Formes de censura a Itàlia a la segona meitat del segle XX
DOI:
https://doi.org/10.1344/segleXX2023.16.6Paraules clau:
Censura; Polítiques culturals; Democràcia Cristiana; Entreteniment de masses; Guerra FredaResum
L’article analitza l'evolució de la censura a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial, a través de l’estudi de la legislació produïda entre el 1943 i el 2017. Es prestarà especial atenció als anys des 1948 al 1962, període caracteritzat per la major continuïtat de la censura respecte al anterior règim feixista. Posteriorment, a partir de l’aprovació de la llei n. 161/1962, l’acció de censura canvia de signe a poc a poc. El final de la fase més aguda de la Guerra Freda, juntament amb l’arribada del consum cultural massiu, afavoreixen un ús diferent de la censura per part dels demòcrates cristians. D’una banda, hi ha una relaxació de l’acció repressiva; de l’altra, la censura esdevé una peça d’una política cultural més ambiciosa. A partir dels anys ’60, la DC podrà aprofitar així la modernització del consum cultural mantenint una relació amb el missatge catòlic més tradicional, en una línia de continuïtat amb una visió de la cultura en clau pedagògica i moralitzadora.
Descàrregues
Referències
ANDREOTTI, G., 2005. 1947. L’anno delle grandi svolte nel diario di un protagonista. Rizzoli, Milano.
ARGENTIERI, M., 1974. La censura nel cinema italiano. Editori Riuniti, Roma.
ARISTARCO, G., 1961. “Nota introduttiva”, in Piovene, G., Galante Garrone, A. et al., La porpora e il nero, Edizioni di Cinema Nuovo, Milano.
ARMANO, A., 2013. Maledizioni. Processi, sequestri e censure a scrittori e editori in Italia dal dopoguerra a oggi anzi domani. Aragno, Torino.
BALDI, A., 2003. Schermi proibiti. La censura in Italia 1947-1988. Marsilio, Venezia.
BARBANTI, M., 1989. “Funzioni strategiche dell’anticomunismo nell’eta del centrismo degasperiano 1949-1953, Italia contemporanea (170), 39-69.
BARBANTI, M., 1992. “La classe dirigente cattolica e la “battaglia per la moralita” 1948-1960. Appunti sul ‘regime clericale’”, Italia contemporanea (189), 605-634.
BARIS, T., 2021. Andreotti. Una biografia politica. Dall’associazionismo cattolico al potere democristiano (1919-1969). il Mulino, Bologna.
BOGNETTI, G., 2007. “La problematica della liberta costituzionale d’espressione”, Associazione italiana dei costituzionalisti, online: http://www.associazionedeicostituzionalisti.it/old_sites/sito_AIC_2003-2010/
materiali/speciali/problematica_liberta_cost/index.html.
BONSAVER, G., GORDON, R. (Ed.), 2005. Culture, Censorship and the State in Twentieth-Century Italy. Legenda, Oxford.
BRANCATI, V., 2003. “Ritorno alla censura”, in Romanzi e saggi, a cura di Dondero, M., Mondadori, Milano, 1499-1567.
CESARI, M., 1982. La censura in Italia oggi (1944-1980). Liguori, Napoli. DE GRAZIA, V., 1985. La sfida dello ‘star system’: l’americanismo nella formazione della cultura di massa in Europa, 1920-1965, Quaderni storici (58), 95-133.
DI STEFANO, C., 1964. La censura teatrale in Italia (1600-1962). Cappelli, Bologna.
FERRARA, P., 2004. Censura teatrale e fascismo (1931-1944). La storia, l’archivio, l’inventario. Edizioni Mibact, Roma.
~ 2022. “A proposito di censura sullo spettacolo in Italia (1861-2021)”, Le Carte e la Storia, (2), 89-106.
FESTA, F., 2011. Teatro proibito. In scena i tabù di una nazione. Editoria & Spettacolo, Spoleto.
FORGACS, D., 1993. L’industrializzazione della cultura italiana (1880-1990). il Mulino, Bologna.
FORGACS, D., GUNDLE, S., 2007. Cultura di massa e società italiana. 1936-1954. il Mulino, Bologna.
FORNO, M., 2012. Informazione e potere. Storia del giornalismo italiano. Laterza, Roma-Bari.
GAROFALO, D., 2018. Storia sociale della televisione in Italia (1954-1969). Marsilio, Venezia.
GINSBORG, P., 2006. Storia d’Italia dal dopoguerra a oggi. Einaudi, Torino.
GIORI, M., 2018. Poetica e prassi della trasgressione in Luchino Visconti. 1935-1962. Libraccio Editore, Milano.
GULI, R. La legislazione. Il dopoguerra, https://www.italiataglia.it/indice_sonoro_fascismo/dopoguerra.
GUNDLE, S., 1986. “L’americanizzazione del quotidiano. Televisione e consumismo nell’Italia degli- anni cinquanta”, Quaderni storici (62), 561-594.
MELIS, G., 2019. “La continuita nella pubblica amministrazione”, Il Politico (2), 308-329.
MEREGHETTI, P., 2021. “Addio alla censura dei film che perseguito l’≪L’ultimo tango≫”, Corriere della Sera (6 aprile), 25.
MONTELEONE, F., 2021. Storia della radio e della televisione in Italia. Costume, società, politica. Feltrinelli, Milano.
MURIALDI, P., 2006. Storia del giornalismo italiano. il Mulino, Bologna.
NUVOLONE, P., 1970. “Spettacoli e trattenimenti pubblici, in Novissimo Digesto italiano (XVII), UTET, Torino, 1189-1199.
PASOLINI, P.P., 2009. Scritti corsari, Garzanti, Milano.
PROCINO, M., 2014. “La censura teatrale in Italia: dalla rivista alla prosa il racconto dei copioni conservati in archivio centrale dello stato (1944-1962), Nuovi Annali (28), 121-136.
QUARGNOLO, M., 1982. La censura ieri e oggi nel cinema e nel teatro. Pan, Milano.
SCOPPOLA, P., 1997. La repubblica dei partiti. Evoluzione e crisi di un sistema politico 1945-1996. il Mulino, Bologna.
SEDITA, G., 2012.“Giulio Andreotti e il neorealismo. De Sica, Rossellini, Visconti e la guerra fredda al cinema”, Nuova Storia Contemporanea (1), 51-70.
SIGNORETTI, G., 2013. La censura teatrale post fascista: dal 1943 al 1950.
Il recupero di due fondi all’ACS:
SUBINI, T., 2015. “I cattolici e l’osceno: tra censura amministrativa e revisione cinematografica”, Arabeschi (6), 64-72.
TAVIANI, E. (Ed.), 2008. Propaganda, cinema e politica 1945-1975. Annali dell’Archivio Audiovisivo del Movimento Operaio e Democratico, Roma.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Segle XX: revista catalana d'història
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.