Geopolíticas de la pandemia: la salud pública en perspectiva histórica

Resum

En aquesta ocasió, la secció de diàleg s’ha organitzat entre dos especialistes: Esteban Ro- dríguez Ocaña, catedràtic d’Història de la Medicina i Col·laborador extraordinari del Depar- tament d’Anatomia Patològica i Història de la Ciència de la Universitat de Granada i Joan Benach, Catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. La proposta es mantenir una conversa que consisteix a abordar de manera analítica la salut pública des d’una perspectiva històrica i alhora com una qüestió central en clau de present i futur de la societat actual. Als dos reconeguts especialistes se’ls demana que aportin les seves reflexions sobre aquest as- sumpte des de camps disciplinaris diferents, amb l’objectiu principal d’oferir a les historiadors i historiadores instruments teòrics i metodològics amb què abordar els problemes i els models que ha plantejat i planteja la noció de “salut pública”.

En els moments actuals ens sembla que aquest exercici contribueix a enfortir algunes de les línies de recerca ja existents i estimular noves línies amb què pensar el present en clau històrica. Finalment, ens sembla que val la pena esmentar que l’enregistrament d’aquest diàleg, poste- riorment transcrit per Andrea Tappi i revisat tant pels autors com per nosaltres com a editors, ha estat utilitzat com una activitat per als alumnes de l’assignatura “Pensar la Història Escoles, Teories i Interpretacions” de Primer Curs de Grau impartit a la Secció d’Història Contem- porània i Món Actual del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Els resultats obtinguts en aquesta pràctica, amb els informes lliurats del seu seguiment, i la resposta molt positiva que ofereix l’alumnat seria molt probablement matèria d’un altre diàleg futur sobre l’ensenyament universitari de la Història.