Les ocupacions d’extrema dreta com a temptativa d’apropiació cultural. Una anàlisi comparat transnacional

Autors/ores

  • Carles Viñas Gràcia Universitat de Barcelona

Paraules clau:

Extrema dreta; ocupació; neonazisme; CasaPound; neofeixisme, dreta radical; Hogar Social Madrid

Resum

L’ocupació il·legal d’immobles de propietat pública o privada, monopolitzada fins fa pocs anys per col·lectius d’esquerra alternativa o llibertaris vinculats als mo- viments socials, s’ha vist alterada per la irrupció de grups neonazis i d’extrema dreta que han replicat formes d’activisme similars. El sorgiment d’ocupacions ultradre- tanes, tota una novetat en aquest entramat ideològic, ha evidenciat una voluntat de renovació i adaptació emmarcades en la disputa per l’hegemonia cultural plantejada per l’extrema dreta i la dreta radical. Un anàlisi comparatiu transnacional de les experiències pioneres a Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol ens permetrà conèixer els orígens i l’evolució del fenomen, tot establint similituds i dissemblances i la seva incidència política-social.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Carles Viñas Gràcia, Universitat de Barcelona

CarlesViñas, Universitat de Barcelona és professor de la Secció d’Història Contemporània i Món Actual del Departament d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i del Màster en Prevenció de la Radicalització, Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. És membre del International Expert Network del c-rex- Center for Research on Extremism de la University of Oslo i de l’Standing Group on Extremism and Democracy & Political Violence (European Consortium for Political Research). La seva activitat de recerca està focalitzada en la història de l’extremisme polític i esportiu i els estils juvenils. Membre del Grup de Recerca Consolidat Centre Estudis Històrics Internacionals (grec-cehi), participa en projectes de recerca sobre extrema dreta, franquisme i joventut als segles xx i xxi. Ha publicat diversos assajos com Skinheads a Catalunya o El mundo ultra. Los radicales del fútbol español.

Referències

Aaster, C. 1996. Centri sociali: geografie del Desiderio: dati, statistiche, mappe e divenire, Shake, Milà.

Adell Argilés, R. i Martínez López, M. (coords.) 2004. ¿Dónde estàn las llaves? El movimiento

okupa: prácticas y contextos sociales, Catarata, Madrid.

Adinolfi, G. i Fiore, R. 2015. Noi Terza Posizione, Settimo Sigillo, Roma.

Albanese, M.; Bulli, G.; Castelli Gattinara, P. i Froio, C., 2014. Fascisti di un altro millennio? Crisi e participazione in CasaPound Italia, Bonanno, Roma.

Álvarez-Benavides, A., 2019. «Elementos para el análisis de una nueva extrema derecha española», a Movimientos sociales, acción colectiva y cambio social en perspectiva. Continuidades y cambios en el estudio de los movimientos sociales, Fundación Betiko, Abadiño.

Álvarez-Benavides, A. i Jiménez Aguilar, F., 2020. «Estrategias de comunicación de la nueva ex trema derecha española. De Hogar Social a Vox, del alter-activismo a la doctrina del shock», Estudios de la Paz y el Conflicto. Revista Latinoamericana, 1.

Bartsch, G., 2020. Otto Strasser. Der linke Nationalsozialist, Bublies Sigfried, Coblença.

Berizzi, P., 2009. Bande Nere. Come vivono, chi sono, chi protegí i nuovi nazi-fascisti, Bompiani, Milà.

- 2018. Nazi Italia. Viaggio in un Paese che si è riscoperto fascista, Baldini+Castoldi, Milà.

Berzano, L.; Gallini, R. i Genova, C., 2009. Liberi tutti. Centri social e case occupate a Torino, Ananke, Torí.

Branzaglia, C.; Pacoda, P. i Solaro, A., 1992. Posse italiane. Centri sociali, underground musicale e cultura giovanile degli anni’90 in Italia, Tosca edizioni, Cesena.

Bräuninger, W., 2016. Kühnen. Porträit einer deutschen Karriere, Hess, Bad Schussenried.

Casals, X., 2020. «De Fuerza Nueva a Vox: de la vieja a la nueva ultraderecha española (1975-2019)», Ayer, 118.

- 2003. Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría a la era de la globalización, Crítica, Barcelona.

- 1998. La tentación neofascista en España. La evolución de la extrema derecha durante la transición, así como sus espejos y referentes europeos, Plaza & Janés, Barcelona.

