteja un recorregut històric sobre els canvis en l’actitud i el paper del grup dels intel·lectuals entre l’època del sorgiment d’aquesta figura i el moment actual, per acabar reflexionant què ha passat amb aquesta criatura, sorgida amb el seu nom propi a la fi del segle XIX, perquè al final del segle XX s’hagi parlat sense parar del seu silenci, de la fi dels intel·lectuals?

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Santos Julià, Universidad Nacional de Educación a Distancia

Catedràtic d’Història Social i del Pensament Polític de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. És autor de nombrosos treballs sobre història política, social i cultural de l’Espanya del segle XX, així com sobre historiografia i teoria de la historia. Els seus estudis s’han centrat en el pensament polític republicà, el paper del socialisme en la política espanyola, a més de dos destacades biografies polítiques de Largo Caballero i de Manuel Azaña. Així mateix, destaquen els treballs que ha coordinat sobre la repressió i la violència polítiques, a més de la història dels intel·lectuals espanyols (Historias de las dos Españas, 2004) per la qual va rebre el Premio
Nacional de Historia d’Espanya l’any 2005. Ha dirigit la publicació de les obres completes de Manuel Azaña (2007) i ha publicat recentment la biografia Vida y
tiempo de Manuel Azaña (1880-1940) (2008).

Descàrregues

Com citar

Julià, S. (2014). Fites d’una història d’intel·lectuals. Segle XX: Revista Catalana d’història, (2), 25–39. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9823

Número

Secció

Recerques i assajos