Arxius, generacions i investigació de dones: noves qüestions derivades de la història dels feminismes a Itàlia

Resum

Des dels anys setanta, el moviment de dones italianes va promoure el naixement d’arxius, biblioteques i centres culturals. Gràcies a aquesta presència es va començar a documentar la història dels feminismes juntament amb la promoció i circulació de la història de les dones, donant suport a aquest camp d’investigació. En les següents dècades, l’activitat i presència d’aquestes organitzacions es va estendre
cada vegada més, i algunes d’elles van aprofundir en la seva institucionalització. La disponibilitat de documents va augmentar també gràcies a la recopilació de noves fonts, com entrevistes, ja fos a través de les donacions d’arxius personals o bé col·leccions de documents individuals, grupals i d’organitzacions formals o informals, construint arxius físics i virtuals. Aquest procés ha estat acompanyat de molts canvis en el camp de la investigació, que també involucren preguntes d’investigació. A Itàlia, com en altres llocs, la història de la dona i els estudis de gènere coexisteixen, obrint-se a noves qüestions metodològiques. A més, els diferents punts de vista en la investigació, i particularment en la història dels feminismes, estan plasmats
en dues i fins i tot tres generacions d’acadèmics. En aquesta contribució donaré compte d’alguns aspectes de la relació entre generacions, investigacions i arxius en els darrers vint anys, utilitzant alguns exemples de la producció en el camp de la història dels feminismes italians: quines preguntes metodològiques i innovacions historiogràfiques han introduït, quines preguntes van fer als arxius i com van respondre els propis arxius.