Arxius, generacions i investigació de dones: noves qüestions derivades de la història dels feminismes a Itàlia
Resum
Des dels anys setanta, el moviment de dones italianes va promoure el naixement d’arxius, biblioteques i centres culturals. Gràcies a aquesta presència es va començar a documentar la història dels feminismes juntament amb la promoció i circulació de la història de les dones, donant suport a aquest camp d’investigació. En les següents dècades, l’activitat i presència d’aquestes organitzacions es va estendre
cada vegada més, i algunes d’elles van aprofundir en la seva institucionalització. La disponibilitat de documents va augmentar també gràcies a la recopilació de noves fonts, com entrevistes, ja fos a través de les donacions d’arxius personals o bé col·leccions de documents individuals, grupals i d’organitzacions formals o informals, construint arxius físics i virtuals. Aquest procés ha estat acompanyat de molts canvis en el camp de la investigació, que també involucren preguntes d’investigació. A Itàlia, com en altres llocs, la història de la dona i els estudis de gènere coexisteixen, obrint-se a noves qüestions metodològiques. A més, els diferents punts de vista en la investigació, i particularment en la història dels feminismes, estan plasmats
en dues i fins i tot tres generacions d’acadèmics. En aquesta contribució donaré compte d’alguns aspectes de la relació entre generacions, investigacions i arxius en els darrers vint anys, utilitzant alguns exemples de la producció en el camp de la història dels feminismes italians: quines preguntes metodològiques i innovacions historiogràfiques han introduït, quines preguntes van fer als arxius i com van respondre els propis arxius.
Descàrregues
Referències
1987. Il movimento femminista negli anni Settanta. Memoria. Rivista di storia delle donne 19-20, (1-2).
1988. Le donne al Centro. Politica e cultura dei Centri delle donne negli anni ’80. Roma: Utopia.
2018. Ieri, oggi, domani. I gruppi femministi si raccontano e si interrogano, Convegno nazionale, 23-24-25 marzo, Ferrara
ARCHIVIO DELLE DONNE IN PIEMONTE www.archiviodonnepiemonte.it
BAERI, E. 1992. I lumi e il cerchio. Roma: Editori Riuniti.
BAERI E. & FICHERA S. (a cura di). 2001. Inventari della memoria. L’esperienza del Coordinamento per l’autodeterminazione della Donna a Catania (1980-1985). Milano: FrancoAngeli.
BERTILOTTI, T. & SCATTIGNO, A. (a cura di). 2005. Il femminismo degli anni Settanta. Roma: Viella.
BERTILOTTI, T., GALASSO, C., GISSI, A. & LAGORIO, F. (a cura di). 2006. Altri femminismi. Corpi, culture, lavoro. Roma: manifestolibri, Società italiana delle storiche.
BIAGINI, E. 2018. L’emersione imprevista. Il movimento delle lesbiche in Italia negli anni ’70 e ’80. Pisa: Edizioni ETS.
BONOMI ROMAGNOLI, B. 2014. Irriverenti e libere. Femminismi nel nuovo millennio. Roma: Editori Internazionali Riuniti.
BRACKE, M. A. 2014. Women and the Re-Invention of the Political: Feminism in Italy (1968-1983). New York: Routledge. (edizione italiana: 2019. La nuova politica delle donne. Il femminismo in Italia 1968 – 1983. Roma: Edizioni di Storia e letteratura. Traduzione di Enrica Capussotti).
BRAVO, A. & FIUME, G. (a cura di). 2004. Anni Settanta. Genesis 1.
BUSI, B. 2020. Separate in casa. Lavoratrici domestiche, femministe e sindacaliste: una mancata alleanza. Roma: Ediesse.
CARTAREGIA, O. & DE FERRARI, P. (a cura di). 1996. Reti della Memoria. Censimento di fonti per la storia delle donne in Italia. Genova: Coordinamento donne lavoro cultura Genova; Lilith Rete informativa di genere femminile, Quaderno n. 1 Gruppo Archivi.
