Aproximació a les fortaleses de caràcter en els estudiants d’Educació Social. Perfil d’una mostra

Diego Calderón, Anna Forés Miravalles, Josep Gustems Carnicer

Resum


La formació dels educadors socials implica desenvolupar en ells unes competències transversals que els permetin desenvolupar-se en diversos contextos laborals. Aquestes competències estan estretament relacionades amb les fortaleses de caràcter formulades per Peterson i Seligman (2004). Aquest article mostra un estudi de caràcter exploratori transversal realitzat amb 30 estudiants de quart curs de Grau d'Educació Social de la Universitat de Barcelona el curs 2014-15 aplicant el VIA Inventari de Fortaleses (VIA-IS), el qual ens permet conèixer les fortaleses de caràcter d'aquests estudiants. Després de concretar les fortaleses que apareixen en els diferents plans docents, els resultats mostren com el VIA-IS resulta un instrument que ens permet avaluar eficaçment les competències de caràcter que l'alumnat adquireix en el Grau d'Educació Social. Posteriorment, comparant aquesta recerca amb estudis fets amb altres estudiants de diversos graus i diferents universitats i dialogant sobre els resultats, es donen referències per millorar la proposta docent del Grau d’Educació Social.

Paraules clau


Competències; Fortaleses de caràcter; Educació social; Virtuts; Inventari de Fortaleses

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Biswas-Diener, R. (2006). From the equator to the North Pole: A study of character strengths. Journal of Happiness Studies, 7, 293-310.

Diener, E., y Seligman, M. E. P. (2004). Beyond money: Towards an economy of well-being. Psychological Science in the Public Interest, 5, 1-31. DOI:10.1111/j.0963-7214.2004.00501001.x

Ferrer-Cerveró, V., Cabrera-Santacana, O. E., Alegre-Beneria, R. M., Montané-Lopez, A., Sánchez-Valverde-Visus, C., y Alaiz-Chueca, E. (2014). El perfil del emprendedor social del estudiantado de los Grados de Educación Social, Pedagogía y Trabajo Social en la Universidad de Barcelona. REIRE, Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 7(1), 11-29. DOI:10.1344/reire2014.7.1712

Forés, A., Sánchez, J. A., y Sancho, J. M. (2014). Salir de la zona de confort. Dilemas y desafíos en el EESS. Tendencias Pedagógicas, 23, 205-214. Recuperado de http://www.tendenciaspedagogicas.com/Articulos/2014_23_15.pdf

Frisch, M. B. (2000). Improving mental and physical health care through quality of life therapy and assessment. En E. Diener y D. R. Rahtz (Eds.), Advances in quality of life: Theory and research (pp. 207-241). Dordrecht: Kluwer Academic Publisher.

Fullana, J. (Ed.) (2009). Guia per a l’avaluació de competències en educació social. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Gustems, J. (Ed.) (2013). Creatividad y Educación Musical: actualizaciones y contextos. Barcelona: Dinsic.

Gustems, J., y Calderón, C. (2015). Virtues and character strengths related to approach coping strategies of college students. Social Psychology of Education. DOI:10.1007/s11218-015-9305-y

Gustems, J., y Sánchez, L. (2015). Aportaciones de la Psicología Positiva a la formación del profesorado. Estudios sobre Educación, 29, 9-28. DOI:10.15581/004.29.9-28

Harzer, C., y Ruch, W. (2012). The Application of Signature Character Strengths and Positive Experiences at Work. Journal of Happiness Studies, 6, 25-41. DOI: 10.1007/s10902-012-9364-0.arz

Jiménez, V., Alvarado, J. M., y Puentes, A. (2013). Una aproximación al Trabajo Social desde la óptica de la Psicología positive (virtudes y fortalezas). Cuadernos de Trabajo Social, 26-2, 397-407. DOI:10.5209/rev_CUTS.2013.v26n2.40915

