Un laboratorio de cambio virtual para reorientar las prácticas de lectura y escritura en secundaria
Un laboratori de canvi virtual: Una nova visió de la formació permanent del professorat per reorientar les pràctiques de lectura i escriptura a Secundària
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2018.3.71-90Paraules clau:
comunitat virtual de professors, intervenció formativa, semiogènesi, ensenyament de la lectura i l’escripturaResum
Aquest article pretén mostrar els resultats d’una tesi doctoral d’orientació qualitativa que es concreta en un estudi de cas realitzat amb un grup de quatre professors de llengua (espanyol) de secundària a Costa Rica, els quals van participar durant catorze mesos en els fòrums en línia d’una comunitat virtual. Els instruments de construcció i anàlisi de dades foren la gramàtica argumentativa (Engeström, 2011), específicament les capes de causalitat humana, i l’anàlisi semiogenètica (Negueruela, 2011) centrada en les creences. L’estudi analitza com per mitjà d’una metodologia d’intervenció formativa ocorren processos de reflexió i internalització en els que el professorat comprèn les contradiccions i tensions que experimenta en la seva pràctica: el que pensa que fa, el que fa, el que li agradaria fer, el que farà i el que aconsegueix fer. L’objectiu de la investigació no era resoldre un problema específic sinó explicar i descriure la naturalesa i complexitat dels processos transformatius en la pràctica docent i com, mitjançant la construcció de coneixement conjunt, el professorat pot adquirir una nova comprensió per reorientar el seu propi sistema d’activitats d’ensenyament de la lectura i l’escriptura.
Referències
Ávalos, B. (2005). Las instituciones formadoras de docentes y las claves para formar buenos docentes. En D. Rendón, y L. Rojas (Comp.), El desafío de formar los mejores maestr@s, p. 13-25. Bogotá: Universidad Pedagógica Nacional.
Bauman, Z. (2004). Work, consumerism and the new poor. London: McGraw-Hill Education (UK).
Bourdieu, P. (1980). El capital social. Apuntes provisionales. Zona abierta, 94-95, 83-87.
Camps, A. (1994). L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova.
Camps, A. (1998). L’ensenyament de la gramàtica. En A. Camps y T. Colomer (Coords.), L’ensenyament i l’ aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educació secundària, p. 105-126. Barcelona: ICE-UB/ Horsori.
Camps, A. (2010). Hablar y reflexionar sobre lengua: hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva en colaboración. En T. Ribas (Coord.), Libros de texto y enseñanza de la gramática, p. 13-32. Barcelona: Graó.
Cassany, D. (1999). Construir la escritura. Madrid: Espasa.
Cassany, D. (2006). Tras las líneas. Sobre la lectura contemporánea. Barcelona: Anagrama.
Cassany, D. (2009). Para ser letrados. Voces y miradas sobre la lectura. Barcelona: Paidós.
Colomer, T. (1996). La didáctica de la literatura: temas y líneas de investigación e innovación. En C. Lomas (Coord.), La educación lingüística y literaria en la educación secundaria, p. 123-142. Barcelona: ICE-UAB/Horsori.
Coll, C. (2001). Las comunidades de aprendizaje y el futuro de la educación. El punto de vista del Fórum Universal de las Culturas. Simposio internacional sobre comunidades de aprendizaje. Barcelona: 5-6 octubre.
Engeström, Y. (2011). From design experiments to formative interventions. Theory & Psychology, 21(5), 598-628. doi: 10.1177/0959354311419252
Esteve, O., Melief, K., y Alsina, A. (2010). Creando mi profesión. Una propuesta para el desarrollo profesional del profesorado. Barcelona: Octaedro.
Ferreiro, E. (2001). Pasado y presente de los verbos leer y escribir. Argentina: Fondo de Cultura Económica de Argentina.
Fittipaldi, M. (2013). ¿Qué han de saber los niños sobre literatura? Conocimientos literarios y tipos de actuaciones que permiten progresar en la competencia literaria (Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona).