- 1995. Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995), Grijalbo, Barcelona.

Casillo, G., 2012. A destra della destra: Terza Posizione, Tesi di laurea, Università degli studi del Molise, Campobasso.

Cheles, L.; Ferguson, R. i Vaughan, M., 1995. The Far Right in Western & Eastern Europe, Logman, Londres.

Cosmelli, A. i Mathieu, M., 2009. Oltre Nero. Nuovi, Fascisti, Italiani, Contrasto books, Roma.

Costa González, M. C., 2004. «Okupas. Cultura de contestación», Revista de estudios de juventud, 64. dd.aa. 2019. Centro Sociale Leoncavallo. Quarant’anni di cultura a Milano. La città com’era, la città come canviava, la città che verrà, Edizioni Interno, Milà.

dd..aa.., 1999. Okupación, represión y movimientos sociales, Diatriba, Madrid.

Di Nunzio, D. i Toscano, E., 2011. Dentro e fuori CasaPound. Capire il fascismo del terzo millennio, Armando editore, Roma.

Di Tullio, D., 2006. Centri sociali di Destra. Occupazioni e culture non conformi, Castelvecchi, Roma.

Doherty, B., 2002. Ideas and Actions in the Green Movement, Routledge, Londres.

Domínguez, M.; Martínez, M. Á. i Lorenzi, E., 2010. Okupaciones en movimiento. Derivas, estrategias y prácticas, Tierra de nadie, Ciempozuelos.

Feixa, C.; Costa, C. i Pallarés, J. (eds.), 2002. Movimientos juveniles en la Península Ibérica. Graffitis, grifotas, okupas, Ariel, Barcelona.

Feixa, C. i Porzio, L., 2004. Culturas juveniles en España (1960-2003), injuve, Madrid.

Feixa, C. i Saura, J. R. (eds.), 2000. Joves entre dos mons. Moviments juvenils a Europa i a l’Amèrica Lla tina, Universitat de Lleida/Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.

FernándezVillanueva, C. (ed.), 1998. Jóvenes violentos. Causas psicosociológicas de la violencia en grupo, Icaria, Barcelona.

Fielitz, M. i Lotte Laloire, L. (eds.) Trouble on the Far Right. Contemporary Right-wing Strategies and Practices in Europe, Transcript, Bielefeld.

Froio, C.; Castelli Gattinara, P; Bulli, G. i Albanese, M., 2020. CasaPound Italia. Contemporary Extreme-Right Politics, Routledge, Londres.

Gallego, F., 2006. F. Gallego: Una patria imaginaria. La extrema derecha española (1973-2005), Síntesis, Madrid.

- 2005. Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español, Síntesis, Madrid.

García, R. i Betancor, G., 2019. Movimientos sociales, acción colectiva y cambio social en perspectiva. Con tinuidades y cambios en el estudio de los movimientos sociales, Fundación Betiko, Abadiño.

Germinario, F., 2018. CasaPound. La destra proletaria e la “Comunità di lotta”, Asterios editore, Trieste.

- 2014. Tradizione, mito, storia. La cultura política della destra radicale e i suoi teorici, Carocci, Roma.

Geronimo, 2012. Fire and Flames. A History of the German Autonomist Movement, pm Press, Oakland.

Grashoff, U. (ed.), 2020. Fringe. Comparative Approaches to informal Housing Around the Globe, Univer sity College London Press, Londres.

Gretel Cammelli, M., 2015. Fascisti del terzo millennio. Per un’antropologa di CasaPound, Ombre corte, Verona.

Gúzman-Concha, C. A., 2012. Repensando el radicalismo político en Europa Occidental. El movimiento de centros sociales (okupación) en perspectiva comparada, Tesi doctoral, UB.

Hasselbach, I., 1996. Führer-Ex. Memoirs of a Formes Neo-Nazi, Chatto & Windus, Londres.

Hockenos, P., 1993. Free to Hate. The Rise of the Right in Post-Communist Eastern Europe, Routledge, Nova York.

Jiménez Aguilar, F. i Álvarez-Benavides, A., 2019. «Asociaciones Culturales de Ayuda Nacional. La emergencia de una extrema derecha alternativa en España», Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual, 1.

Love, N. S., 2016. Trendy Fascism. White Power Music and the Future of Democracy, State University of New York Press, Albany.