CENTRO STUDI STORICI SUL MOVIMENTO DI LIBERAZIONE DELLA DONNA IN ITALIA (a cura di). 1982. “Atti del Seminario internazionale Centri di ricerca e documentazione delle donne: esperienze di organizzazione e metodi di archiviazione, 26-27 marzo 1981”. Milano: Centro studi storici sul movimento di liberazione della donna in Italia.
CRISPINO, A. M. (a cura di). 1988. Esperienza storica femminile nell’età moderna e contemporanea. Roma: Circolo Udi La Goccia, Roma, vol. I.
DE FERRARI, P. 2018. Thesaura. Esperienze degli archivi femministi in Italia. Zapruder 47: 26-41.
DI CORI, P. (a cura di). 1996. Altre Storie. La critica femminista alla storia. Bologna: Clueb.
DI CORI, P. 1985. Dalla storia delle donne a una storia di genere. Rivista di storia contemporanea 1: 548-559.
DI CORI, P. 1997. “Culture del femminismo. Il caso della storia delle donne” in Storia dell’Italia repubblicana. Torino: Einaudi, vol. III, tomo 2, pp. 803-861
ELLENA, L. & PETRICOLA, E. (a cura di). 2007. Donne di mondo. Percorsi transnazionali dei femminismi. Zapruder, 13.
FRAIRE M. (a cura di). 2002. Lessico politico delle donne: teorie del femminismo. Milano: FrancoAngeli.
Guida agli Archivi dell’Unione Donne Italiane. 2002. Introduzione di Marisa Ombra. Roma: Direzione generale per gli archivi, Roma.
FRAGEN https://institute-genderequality.org/frames-on-gender/
JONG, S. & KOEVOETS, S. (a cura di). (2013). “Introduction”. In: Jong S. & Koevoets S. (a cura di). Teaching gender with libraries and archives. The power of information: teaching with gender. European women’s studies in international and interdisciplinary classrooms. Utrech: ATGENDER. The European Association for Gender Research, Education and Documentation; New York; Budapest: Central European University Press, pp. 1 –10.
JORNET BENITO, NÚRIA; TUSET PÁEZ, NÚRIA (2016). “Construyendo la memoria de los feminismos: archivos, bibliotecas y centros de documentación. Una mirada al pasado, una reflexión para el futuro”. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 36 in <http://bid.ub.edu/ es/36/jornet.htm>
LÀADAN CENTRO CULTURALE E SOCIALE DELLE DONNE www.laadan.it
LUSSANA, FIAMMA. 1997. “Le donne e la modernizzazione: il neofemminismo degli anni Settanta”, in Storia dell’Italia repubblicana. Torino: Einaudi, vol. III, tomo 2, pp. 471-565.
MARCUZZO, M. C. & ROSSI-DORIA, A. (a cura di). 1987. La ricerca delle donne. Studi femministi in Italia. Torino: Rosenberg & Sellier.
MELANDRI, L. 2000. Una visceralità indicibile. La pratica dell’inconscio del movimento delle donne degli anni Settanta, Milano: FrancoAngeli.
PASSERINI, L. 1991. Storie di donne e di femministe. Torino: Rosenberg&Sellier.
PERROTTA RABISSI, A. & PERUCCI, M. B. 1989. Perleparole. Le iniziative a favore dell’informazione e della documentazione delle donne europee. Roma: Utopia.
PUSTIANAZ, M., PALLADINI, G. & SACCHI, A. 2013. Archivi affettivi/Affective Archives. Un catalogo. Vercelli: Mercurio.
RETE LILITH www.retelilith.it
SCOTT, JOAN W. Il «genere»: un’utile categoria di analisi storica. Rivista di storia contemporanea 1: 560-586.
SOCIETÀ ITALIANA DELLE STORICHE www.societadellestoriche.it
STELLIFERI, P. Il femminismo a Roma negli anni Settanta. Percorsi, esperienze e memorie dei collettivi di quartiere. Bologna: Bononia University Press, 2015.
WINE - WOMEN’S INFORMATIONS NETWORK OF EUROPE https://winenetworkeurope. wordpress.com/
ZAPPERI, G. 2017. Carla Lonzi. Un’arte della vita. Roma: DeriveApprodi.
ZUMAGLINO, P. 1996. Femminismi a Torino. Milano: FrancoAngeli.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.