Dones del PSUC en temps de guerra (1936-1939)
Resum
La voluntat de guanyar la guerra impulsà el PSUC a valorar el paper de les dones en tasques d’ajut al front i de propaganda per a la resistència, a més de requerir la seva incorporació a llocs de treball abans masculins. Les reivindicacions de les militants i l’autocrítica dels dirigents per la seva manca de reconeixement facilitaren una progressiva assumpció de responsabilitats al partit i a les joventuts i una visibilització en actes de propaganda, malgrat les reticències dels propis camarades per la seva manca de preparació i i el temor a la seva competència en els llocs de treball.
Descàrregues
Referències
BARRANQUERO, E., 2012. «Ángeles o demonios: representaciones, discursos y militancia de las mujeres comunistas», Arenal, 19.
BENGOCHEA, S., 2013. Les dones del PSUC. Els Arbres de Farenheit, Barcelona.
BERGER, G,. 2018. Les milícies antifeixistes de Catalunya, Voluntaris per la llibertat. Eumo, Vic.
BRANCIFORTE, L., 2009. «Legitimando la solidaridad femenina internacional; el Socorro Rojo», Arenal, 16:1.
CABRERO, C., 2007. «El PCE y las mujeres, La actitud del partido respecto la militancia femenina durante el primer franquismo» a BUENO, M; HINOJOSA, J.R.; GARCIA, C. (coords.), Historia del PCE: I Congreso, 1920-1977, Fundación de Investigaciones Marxistas, Madrid.
CAMINAL, M., 1984. Joan Comorera i la revolució democràtica. Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona.
CAÑELLAS, C., 2002. «La presència femenina als consells municipals al Baix Llobregat entre 1934 i 1939. El símptoma d’un fenomen?» a BORDERÍAS, C. (ed.). Les dones i la història al Baix Llobregat II, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona,
CAÑELLAS, C.; TORAN, R., 2003. «Participació femenina als Consells Municipals a Catalunya 1934-1939» a NASH, M.; TAVERA, S. (coords), Las mujeres y las guerras: El papel de las mujeres en las guerras de la Edad Antigua a la Contemporánea, Icaria, Barcelona.
CAÑELLAS, C.; TORAN, R., 2019. «Un 8 de març en pau i dos en guerra. Barcelona 1936- 1938», L’Avenç, 455, Barcelona.
FUNDACIÓ JOSEP IRLA, 2019. Pioneres del municipalisme feminista: 1934-1939. Barcelona.
GINARD, D., 2007. «La investigación histórica sobre el PCE: desde sus inicios a la normalización historiográfica» a BUENO, M; HINOJOSA, J.R.; GARCIA, C. (coords.), Historia del PCE : I Congreso, 1920-1977, Fundación de Investigaciones Marxistas, Madrid.
GINARD, D., 2015. «Mujeres, juventud y compromiso antifascista en la Europa mediterránea (1933- 1945)». Ayer, 100.
HISPANO, M.; MAYAYO, A., 2016. «Dels papers de Salamanca, de la infància del PSUC (1936- 1939)», L’Avenç, 425.
MARTÍN RAMOS, J.L., 2007. «La afiliación del PSUC durante la guerra civil (1936-1939): volumen, distribución territorial y composición social», Història Moderna i Contemporània, 5.
MARTÍN RAMOS, J.L., 2008. «La afiliación del PSUC durante la guerra civil (1936-1939): Volumen, distribución territorial y composición social», Història Moderna i Contemporània, 6.
MARTÍNEZ, A., 2014. «Mujeres y guerra civil; un balance historiográfico», Studia Historica. Historia contemporánea, 32.
MARTÍNEZ, A., 2018. Milicianas. Mujeres republicanas combatientes, Catarata, Madrid.
MORENO, M., 2005. «Republicanas y República en la guerra civil: encuentros y desencuentros», Ayer, 60.
NASH, M., 1981. Mujer y movimiento obrero en España, Fontamara, Barcelona.
NASH, M., 1989. «La miliciana: otra opción de combatividad femenina antifascista» a DDAA. Las mujeres y la Guerra Civil. III Jornadas de estudios monográficos. Salamanca, Ministerio de Cultura, Madrid.
NASH, M., 1999. Rojas: las mujeres republicanas en la guerra civil, Taurus, Barcelona.
PUIGSECH, J., 2001. Nosaltres, els comunistes catalans: el PSUC i la Internacional Comunista durant la Guerra Civil, Eumo, Vic.
PUIGSECH, J., 2017. La revolució Russa i Catalunya, Eumo, Vic.
ROMERO, M., 2013. «Pan y paz. Mujeres y Komintern en el Madrid del «No pasaran»», Torre de los Lujanes: Boletin de la Real Sociedad Matritense de Amigos del Pais, 69.
YUSTA, M., 2011. «La construcción de una cultura política femenina desde el antifascismo (1934- 1950)» a AGUADO, A.; ORTEGA, T. (coords), Feminismos y antifeminismos: culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València, València.
YUSTA, M., 2013. «Género y antifascismo en España», Anuario IEHS, 28.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.