Fontich, X. (2010). La construcció del saber metalingüístic: Estudi sobre l’aprenentatge de la gramàtica d’escolars de secundària en el marc d’una seqüencia didàctica (Tesis doctoral, Universidad Autònoma de Barcelona).
Gairín, J. (2006). Las comunidades virtuales de aprendizaje. Educar, 37, 41-64.
Gairín, J., Armengol, C., y García San Pedro, M. J. (2006). Las competencias del gestor del conocimiento en entornos formativos virtuales. Educar, 37, 101-122.
Knowles, J. G. (2004). Modelos para la comprensión de las biografías del profesorado en formación y en sus primeros años de docencia: ilustraciones a partir de estudios de caso. En I. Goodson (Ed.), Historias de vida del profesorado, p. 149-205. Barcelona: Octaedro-EUB.
Lantolf, J.P. (2008). Praxis and classroom L2 development. Estudios de lingüística inglesa aplicada (ELIA), 8, 13-44.
Leal, D., y Galvis, A. (s.f.). Criterios de evaluación de herramientas de apoyo a comunidades virtuales. Recuperado de http://www.diegoleal.org/social/blog/blogs/media/blogs/EduTIC/LEAL-GALVIS-EvaluacionHerramientasComunidades.pdf
Lerner, D. (2001). Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario. México D. F.: Fondo de Cultura Económica.
Margallo, A. M. (2005). La enseñanza literaria a través de proyectos (Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona).
Marina, J. A. (2015). Despertad al Diplodocus. Una conspiración educativa para transformar la escuela y todo lo demás. Barcelona: Planeta.
Marina, J. A. (2016). Tratado de filosofía zoom. Barcelona: Planeta.
Milian, M. (2005). Parlar per «fer gramàtica». Articles de Didàctica de la Llengua i La literatura, 37,11-30. Barcelona: Graó.
Muchmore, J. (2001). The story of ‘Anna’: A life history study of the literacy beliefs and teaching practices of an urban high school English teacher. Teacher Education Quarterly, 28(3), 89-110.
Munita, F. (2014). El mediador escolar de Lectura Literaria. Un estudio del espacio de encuentro entre prácticas didácticas, sistemas de creencias y trayectorias personales de lectura (Tesis doctoral, Universidad Autònoma de Barcelona).
Negueruela, E. (2011). Beliefs as conceptualizing activity: A dialectical approach for the second language classroom. System, 39(3), 359-369. doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.system.2011.07.008
Palloff, R., y Pratt, K. (1999). Building learning communities in cyberspace. Michigan: Jossey-Bass.
Ribas, T. (2011). Evaluar en el área de Lengua y Literatura. En U. Ruiz Bikandi (Coord.), Didáctica de la lengua castellana y la literatura, p. 61-78. Barcelona: Graó.
Rodríguez, D. (2006). Algunos modelos para la gestión del conocimiento. Educar, 37, 25-39.
Rodríguez, D., Gairín, J., Barrera, A., y Fernández, M. (2015). El desarrollo de comunidades de práctica profesional: Algunas notas desde la experiencia. En J. Gairín (Coord.), Las comunidades de práctica profesional: creación, desarrollo y evaluación. Madrid: Wolters Kluwer.
Swain, M., y Lapkin, S. (2002). Talking it through: Two French immersion learners’ response to reformulation. International Journal of Educational Research, 37, 285-304.
Van Lier, A. (2004). Introducing ‘Language awareness’. London: Penguin.
Vygotsky, L. S. (1986). Thought and language. Cambridge, MA: MIT Press (obra original publicada en 1934).
Wenger, E. (2011). Comunidades de práctica. Aprendizaje, significado e identidad. Madrid: Espasa Libros.
Zayas, F. (2001). Hacia una gramática pedagógica. En A. Camps., y F. Zayas (Coords.), Secuencias didácticas para aprender gramática, p. 17-30. Barcelona: Graó.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2018 Didacticae: Revista d'Investigació en Didàctiques Específiques
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