Luzar, K.; Wagner, B.; Borstel, D. i Landgraf, G., 2006. Rechtsextremismus in der Weitlingstraße Mythos oder Realität, ZDK Gesselschaft Demokratische Kultur, Berlin.

Madueño Álvarez, M., 2021. El falangismo en la España actual (1977-2020), Sílex, Madrid.

Martínez López, M., 2002. Okupaciones de viviendas y de centros sociales. Autogestión, contracuñtura y conflictes urbanos, Virus, Barcelona.

Mijaíl, S., 2019. El horror de una parodia. Tres discursos sobre Amanecer Dorado, La Moderna, Cáceres.

Miller-Idriss, C., 2020. Hate in Homeland. The New Global Far Right, Princeton University Press, Princeton.

Molina, R.; Cejudo, R.; Gavilán, M. Á. i Mialdea, A., 2000. «En los márgenes de la ciudad transitada. El movimiento okupa como disidencia social», Ámbitos. Revista de estudios de ciencias sociales y humanidades, 4.

Morencos, V., 2019. «Las estratègies de institucionalización de la nueva derecha radical española, 2002-2017», Política y Gobernanza. Revista de Investigaciones y Análisis Político, 3.

Nuñez Seixas, X. M., 2018. Suspiros de España. El nacionalismo español 1808-2018, Planeta, Barcelona.

Oliván, F. (coord.), 2021. El toro por los cuernos: Vox, la extrema derecha europea y el voto obrero, Tecnos, Madrid.

Ramos, M. (coord.), 2021. De los neocón a los neonazis. La derecha radical en el estado español, Rosa Lu xemburg Stiftung, Madrid.

Re, M., 2020. «La deriva radical: CasaPound Italia y el fascismo del tercer milenio». Revista de Estudios Políticos, 189.

Rodríguez Jiménez, J. L., 1998. ¿Nuevos fascismos? Extrema derecha y neofascismo en Europa y Estados Unidos, Península, Barcelona.

- 1994. Reaccionarios y golpistas. La extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia (1967-1982), csic, Madrid.

Rosati, E., 2018. CasaPound Italia. Fascisti del Terzo Millennio, Mimesis, Milà.

Saavedra, D., 2021. Memoria de un exnazi. Veinte años en la extrema derecha española, Penguin Random House, Barcelona.

Sanromán, D. L., 2008. La Nueva derecha. Cuarenta años de agitación metapolítica, cis, Madrid.

Sidera, A., 2020. Feixisme persistent. Radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini, Saldonar, Barcelona.

Simón, M. Á., 2007. La extrema derecha en Europa desde 1945 hasta nuestros días, Tecnos, Madrid.

Schmidt, M., 1993. La Alemania neonazi y sus ramificacions en España y Europa, Anaya & Mario Muc hnik, Madrid.

Staud, T. i Radke, J., 2002. Neue Nazis. Jenseits der npd: Populisten, Autonome Nationalisten und der Terror von Rechts, Kiepenheuer & Witsch, Colònia.

Suso, R., 2016. La claveguera marró. l’nsu i el terror neonazi a Alemanya, Tigre de paper, Manresa.

Villano, A., 2017. Da Evola a Mao. La destra radicale dal neofascismo ai “nazimaoisti”, Luni Editrice, Milà.

Viñas, C., 2012. Skinheads a Espanya. Orígens, implantació i dinàmiques internes (1980-2010), Tesi doctoral, UB.

- 2006. Tolerància zero. La violència en el futbol, Angle editorial, Barcelona.

- 2005. El mundo ultra. Los radicales del fútbol español, Temas de Hoy, Madrid.

- 2004. Skinheads a Catalunya, Columna, Barcelona.

- 2001. Música i skinheads a Catalunya. El so de la política, Diputació de Barcelona, Barcelona.

Von Mering, S. i Wyman, T., 2013. Right-wing Radicalism Today. Perspectives from Europe and the US, Routledge, Londres.

Descàrregues

Publicades

2022-01-26 — Actualitzat el 2022-01-26

Versions

Com citar

Viñas Gràcia, C. . (2022). Les ocupacions d’extrema dreta com a temptativa d’apropiació cultural. Una anàlisi comparat transnacional. Segle XX: Revista Catalana d’història, (14), 116–135. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/38192

Número

No 14 (2021)

Secció

Recerques i assajos

Llicència

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.

b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.