López, R., y Quetglas, B. (2014). Bolonia y los educadores y educadoras sociales. La visión del colectivo profesional. RES, Revista de Educación Social, 91, 1-19. Recuperado de http://www.eduso.net/res/19articulo/Bolonia-y-los-educadores-y-educadoras-socailes-lavision-del-colectivo-profesional

Merino, J. (2005). Pedagogía social y Educación social: retos de conocimiento y de acción socioeducativa en el siglo XXI . En J. Ruiz Berrio (Ed.), Pedagogía y educación ante el siglo XXI (pp. 225-254). Madrid: Departamento THE, Universidad Complutense de Madrid.

Park, N., y Peterson, C. (2003). Virtues and organizations. En K. S. Cameron, J. E. Dutton y R.E. Quinn (Eds.), Positive organizational scholarship: Foundations of a new discipline (pp. 33-47). San Francisco, CA: Berrett-Koehler.

Park, N., y Peterson, C. (2007). Methodological issues in positive psychology and the assessment of character strengths. En A. D. Ong y M. H. M. van Dulmen (Eds.), Handbook of methods in positive psychology (pp. 292-305). Nueva York: Oxford University Press.

Park, N., Peterson, C., y Seligman, M.E.P. (2004). Strengths of character and wellbeing. Journal of Social and Clinical Psychology, 23, 603-619.

Park, N., Peterson, C., y Seligman, M. E. P. (2006). Character strengths in fifty-four nations and the fifty US states. The Journal of Positive Psychology, 1(3), 118-129. DOI: 10.1080/17439760600619567

Peterson, C. (2006). A primer in positive psychology. Nueva York: Oxford University Press.

Peterson, C., y Seligman, M. E. P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Nueva York: Oxford University Press/Washington, DC: American Psychological Association.

Proctor, C., Maltby, J., y Linley, P. A. (2011). Strengths use as a predictor of wellbeing and health-related quality of life. Journal of Happiness Studies, 12, 153–169.

Rath, T. (2006). Vital friends: The people you can’t afford to live without. Nueva York: Gallup Press.

Saldaña, O., Escartín, J., Martín-Peña, J., Jiménez, Y., Ceja, L., Varela-Rey, A., Vidal, T., y Rodríguez-Carballeira, A. (2014). Fortalezas personales relacionadas con el rendimiento académico y profesional en el campo de la psicología social y la psicología aplicada. Actas del I Congrés Internacional d’Educació Emocional, 150-162. Recuperado de http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/58743/1/C150_162.pdf

Seligman, M. E. P., y Csikszentmihalyi, M. (2000). Positive psychology: An introduction. American Psychologist, 55, 5-14.

Shimai, S., Otake, K., Park, N., Peterson, C., y Seligman, M.E.P. (2006). Convergence of Character Strengths in American and Japanese Young Adults. Journal of Happiness Studies, 7, 311-322. DOI: 10.1007/s10902-005-3647-7

Vázquez, C., Hervás, G., Rahona, J. J., y Gómez, D. (2009). Bienestar psicologico y salud: Aportaciones desde la Psicologia Positiva. Anuario de Psicología Clínica y de la Salud, 5, 15-28.

Vila, A. (Coord.) (2004). Libro Blanco en Pedagogía y Educación Social. Volumen 1. Competencias transversales del libro Blanco del Grado de Educación Social. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. Recuperado de http://portal.uned.es/pls/portal/docs/PAGE/UNED_MAIN/LAUNIVERSIDAD/VICERRECTORADOS/ESPACIOEURO/LIBROS%20BLANCOS%20DE%20GRADO/LIBROBLANCO_PEDAGOGIA1_0305.PDF

Watson, D. (2000). Mood and temperament. Nueva York: Guilford.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/reire2016.9.2924

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c) 2016 Diego Calderón, Anna Forés Miravalles, Josep Gustems Carnicer

URL de la llicència: https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona